Inauguració de la Plaça Maria Antònia Canals

Plaça de Maria Antònia Canals i Tolosa
Mestra i matemàtica (Barcelona, 1930 – Girona, 2022)

Amb aquesta plaça Girona repara una injustícia i des de Xarxa Dones Girona n’estem molt contentes.

Text del parlament d’Anna Maria Geli
Text del parlament de les nebodes de la Maria Antonia

Des de l’any 2015, any que es va crear la Xarxa, hem col·laborat amb què 56 llocs de Girona (sales d’entitats, col·legis professionals, partits polítics, associacions de veïns, centres cívics, escoles i instituts) portin noms de dones representatives de diferents àmbits. Som les padrines de l’escultura de Fidel Aguilar “imploració” situada sota la nostra seu al Centre Cívic Barri vell de Girona (gràcies als Amics de la UNESCO), participem en les Comissions d’Igualtat i Nomenclàtor de l’Ajuntament de Girona i som creadores i impulsores de la campanya “Prou Assassinats” que denuncia des dels Centres Cívics de la ciutat els feminicidis.

 I avui per primera vegada participem en la inauguració d’una Plaça ben merescuda per a una dona excepcional:  la M. Antònia Canals i Tolosa.

La Maria Antònia formava part de la Xarxa com a membre del Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat a Girona. I és que no es pot parlar de la Maria Antònia sense parlar de tots els seus vessants; dona treballadora fins a l’infinit sigui a la Universitat de Girona o a l’Autònoma, al GAMMAR, a Vic, a Rosa Sensat, voltant per tot arreu fent formació a mestres i professors o des de la que darrerament s’havia convertit en la seva “oficina oficiosa” de la Plaça Mercadal, el Bar “La Taverna“ ideant i portant a terme els seus materials acompanyada per la seva coca-cola zero el Bikini i la bossa de patates. Era una dona compromesa amb els altres des de la seva profunda espiritualitat, membre de la fraternitat Jesús Càritas i primera delegada a Girona de l’Acció Cristiana per a l’abolició de la tortura i pena de mort. Jugadora aferrissada del Mahjong, excursionista, catalanista, independentista i col·leccionista de fireta, tia, cunyada, amiga…

La Maria Antònia ens deia convençuda que ella no era feminista; no ho necessitava, havia aconseguit tot el que havia volgut i no havia renunciat a res pel fet de ser dona. El que la Maria Antònia no deia era que s’havia anat involucrant (segurament inconscientment) en la lluita per la igualtat de la dona sense adonar-se’n: pertanyia a la fraternitat Jesús Càritas des de jove i n’havia estat la representant a escala mundial arribant a l’any 1962  (any del Concili Vaticà II) a Roma defensant la concessió de l’Institut secular per a la seva congregació. 

Ella explicava que hi havia cardenals que fugien quan la veien venir i coneixent-la no en dubtem ni per un moment. La fraternitat, fundada l’any 1952 per una dona: Margot Poncet segueix l’esperit del pare Foucault i va ser portada a Catalunya per Paquita Armengol.

Posteriorment, va ser sòcia ACAT creada també per dues dones franceses: Helène Engel i Edith du Tertre horroritzades pels relats de tortures durant la guerra al Vietnam i hi va col·laborar molt de temps.

Va ser la “culpable” també que el Col·lectiu de Dones en l’Església tingués la seva delegació a Girona. I ja no parlem del treball a Rosa Sensat… Volem més feministes com tu M. Antònia!

Pensem que l’espai que ocupa ja des d’avui la seva plaça, li hauria agradat a la M. Antònia, la seva situació a quatre passes de la Facultat d’educació, davant d’una escola i darrere de l’Institut Vicens Vives  i al costat del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès.

Matemàtica fins al moll de l’os l’imagino dibuixant l’espai en les seves formes geomètriques perquè per ella tot el que veia era matemàtica, els triangles dels arbres, els semicercles dels arcs, els rectangles de les portes, les secants i les” semisecants “que formen els carrers que venen a parar a la plaça…. Però sobretot perquè és i serà un espai ple de qui per ella era el més important, els i les mestres, els nens i les nenes de l’escola i per proximitat els i les professores i  adolescents de l’institut perquè ves a saber… Potser per fi s’acompleix el seu somni i algun dels vailets que passarà per aquí, s’enfilarà als arbres o correrà apressat per arribar abans que li tanquin la porta,  llegirà el seu nom i somrient dirà: a mi també m’agraden molt les matemàtiques!