Grup “Nostra Dona”: participació en el Sínode “caminar juntes” 2022
PARTICIPEM EN EL SÍNODE “caminar juntes” 2022
El Bisbat de Sant Feliu de Llobregat ha enviat a tota la Diòcesi, dues preguntes, convidant a les comunitats, parròquies i persones de bona voluntat, a participar en el Sínode convocat pel papa Francesc (2021-2023)
- Com vivim a la nostra parròquia, grup, comunitat… el fet de “caminar junts”. Quins fets o realitats existents ens ajuden? Quins fets o realitats impedeixen o dificulten que puguem caminar junts?
- Quines passes ens suggereix l’Esperit per créixer en comunió amb els altres. A nivell de parròquia (grups, comunitat) Algunes iniciatives o propostes que poden ajudar a créixer en viure que “caminem junts”.
_______________________________________________________________________________________
PARTICIPACIÓ DEL GRUP “NOSTRA DONA” DE SANT JUST DESVERN
Adherides al CDE (Col·lectiu de Dones en l’Església)
Som un grup de Sant Just que ens expressem com a dones i com a cristianes, en el món i en l’Església. L’any 1996, el CDE va organitzar una jornada de reflexió ecumènica sobre “La unió de les Esglésies a través de les dones”; aleshores, vam constituir-nos en grup obert al poble, per pregar i reflexionar juntes, ara fa 26 anys.
1. Que ens ajuda, a viure el “caminar juntes”
La nostra experiència és senzilla i continuada per caminar juntes, fem 12 trobades l’any, de 2 hores; ens marquem una prioritat i després, compartim amb altres, el treball que hem fet. Es un temps per aturar-nos en el nostre viure de cada dia. Comencem les trobades amb una pregària que la preparem per torns i l’escrivim en una llibreta; a la taula posem un llantió, perquè l’Esperit (la Ruah) il·lumini la nostra trobada.
A vegades demanem alguna persona que ens ajudi a aprofundir a nivell espiritual.
Alguns projectes i iniciatives de participació
A la parròquia, Pregar amb els Salms (una petita pregària dins el full parroquial). L’Espai de Pau (estona de pregària i meditació mensual) Els Bocins de Temps (mini banc del temps ). Llibres compartits (un espai amb llibres a l’abast). Pregàries participades a l’Eucaristia (llibreta oberta, on es poden escriure). Targetes, per a petites pregàries (durant la col·lecta es recullen en una panera i es presenten a l’altar). El treball de reflexió fet pel grup, el portem a la comunitat parroquial i l’obrim al poble, en forma de xerrada, testimoni o conferència, amb algun/a ponent per aprofundir-hi. En fem difusió pel poble i en el full parroquial, convidant a participar. Per ex.: “dones bíbliques”, “la pobresa” o “som el que vestim” amb l’enfocament d’una Església en sortida, com proposa el papa Francesc. També ens ajuda, el que fem a la parròquia: l’Estudi d’Evangeli, participar en el Consell parroquial, l’Eucaristia dominical, el servei a l’altar i altres serveis eclesials i/o comunitaris. I treballar el que proposa el bisbat: els Objectius Diocesans.
Què ens dificulta el “caminar junts”
Com a comunitat parroquial, tenim una dificultat, els grups treballem de forma bastant cohesionada, però, són com compartiments estancs amb molt poca o nul·la comunicació entre ells. A la parròquia hi ha persones que participen, la majoria dones, encara que, hi ha tendència a dependre excessivament del prevere, que és qui marca l’orientació, o dóna el vist i plau al que es fa i com es fa. Es tendeix poc a fer vida de comunitat per compartir alguna qüestió en comú. Fa temps que no es fan trobades que acabin compartint un àpat; costa reservar un temps, ni una vegada l’any, per gaudir d’aquest tipus d’encontre i construir comunitat. Les eucaristies son poc participades, la litúrgia no comunica alegria; sovint costa interpretar-la amb ulls d’avui. Falta il·lusió, confiança, flexibilitat i connexió amb altres formes de viure la religiositat.
2. Iniciatives i propostes que ens suggereix l’Esperit per créixer en el “caminar junts”
Tenim un model eclesial que reclama caminar vers una coresponsabilitat compartida. Les parròquies estan més orientades a dispensar Sagraments que a la participació i compartir la fe en comunitat, si ho comparem amb les esglésies protestants o les comunitats cristianes de base de Llatinoamèrica.
