Col·loqui Europeu de Parròquies-Secció catalana
Trobada en línia
8 d’abril de 2021
Formaven la taula rodona quatre dones:
Conxita López, que des dels 18 anys ha estat compromesa en la tasca pastoral de l’Església a Lleida, Cardona i Solsona. Va ser Delegada de Missions i Mans Unides a la Diòcesi de Solsona.
M. Dolors Puigdevall i Dalmau, directora de Càritas Diocesana de Girona des de juliol de 2016.Vinculada a la parròquia de Fornells de la Selva.
Roser Solé i Besteiro, llicenciada en teologia, membre del Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat, d’Alcem la Veu i de l'”Associación de Teólogas Españolas”.Vinculada a la parròquia del Crist Rei de Barcelona.
Maria del Carmen de la Fuente i Pérez, llicenciada en sociologia, directora de la Fundació Migra Studium des de setembre de 2015.
L’equip preparador del col·loqui va preparar unes preguntes per a cada una de les quatre ponents. A Maria del Carmen de la Fuente se li va preguntar
¿Quins són per tu els punts clau, els reptes fonamentals, les reivindicacions, els desafiaments, etc. de la dona en les parròquies i en l’església en general?
La resposta portava per títol:
Alguns desafiaments o reptes per la l’Església, parròquies, comunitats i creients avui.
A l’Església “institució”
Mostrar el seu rostre i la seva veu veritable. L’església i parròquia són femenines, però no es mostra així. Només cal mirar la realitat del l’església, la seva quotidianitat, i comparar-ho amb la seva imatge pública o “institucional”.
Esdevenir un espai on les dones puguin desplegar la seva vocació. Deixar de limitar el nostre desplegament i creixement. Deixar de perdre les capacitats i els talents de les dones.
“Aprofitar” el context social, d’una societat que tot i ser patriarcal comença a fer canvis i a no tolerar situacions d’injustícia cap a les dones que s’havien mantingut en altres temps. Si l’església continua en la dinàmica patriarcal, masclista i clerical, continuarà perdent espais.
A les parròquies i comunitats cristianes:
Començar a fer el que li demanem al papa: generar canvis, proactives. És a dir, tenir en consideració les dones, permetre la seva participació total, que puguem expressar-se en tots els sentits i que ocupin tots els llocs. Es tracta de passar de la passivitat a l’activitat per a que en el futur els canvis siguin possibles.
A les dones:
Crear espais des d’on ser escoltades i des d’on donar tot allò que sentim que Déu ens convida a donar. Auto-organització de les dones d’església o participació en els espais que ja existeixen.
A tots a l’església, a les parròquies, a les dones creients..
Reconèixer el paper de les dones a les que mai s’ha escoltat, a les que mai no es va donar veu, a les que es va “esprémer” per a servir però mai es va escoltar.
Roser Solé Besteiro
