Grup Nostra Dona, de Sant Just: juny-juliol 2024

Grup Nostra Dona de Sant Just
PEL CO·LECTIU DE DONES EN L’ESGLÉSIA 

Juny-juliol de 2024

La reunió quinzenal, és per nosaltres un espai de calma i de nodriment. A vegades ens adonem que, a l’arribar, respirem profundament, com deixant anar tot el que portem, alleugerint el nostre cos, tot el nostre ésser i alenant el nostre esperit. Aquests mesos, hem fet coses juntes i hem compartit vivències.

Les pregàries que compartim. Es va acabar la 1a llibreta de pregàries del grup; n’hem estrenat una de nova, amb un poema que ha portat la Montse, titulat “Intimidad”, del llibre Oraciones a quemarropa, de Lluís Espinal, jesuïta, compromès amb la defensa dels drets humans i la denuncia dels abusos de poder a Bolívia. Va fer vaga de fam, amb les dones dels miners, per demanar l’amnistia dels presos polítics de la dictadura d’Hugo Banzer. Va ser assassinat el 21 de març de 1980, tres dies abans que el bisbe Oscar Romero.

En quin Déu creiem, i quina Església volem. Ens han ajudat a reflexionar-hi, dues professions de Fe. La Marta va portar una professió de Fe, signada per la Maria Rosa Recasens, membre del Col·lectiu, publicada a la revista Paraules i Fets de Dones núm. 83 (2019). I la Dolors va portar una professió de Fe d’ACO, que es va fer amb motiu del 30è aniversari de la zona Montserrat, el juliol de 2024. Ens hi hem sentit ben compromeses!

Poesia mística. Vam saber per la Núria que, el maig és feia a Barcelona, un recital de poesia mística de les tres grans religions monoteistes: cristiana, jueva i musulmana, a la Casa de la Misericòrdia. Allà vam escoltar a Halil Bàrcena (sufí) de la tradició mística musulmana, al poeta Aurelio Major de la mística de la càbala jueva, i a la Teresa Forcades (benedictina) llegint versos de Sta. Caterina de Siena, poemes d’elevada delicadesa espiritual, tots ells presentats per la Neus Forcano, membre del Col·lectiu. La mística, de Caterina de Siena, és de gran bellesa, ella va ser reconeguda Doctora de l’Església per Pau VI. 

Lectura compartida. A primers de juliol hem acabat la lectura compartida del llibre, La Teologia feminista en la historia de Teresa Forcades, per segona vegada. Llegir juntes, totes coincidim en que ens ajuda molt; hem pogut endinsar-nos en les biografies i el compromís de moltes dones poc conegudes, comparant les seves vides, amb els avenços i retrocessos dels nostres temps.

Una Església en sortida. Hem seguit fent “estudi d’Evangeli” cercant en els textos de l’evangelista Marc, les dones que apareixen, amb nom i sense nom. Per aprofundir en el missatge evangèlic des d’una  perspectiva cristiana feminista, hem tingut en compte, el context i una visió alliberadora, com diu la teòloga Elisabeth Schussler. Fins allà on podem, ens mantenim amb el compromís d’una església en sortida i, actualment, ho fem participant en el programa de ràdio “paraula viscuda” que porta la nostra companya Montse.

Festa de Santa Maria Magdalena. Hem fet la darrera trobada del curs, celebrant la festa de la nostra patrona. Pot semblar rar, però ens hem volgut fixar en la vulnerabilitat (no en la feblesa) i amb la cura en les relacions, posant l’atenció en la manera com es relacionava Jesús ja fos, amb una persona propera, exclosa socialment, malalta, considerada pecadora, jueva, samaritana, un infant, una dona, un home, un soldat romà, un cobrador d’impostor…

 I per què? Veiem que és necessari cultivar actituds de cura i delicadesa, en un món on la velocitat ens priva de mirar l’altre, d’escoltar sense presses, on és fàcil ignorar i fer-nos insensibles al dolor dels altres. La paràbola de el bon samarità, ens ho recorda. Hem procurat relacionar-ho amb situacions viscudes, amb algun passatge evangèlic significatiu per nosaltres i amb algun objecte que ho simbolitzi. Quan ho hem compartit, ha resultat una ronda preciosa de reflexions i de fets viscuts. Ho sintetitzem tot seguit…

• Sovint es viu la vulnerabilitat associada a la feblesa i es contraposa a l’empoderament, (veure el quadern de CJ nº 219) i ens adonem que, acceptar la vulnerabilitat ens humanitza i empodera perquè fa créixer la confiança.
• La cananea, dona pagana, davant de Jesús, un jueu, està en inferioritat de condicions, però ella reclama la intervenció de Jesús, com un dret, en favor de la salut de la seva filla.
• El contacte físic de Jesús, toca com a signe de proximitat. Com Jesús, hem d’aprendre a donar i rebre, formen part de tenir cura de l’altre. Servir és acollir per oferir calidesa; però necessitem sortir del rol mecànic de servir, per situar-nos com Maria, escoltant el cor de la persona que tenim al davant. No es tracta només de donar, hem de saber rebre, situar-nos en el lloc del pobre, estem necessitades de rebre perquè l´altre també té coses per oferir-nos. Jesús, li demana aigua a la samaritana, aleshores és quan entren en diàleg.
• L’àvia que anava a treballar a la fàbrica de teixidora, que tenia cura de tots, i encara volia aprendre a parlar castellà. Quan va estar a l’hospital, demanà que la portessin a casa, on ella volia morir. I en els darrers moments de la seva vida, encara li va dir a la seva neta: “nena, recorda’t de portar les mongetes al pare”, era de nit i estava treballant de forner.
• Com la dona que te pèrdues, que no es bloqueja i toca amb la seva ma el mantell de Jesús; per això he volgut dibuixar la meva ma, per simbolitzar que, tocant Jesús amb la ma, va ser una dona valenta.
• La dona pobra, quan posa la seva ofrena a la bacina del temple, Jesús diu: ha donat tot el que té!… M’ha recordat a la meva mare que va viure exiliada, a les nits cosia, i als 14 anys (quan vaig aprovar) em va regalar un mocadoret brodat que havia sigut de l’àvia: em va arribar al cor, diu!… l’amor és més important que l’almoina.
• En la malaltia que consumeix i paralitza, ha sentit les paraules de Jesús “thalita cûm”.

Hem acabat la trobada, recordant les companyes que no han pogut venir i festejant a santa Maria Magdalena de forma eucarística, amb la taula ben parada, i amb coses bones preparades per totes!… Abraçades!