L’Assemblea Diocesana de Barcelona (1980) va parlar de, “la coresponsabilitat comuna compartida exercida amb la participació de tots, laics i laiques, religiosos i preveres, com un punt programàtic del Concili Vaticà II, amb pluralitat de ministeris -ordenats o designats- com a alternativa al ministeri únic del prevere, amb carismes i funcions de tots, en tant que dons diferents i tasques diferenciades en el si de de les comunitats”.
Les primeres comunitats ja en parlen en els Fets dels Apòstols (Fets 4, 13. 30. 31; 26, 25)… aquest punt programàtic del Vaticà II, encara està per desenvolupar, de forma valenta, confiada i amb seny.
Església hauria de ser una comunitat de iguals, com a batejats; segons el Concili Vaticà II.
El Baptisme és el que ens iguala a tots, homes i dones, i ens dona un lloc en l’Església, mentre que els carismes son diversos. Vivim una gran contradicció: l’Església catòlica està instal·lada en el patriarcat, i presenta una gran resistència al reconeixement i acceptació de les dones en pla d’igualtat, quan les dones som el 80% en l’Església.
El papa Francesc ens demana que parlem amb llibertat, sense por, des de dins i també de fora de l‘Església.
Calen canvis en profunditat perquè l’Església sigui creïble, quan porti el missatge de Jesús al món.
Després de fer-ne pregària i de treballar-hi, fem les següents aportacions:
- igualtat entre dones i barons en el si de l’Església, perquè l’aportació femenina enriqueix la comunitat eclesial.
- abolició de tota mena de discriminació i abús de poder: per raó de color, cultura, religió, gènere o classe social; tots i totes som fills del Déu pare-mare; respecte pels drets humans i la llibertat de consciència.
- accés als diferents ministeris eclesials: fruit del patriarcat, les dones tenim l’accés vetat als ministeris ordenats (diaconat, sacerdoci) sabem que no hi ha cap obstacle teològic que ho impedeixi.
- creativitat per incloure diferents carismes, segons cada comunitat, amb flexibilitat i acceptació; calen comunitats que facin confiança i elegeixin els seus lideratges.
- celibat opcional, no obligatori.
- evitar vestuari diferenciador: en la vida civil (collet o hàbit) marca una distància que situa nivell de superioritat; és diferent de revestir-se per celebrar l’Eucaristia o participar en un acte litúrgic.
- la veu dels sense veu: una Església pobre amb els pobres i per als pobres; que aculli, escolti, accepti, comparteixi, sigui transparent, vetlli l’auto sosteniment per compartir el que tenim i som.
- església en sortida: que porti el missatge de Jesús al carrer, oberta a tothom, coneixedora i compromes amb les persones i els problemes del món.
- compromesa: que s’impliqui colze amb colze, amb tots els que treballen per la justícia, la pau, els drets humans i l’ecologia.
- comunitats que posin a Jesús en el centre: “Ell és viu”, l’hem de saber veure en els altres, principalment en els pobres, els més febles i els marginats.
- que celebri amb signes litúrgics comprensibles: que connectin el que diem amb el que fem, portant la vida a les celebracions, tenint present la diversitat cultural, per caminar junts, que no uniformats.
- que demani perdó, compensi i aculli les víctimes, d’accions delictives comeses per membres de l’Església (laics o ordenats) i respongui davant la justícia, com tota persona de la societat civil.
- formació permanent sobre els textos bíblics: pel laïcat i els ministeris ordenats (homes i dones) creant consciència feminista (acció de denuncia d’una exclusió) ja que els textos sagrats van ser escrits i interpretats de forma patriarcal; cal una formació en consonància amb els signes dels temps, el problemes socials i les diferents realitats culturals.
- practicar i promoure “la cura” de les persones i del planeta amb urgència; també del llenguatge, què sigui inclusiu i no fereixi la dignitat de les dones, ni d’altres grups minoritaris.
- esperit ecumènic: apropar-se, i apropar les comunitats, a vivències i a l’espiritualitat d’altres esglésies cristianes i altres religions.
Pregària. Demanem la força de l’Esperit perquè, a la nostra comunitat fem camí en sintonia amb el Sínode, i que la seva presència conforti l’Església per introduir, de forma valenta, confiada i amb seny els canvis estructurals que necessita, per ser fidel a la bona nova de l’Evangeli.
Grup Nostra Dona
