Sobre la llibertat de consciència
En motiu de la celebració del dia de la nostra Patrona, el Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat us oferim un tastet de la tasca que hem fet al llarg d’aquest any a les diferents delegacions
Catalunya , 22 de Juliol del 2023
COMISSIO BARCELONA DEL COL.LECTIU DONES EN L’ESGLESIA PER LA PARITAT
Reflexió que, les companyes de la delegació de Barcelona, hem fet sobre la llibertat de consciència que oferim a totes les sòcies del Col·lectiu en commemoració de la festa de la Patrona, Maria de Magdala.
La llibertat
Abans de posar-me a escriure sobre el que representa per les dones la paraula “llibertat”, he volgut preguntar-me avui, quantes vegades Jesús, en les seves converses amb les dones els ha donat llibertat, o elles s’han sentit lliures per respondre amb joia, que representa per nosaltres una vida vertadera i plena, davant a Aquest Déu que ens ha creat i que podem viure’l amb totes les persones que hi ha en el nostre entorn, perquè totes elles, són també part d’aquest Déu que ens estima, i nosaltres podem viure amb plenitud i total llibertat envers tota la humanitat.
A la Bíblia en el N.Testament hi ha tres dones, que per a mi, son exemple d’allò que ens ha volgut ensenyar Jesús que va viure en una societat marcada per un patriarcat molt dur que marginava tota possibilitat a les dones de ser respectades, valorades i estimades com a iguals amb totes les conseqüències.
L’exemple de les tres que per a mi han estat vertaders models de l’amor que Déu ens té, són:
- La dona geperuda. Lc 13,10-1
- 2. La samaritana, Jn.4,1-42
- 3. M. Magdalena.
Era un dissabte i Jesús estava en una de les sinagogues. Veié una dona encorbada per un esperit maligne des de feia 18 anys que no podia redreçar-se, i Jesús en veure-la, li digué: Dona queda lliure de la teva malaltia, li va imposar les mans i la dona va redreçar-se i lloar Déu.
El cap de la Sinagoga es va indignar perquè va curar en dissabte, però la gent s’alegrava dels prodigis que Ell feia.
Jesús li dona la llibertat i pot redreçar-se fins i tot dins l’estructura sinagogal. Les lleis són indispensables per les estructures de poder. Aquestes només obliguen?. Neguen tota llibertat? M’he preguntat.
La segona que m’ha ajudat molt és la samaritana. No és del país. Aquesta dona “lliure” i valenta s’apropa a Jesús i ell l’hi demana aigua. El diàleg entre tots dos és fluid i sincer. La dona descobreix la personalitat de Jesús en el diàleg i li proposa que vagi al poble per ajudar-los amb els seus raonaments.
Aquesta dona “lliure” i valenta, apropa Jesús al seu poble, i els habitants que l’escolten, homes i dones, que saben qui és ella, creuen en Ell que es queda dos dies allí.
M. Magdalena és la última que he aprofundit, per ser la primera que va entendre que va voler dir, que Jesús havia ressuscitat, tot i que els apòstols de Jesús en saber la gran notícia, no se la van creure i els evangelis ens diuen que sortiren d’on estaven Pere i Joan per comprovar si les seves paraules eren veres.
Tres dones, una malalta que dóna gràcies a Déu de ser curada, una valenta i estrangera que presenta amb llibertat a Jesús al seu poble i M. Magdalena, seguidora de Jesús que és la primera que entén què representa la resurrecció de Jesús i ho comunica als apòstols que estaven junts, tancats per por, i dos d’ells, Pere i Joan van al sepulcre per comprovar-ho, sembla que no creuen en la seva paraula.
