Reflexió – Octubre 2016

“El creixement de la desigualtat ve de lluny, des d’aquelles fatídiques dècades dels anys 70 i 80 del segle passat, quan les potències mundials van imposar la revolució conservadora de la Tatcher i en Reagan, escanyant les economies dels països en vies de desenvolupament amb l’alça dels tipus d’interès sobre el seu deute extern, exigint-los la reducció de les despeses socials de sanitat i educació, la reducció de l’Estat, el desmantellament de l’estat del benestar a Europa, la precarització de la feina i la marginació de la lluita obrera arreu del món, l’afogament de les revolucions populars a Amèrica Llatina… fins i tot amb la benedicció de la central vaticana de torn en aquelles dècades, i la desqualificació de la teologia de l’alliberament, dels seus teòlegs, dels seus bisbes, de l’Església dels pobres.

L’1% més ric de la població, aquest any 2016, superarà el seu propi rècord patrimonial traspassant la barrera psicològica del 50% de la riquesa del món: ha aconseguit la meitat dels béns del món (i continua creixent); l’altra meitat queda a repartir per a tota la resta dels humans, el 99% de la població mundial.”

Viure per veure (Agenda Llatinoamericana)