Tenir la paella pel mànec
“TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC”
“Tenir la paella pel mànec” és quelcom important en qualsevol societat o estament social, ja que suposa , per ha aquells que la tenen , un control i un poder damunt els altres. Ve a dir que hi ha persones i grups que poden fer i desfer segons la seva voluntat, puig que el nombre de possibilitats que tenen per exercir el domini és gairebé il·limitat. Això pot semblar una mica exagerat, però en definitiva crec que s’entén d’aquesta manera quan es diu que es té “la paella pel mànec”.
Per tant, quan algú té veritablement “la paella pel mànec”, corre el perill d’abusar dels atributs que se li han donat i pot fer surar el seu criteri i les seves opinions per damunt de la dels altres, xafant fins i tot moltes persones. Totes i tots coneixem casos molt clars de “disbarats” fets per persones que han tingut, durant un espai més o menys llarg de temps, “la paella pel mànec”.
Avui, en un moment de molta crisi mundial plena de conflictes bèl·lics, difícils de resoldre; de pobresa i dificultats econòmiques, per a molta gent; violències de tota mena: violacions i assassinats, majoritàriament, envers les dones i els infants, comptant les produïdes per bombardejos destructius inhumans plens d’odi i venjança, migracions forçades per guerres i manca de recursos i un canvi social, marcat per les noves tecnologies en constant evolució que han revolucionat hàbits, costums i relacions personals, sembla que sigui una meta ha aconseguir “tenir la paella pel mànec”, encara que la paella estigui emmascarada. La qüestió és agafar-la ben bé, per tal que la truita sigui feta sempre al gust de qui la domina i controla.
Veiem cada dia persones i grups: polítics, religiosos, socials, etc. que lluiten per assolir un poder que els permeti de romandre sempre al capdamunt de tot, és a dir, “tenir la paella pel mànec”, i des d’allí “dominar” tota la situació. I dissortadament, a voltes, ho fan sense escrúpols ni remordiments si en surten beneficiats obtenint autoritat i riquesa econòmica, malgrat això suposi perjudici, empobriment, desconcert i manca de possibilitats i recursos per a una ciutadania dolguda i indignada enfront aquesta mena de comportament autoritària i egoista.
Es fa molt difícil tenir “la paella pel mànec” i compartir-la amb els altres: És clar, que es donen casos on la participació és ben palesa, però, generalment, “tenir la paella pel mànec” suposa l’exercici exclusiu de la pròpia voluntat.
Magda Tomàs i Ribes