Les dones hi érem en els llibres del temps de creació del judaisme. Abans de Jesús:
– Gen 31, Ex 6, Lv 1, Nm9, Dt1, Jo7, 1Sa9, 2Sa14, 1Re10, 2nRe16, Is2, Jr2, Ez2, Os1, Mi2, Sl 3, Jb 3, Rt 6 , Cs 2, Ext,2, Ne 1, 1Cr 41, 2Cr13, Extgr5, Jdt,1, Tb5, 1Ma1, 2Ma2, Br1, Dngr1. TOTAL 197
– Les dones hi érem prop de Jesús, i tenim les cites d’aquest records:
– Mt 8 , Mc 5 , Llc 11, Jn 5, Ac 9, Rm 10, 1Cor 1, Ga 1, Fl 2, 1Cor 1, 2Tm 4, Fil l1, Hb 1, Jm 1, 1 Pe 1, TOTAL 61
En la legislació actual del Dret Canònic, les dones com a tals, no hi tenim lloc, però la nostra llibertat en el coneixement de Jesús ens fa llegir el relat de la vida que ens possibilita avui, viure amb llibertat el seu exemple i, plenes d’esperança desitgem la seva vinguda que junt amb tota la humanitat.
Ma Pau Trayner Vilanova
La llibertat de consciència
En la Declaració del Vaticà II “Dignitatis Humanis” diu que les catòliques i els catòlics hem de decidir en consciència.
Les dones creiem que la llibertat de consciència és molt important, fins i tot davant Déu; la llibertat de consciència comporta responsabilitat davant la societat, per tant, sempre ha de prevaler la consciència personal responsable.
Actuar en llibertat de consciència suposa tenir present l’evangeli de Jesucrist, i la societat en què vivim, les seves lleis i els seus valors.
Si en algun moment ens trobem davant d’un conflicte entre els camps esmentats, serà quan després de meditació profunda i de lectura de diversos textos que recolzin les diferents teories, nosaltres les dones hem de decidir amb llibertat de consciència davant de Déu i de la societat.
En el camp del feminisme hi ha diverses teories i ideologies enfrontades.
De vegades dones cristianes sinceres es troben enfront de qüestions contradictòries amb els continguts de la seva fe. Si ens trobem amb la circumstància d’haver de votar temes concrets, haurem de fer-ho amb llibertat de consciència tenint en compte la caritat i els evangelis i mai recolzarem lleis que demanin penes de mort per opcions sexuals, per les decisions d’avortar, o qualsevol llei que vagi en contra de la vida dels éssers humans, dins del món civil, nosaltres des de la nostra llibertat de consciència no podem mai convertir-nos en botxins.
Pel que fa a la situació de les dones en l’Església recordar que la llibertat de la nostra consciència ens porta als següents textos:
“Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona” (Gen 1, 27-28)
“Tots els que heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, ni esclau ni lliure, home ni dona tots sou un de sol en Jesucrist, i si vosaltres sou de Crist també sou herència d’Abraham hereus de la promesa” Gal 3, 27-29)
Al capítol 2, 17, Pere citant Joel diu:“Abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran”.
Quan demanem la igualtat de drets dins de l’Església des del nostre feminisme intentem evitar les col·lisions, però en alguns casos, seguint la nostra consciència, no es pot evitar.
Tant de bo hi hagués un canvi del Catecisme i del Codi Canònic dins de l’Església catòlica.
Angelina Hurios Calcerrada
Llibertat de Consciència
Qui practica la bona consciència busca la veritat i s’encamina cap a la llum per manifestar les seves obres. Els cristians responsables obren en consciència en tots els seus actes, manifestant la voluntat de seguir el camí de la llum, ajudats per l’Esperit Sant.
Josefina Manent Borras
Llibertat:
La persona és creada a imatge de Déu, amb llibertat,intel·ligència, amb consciència i voluntat.
Consciència: Podem referir-nos a dos tipus de consciència: Parlem de consciència psicològica quan es tracta del coneixement immediat i directe que la persona té de la pròpia existència, d’un mateix, condició,sensacions, operacions mentals, actes, etc. La consciència psicològica està relacionada amb la ment, la intel·ligència, la percepció.
La consciència moral és la capacitat de discernir segons el bé o el mal i actuar o no, conseqüentment.
