Rosa Fabregat Armengol, Creu de Sant Jordi 2017

Avui volem recuperar aquest text que va escriure la nostra companya Ma. Dolors Figueras sobre la Rosa Fabregat, autora del poema que hem fet servir com a felicitació de Nadal

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha distingit a Rosa Fabregat Armengol, atorgant-li la Creu de Sant Jordi, guardó que li va ser lliurat pel President Carles Puigdemont el passat mes de maig.

M’agrada valorar les paraules que tan encertadament recullen la seva presentació quan diuen: “… una obra caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits”. Que aquesta distinció hagi estat per una de les sòcies del nostre Col·lectiu, és una notícia que ens omple de goig.

La Rosa ha estat una dona trencadora de motlles. És farmacèutica, científica, escriptora… Va treballar en un laboratori català-alemany, com a directora tècnica farmacèutica. En la seva vessant literària ha fet poesia i narrativa. Va ser a partir de 1978 quan inicià les seves publicacions poètiques i posteriorment també de narrativa. Pel que fa a l’escriptura de novel·les en té, també, de ciència-ficció.

La seva actitud contrària a tots els convencionalismes l’inspirà a escriure l’any 1988 La capellana, on qüestiona la masculinitat del sacerdoci, novel·la que pròximament serà reeditada. Evidentment ens felicitem d’aquesta teva decisió de tornar-la a fer vigent, però està clar que aquest fer no deixa de ser una denúncia cap a l’Església Catòlica, ja que és una prova més de que passen els anys i la lectura dels Evangelis no els mou a donar a les dones el reconeixement que els atorgà Jesús. Quina pena!

En aquest sentit recordo que una vegada la Montserrat Grau em va comentar que quan Jean Mayland, capellana anglicana, va venir a Barcelona pels voltants de 1994, i va celebrar una eucaristia a l’església protestant luterana del carrer Brusi, la Rosa, que seia al costat de la Montserrat, li va dir textualment: “Avui vivim el futur”. I els anys van passant i aquell “futur” de la Rosa continua sent futur.

Tot plegat ens demostra la necessitat de continuar en la tasca del Col·lectiu per fer visible, juntament amb d’altres entitats, la denúncia de la marginació de les dones en l’Església Catòlica al no ser reconegudes com a persones de ple drets i deures al igual que els homes. Aquesta actitud en ple segle XXI és del tot inadmissible.

Sé que la Rosa, entre altres entitats, és sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Club. I és en aquest pertànyer a diverses associacions, quan em demostra la seva estima cap al nostre Col·lectiu. Assistint a actes on ha estat ella la persona a la qual han entrevistat, he pogut comprovar amb satisfacció, que quan té opció de parlar de tot el seu bagatge, mai oblida fer constar que pertany a la nostra associació.

Només em resta, benvolguda Rosa, agrair-te la gran ambaixadora que ets del nostre estimat Col·lectiu.

Ma Dolors Figueras Fondevila

Podeu recuperar l’article original, publicat a la revista Paraules i Fets de Dona núm. 78 (Maig-agost 2017, p. 11) en aquest enllaç.