Tot recordant en Pere Casaldàliga

Frases escoltades directament de l’estimat bisbe Pere en el nostre viatge a Sâo Félix do Araguaia, el mes d’agost del 2014:

“Potser si visqués a Catalunya no se m’aplaudiria tant.”

A la pregunta de: com li agradaria que se’l recordés?

“Com un home de cor obert, sensible a les necessitats de les persones.”

Déu ni do! Per pensar-hi sovint.

Se’ns ha demanat, com a conseqüència d’haver tingut la sort de conviure cinc dies amb l’estimat bisbe Pere, si voldríem fer un comentari en aquest moment del seu traspàs a la Casa Pairal.

Evidentment que la nostra resposta és del tot positiva, ja que parlar d’ell, explicar el que ens ha representat aquesta coneixença personal, sempre hi estem disposades. Podem donar fe que a les nostres vides, sens cap mena de dubte, hi ha hagut un abans i un després de la nostra visita a Sâo Félix.

El nostre interès era tan sols poder-lo conèixer, tenir la sort d’intercanviar algunes paraules amb ell. Mai ens haguéssim imaginat el que ens esperava.

Quan responent al que se’ns va oferir d’estar convidades a assistir a la pregària del matí a casa seva, descobrim que la porta d’accés a la casa sempre està oberta, i ell ens espera amb els braços oberts. Una forta, molt forta abraçada que mai podrem oblidar. Descobrim que ens han organitzat el dies de l’estança de tal manera que ens permetrà conèixer el més important del lloc on som. Descoberta que és un gaudir inimaginable, augmentat amb el regal de participar a diari en la pregària, el dinar i altres estones amb el bisbe Pere. Quines converses tan meravelloses com inoblidables!

Per tot això considerem que el millor que podem fer, és oferir-vos frases dites per ell, però que tenim clar que han estat l’objectiu de la seva vida.

“CONTINUA sent un pecat de l’Església l’afany de poder, el títol i l’estatus.”

“DÉU ÉS MÉS MARE que pare. Però l’Església s’ha anat inculturant a un món masclista. No hi ha raons ni bíbliques ni teològiques que impedeixin l’ordenació de les dones.”

——-

“MÉS QUE ALS PARTITS i sindicats, cal donar valor a la ciutadania, a les bases, al procés quotidià.”

“QUEDAR-SE AL CENTRE port ser una manera de rentar-se les mans de responsabilitats.”

——-

“LA SOLIDARITAT ha de ser sempre crítica i autocrítica, i hem d’intentar comprendre la fragilitat dels processos humans.”

“NOMÉS ESTIMO EL PROÏSME en la mesura que surto –lliure, obert, solidari– a trobar-lo, acostant-m’hi, acostant-lo a mi.”

——-

“EL FET DE SER CATALÀ m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural.”

Joan Soler, claretià amic del Pere, en motiu del seu traspàs, ha escrit:

“Casaldàliga va ser condemnat pel Vaticà de Joan Pau II, primer, i pel de Benet XVI després. La teologia de l’alliberament, la principal causa de la qual és la justícia social, xoca amb l’Església jeràrquica, la que mana, la que es mira el melic, la que s’ha desviat del discurs, els actes i la vida de Jesús, del cristianisme”.

——-

Una persona en aparença tan fràgil però tan fort en el seu comportament no ens deixa indiferents, ans al contrari, és un repte a les nostres vides.

Ens hi ajudaran les paraules que va dedicar al CDE.

Sigueu sempre col·lectiu
que vol dir comunitat, que vol dir poble
i doneu testimoni de compromís.
Amb aquest Col·lectiu hi crec.
Estigueu en comunió, Sigueu de compromís diari. 
Sigueu-ho del dia d’avui.
Comuniqueu vida i esperança, Sigueu comunicació.
L’experiència és compromís, Experiència personal.
Mantingueu experiència solidària.
Contacte amb els altres mons, Això ajuda a entendre’ns.
Que s’ha de canviar aquest món.
Hi ha d’haver autèntica revolució de consciències.
Estiguem units, continuarem units,
És important, Dolors i Rosa, que estiguem Units, en la nostra unitat.
Una abraçada, una abraçada de vida.

Pere, t’estimem. Descansa en PAU!

Rosa Prats i M Dolors Figueras