Tothom pot admetre en els éssers humans la capacitat de conèixer que són, que existeixen, és a dir, que tenen una consciència psicològica. I també que els éssers humans poden conèixer allò que és bo i allò que és dolent, quines accions seves són bones o dolentes; és a dir, que tenen una consciència moral. Actuar segons la consciència de què és el bé i el mal implica la llibertat i la voluntat del subjecte.
En el discerniment de què és el bé i el mal, ens podem referir a la consciència laica o a la consciència de la persona amb fe religiosa. La llibertat de consciència és un dret civil i ha d’estar garantit per les autoritats civils.
En la Declaració Universal dels Drets Humans, 1948, en l’article 18, es diu que «tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat…».
La primera part de l’article fa referència a la consciència laica. Les feministes defensem una llibertat de consciència sense prejudicis, sense barreres, sense dogmes, fruit d’una educació en valors laics.
La llibertat de consciència comporta responsabilitat davant la societat, per tant, sempre ha de prevaler la consciència personal responsable.
Fem una crida a la llibertat de consciència, a l’actuació responsable respecte al compliment de deures que es corresponen amb drets, i també al respecte a la llibertat de consciència de creients d’altres religions i d’aquells que no profesen cap fe religiosa.
El subjecte de la llibertat és la persona humana; cada vegada, en el nostre món, hi ha més consciència de la dignitat de la persona humana, de la llibertat amb què ha d’actuar, sense coaccions, seguint el propi criteri i la seva responsabilitat.
La llibertat genera la teologia moral; no pot haver-hi acte moral sense llibertat.
Quan ens apartem de la moralitat dels nostres actes, atemptem contra lapròpia llibertat.
«La llibertat fa de l’home un subjecte moral. … Els actes humans, és a dir, lliurement escollits després d’un judici de consciència, són moralment qualificables; són bons o dolents.» (CEC n. 1749)
CEC 1777: «Present al cor de la persona, la consciència moral li mana el bé i eviti el mal».
Quan parlem de bé ens referim al bé propi i al dels altres.
En parlar de llibertat de consciència, l’Església es refereix a la consciència moral, especialment en matèria religiosa. La llibertat de consciència és una condició indispensable per professar una fe.
La llibertat religiosa s’entén per a les persones i per a les comunitats. Els éssers humans, en els seus actes de caire religiós, es relacionen amb Déu privadament i pública. El dret de la persona a la llibertat religiosa ha de ser reconegut en l’ordenament jurídic de la societat.
Em referiré al Catecisme de l’Església catòlica i a la Declaració Dignitatis Humanae, del Concili Vaticà II:
– La persona té el dret d’obrar en consciència i en llibertat a fi de prendre personalment les decisions morals. També té el dret de no ser impedit d’obrar segons la seva consciència, sobretot en matèria religiosa (CEC 1782).
– En la Declaració Dignitatis Humanae es tracta de la llibertat religiosa.
Textos:
En matèria religiosa, ningú no ha de ser forçat a anar contra la seva pròpia consciència (DH2) Cal observar el principi moral de la responsabilitat personal i social. La llibertat religiosa té uns límits: el respecte a la llibertat de consciència dels altres i la recerca del bé comú. El poder civil ha de garantir el dret de la llibertat religiosa. (DH7).
El dret a la llibertat religiosa es fonamenta en la Revelació i en l’Evangeli de Crist, Camí, Veritat i Vida. Els no-creients troben el fonament en la dignitat humana i en el convenciment que aquesta fermenta en la societat, quedant així lliure de tota mena de coacció humana en matèria religiosa.
Els fidels i tothom tenen el dret civil de no ser impedits de viure d’acord amb la pròpia consciència (DH13)
S’estableixen, avui, relacions més estretes entre pobles de cultura i religió diferents, i creix en cadascú la consciència de la pròpia responsabilitat; és, per tant, necessària la llibertat religiosa (DH15)
Tota persona té el dret a la llibertat religiosa, de creure o no, amb l’obligació moral de cercar la veritat.
