Reflexió: novembre 2018

Lc 14, 15-24 / Mt 22, 1-10

 

Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:

–Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu!

Jesús li respongué:

–Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.

A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:

–Veniu, que ja tot és a punt.

Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:

–He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et demano que m’excusis.

Un altre digué:

–He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et demano que m’excusis.

Un altre digué:

–M’acabo de casar, i per això no puc venir.

El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo, indignat, li va dir:

–Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos.

Després el criat digué:

–Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.

L’amo va dir al servent:

–Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.”