Pere Reixach: Religió i dones
Article publicat al Diari de Girona (25.04.2022)
Amb diligència i encert, els responsables de la Mostra de Cinema Espiritual que se celebrarà del 15 al 30 de novembre, han posat fil a l’agulla i enguany ens ofereixen per projectar, 8 pel·lícules sobre les dones com a protagonistes del cinema espiritual i la seva aportació a la humanitat; 3 pel.lícules sobre Sant Ignasi de Loiola, amb motiu dels 500 anys de la seva arribada a Catalunya; i 3 documentals, un sobre la història silenciada dels protestants, un sobre l’espiritualitat sufista i finalment el tercer titulat La part dels àngels. L’oferta és sucosa i la rebem amb temps suficient per preparar-la bé. Moltes associacions que s’adhereixen a la projecció de la Mostra i també molts dels assistents, son gent sensibles al fet religiós, sigui quina sigui, la tradició religiosa escollida. Per aquesta raó, vull remarcar l’oportunitat que ens ofereix la Mostra de Cinema Espiritual d’enguany per reclamar i pressionar en favor d’obtenir per a la dona, els mateixos drets que l’home, en tots els àmbits de la vida familiar, laboral i social, però molt especialment en l’àmbit religiós que des dels inicis fundacionals totes les religions han estat i a voltes continuen amb el domini de l’home sobre la dona. No és una tasca fàcil, però és urgent!
Per aquesta raó, em sumo al clam d’urgència que ha llançat la Magda Tomàs i Ribes, del «Col.lectiu de Dones en l’Església» i Creu de Sant Jordi (2011) a la revista El pregó (601), en un article titulat. «Algun dia totes les religions hauran de demanar perdó a les dones».
Em permeto fer-vos-en un tast de les principals idees i d’uns textos fundacionals de les diferents religions que evidencien la misogínia soterrada del seu pensament que condiciona, conscient o inconscientment, la mentalitat i maneres d’actuar que encara avui, menystenen les dones.
Comença pels Cinc Clàssics, un dels textos bàsics dels seguidors de Confuci: «Les dones són inferiors per naturalesa, negres com la lluna i canviants com l’aigua, geloses, petites mentalment i temptadores»; el Decret de Gracià, un document de 1140: «L’ordre natural per a la humanitat és que les dones serveixin als barons, i els nens, els seus pares, perquè és de justícia que el que és inferior serveixi a qui és superior»; l’Alcorà, quan col.loca els barons un escaló per damunt de les dones, en el nombre 2.228 i en el 2.223: «Les teves dones són per a tu terra de cultiu. Utilitza la teva terra tantes vegades com vulguis»; les Lleis de Manu (hinduisme, 100 dC): «Encara que sigui poc virtuós, cercant els seus plaers fora de la llar i estigui desposseït de bones qualitats, el marit ha de ser sempre adorat com un déu per a la seva fidel esposa»; literatura rabínica del temps de Jesús: «Fora millor que la Llei desaparegués entre flames, abans que fos lliurada a les dones»; Luter: «No importa que morin en donar llum ja que és per això que han estat creades»; Sant Pau (Co 14.34): «Les dones que callin a les assemblees ; que no els està permès prendre la paraula».
El 16 de juliol del 2010, La Vanguardia publicava un article sobre l’Església i la modernitat titulat «Condemna al sacerdoci femení». I un subtítol: «El Vaticà inclou l’ordenació de la dona entre els delictes més greus» (al mateix nivell que la pederàstia, l’apostasia, l’heretgia i els cisma).
I segueix dient Magda Tomàs: «Així podríem continuar indefinidament relatant elucubracions sobre les dones, de filòsofs, de sants ben canonitzats, de pensadors mundialment reconeguts etc.de totes les cultures i, no cal dir, de totes les religions des de l’antiguitat fins als nostres dies».