El cardenal Joseph Ratzinger va pronunciar, en el 10è Seminari a bisbes nord-americans, a la ciutat de Dallas (Texas), l’any 1991, una conferència que tractava sobre la consciència i sobre la veritat.
Els dos grans criteris per discernir la presència d’una autèntica veu de la consciència són que aquesta no coincideixi amb els propis gustos i desigs i que no s’identifiqui amb el que és socialment més avantatjós, amb el consens del grup o amb les exigències del poder polític o social.
D’acord amb el principi clàssic de la tradició moral, la consciència és la norma suprema que cal seguir sempre, fins i tot en contrast amb l’autoritat.
S’ha de seguir sempre un clar dictamen de la consciència o almenys no es pot anar mai en contra d’ella. Es pot produir la contraposició entre llibertat i llei. I la supremacia de la llibertat de consciència.
Si en algun moment ens trobem davant d'un conflicte entre la pròpia consciència i el que marca la llei de l’Església, serà quan després de meditació profunda i de lectura de diversos textos que recolzin les diferents teories, les dones hem de decidir amb llibertat de consciència davant de Déu i de la societat.
La consciència sempre s’ha de referir a la veritat, que per als homes de fe monoteista es fonamenta en Déu, i sobretot pels cristians és Jesucrist, Camí, Veritat i Vida (Jn 14,6) i el seu Evangeli.
El teòleg Gaspar Mora en el seu llibre “La vida cristiana”, cap. VIII, afirma: «L’Evangeli –també la tradició profètica– ens diu que el nucli de l’home és el cor; és en el cor que la persona pren les decisions, és el centre de la seva vida humana lliure».
Déu ha inscrit en els nostres cors la consciència del que és el bé i el mal.
La llibertat de poder escollir entre fer el bé o fer el mal, genera l’acte moral.
Llavors ens referim a la consciència moral.
Les dones, en l’Església catòlica, volem recordar que la llibertat de la nostra consciència ens porta als següents textos:
«Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona» (Gen 1, 26-27).
«La veritat us farà lliures» (Jn 8,3 2), en què Jesús relaciona llibertat i veritat, «Tots els que heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, ni esclau ni lliure, home ni dona tots sou un de sol en Jesucrist, i si vosaltres sou de Crist també sou herència d’Abraham hereus de la promesa» Gal 3, 27-29)
Al capítol 2,28, el profeta Joel diu: “Abocaré el meu Esperit sobre tothom:els vostres fills i les vostres filles profetitzaran”.
El Papa Benet XVI, en la seva Encíclica Caritas in veritate, de 2009, diu en el n. 1: «L’amor és una força que té el seu origen en Déu, amor etern i veritat absoluta. Cadascú troba el seu bé assumint el projecte que Déu té sobre ell, per a realitzar-lo plenament: troba en aquest projecte la seva veritat i, acceptant aquesta veritat, es fa lliure (cf. Jn 8,32). Per tant, defensar la veritat, proposar-la amb humilitat i convicció i testimoniar-la en la vida són formes exigents i insubstituïbles de caritat, la qual “troba el goig en la veritat (1Co 3,6).»
Montserrat Martínez Deschamps
Libertad de Conciencia
El cambio dentro del seno de la Iglesia, aún sabiendo lo complicado que resulta, es imprescindible para que nuestra libertad de conciencia no tenga que chocar frecuentemente con la doctrina de la Iglesia a la que pertenecemos y de la que formamos parte como hijas de Dios y seguidoras de Jesucristo. La fe nos hace libres, o debería, tanto a las mujeres como a los hombres, y puede que lo que ocurre en la jerarquía eclesial, salvo excepciones, nunca se ha explicitado, ni se oye el sentir de las mujeres. No quiero repetir aquello de que “cualquier tiempo…”però creo que en la relación de la Iglesia con las mujeres habría que volver al inicio, y empezar a caminar juntos para que realmente nuestra libertad consciencia, como mujeres y feministas, pueda expresarse libremente.
Rosa Rodríguez López
