Reflexió: Març 2018

Lc. 19, 24-40: PROP DE BETFAGÉ I BETÀNIA – L’ASE QUE NINGÚ NO HA MUNTAT MAI

Succeí que, quan s’acostava a Betfagé i Betània, prop de la muntanya que hom anomena de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles dient: ”Aneu a l’aldea d’aquí enfront i, en entrar-hi, trobareu un ase damunt el qual cap home no ha muntat, deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us pregunta, responeu així: “El Senyor en té necessitat.”

Se n’anaren els enviats i ho trobaren tal com els havia dit. Mentre ells deslligaven l’ase, els seus amos els preguntaren: “¿Per què deslligueu l’ase?”; respongueren que “El Senyor en té necessitat.” Havent portat l’ase, tiraren els seus mantells damunt d’ell i hi feren muntar Jesús.

Mentre ell avançava, d’altres anaven estenent al dessota els seus mantells.

Quan ells s’apropaven a la baixada de la muntanya de les Oliveres, començà tota l’assemblea dels deixebles, amb alegria, a lloar Déu per tot el que havien vist que succeïa dient:

“Beneït el qui ve en nom del Senyor”,
“Beneït el Rei: pau en el cel i glòria en les altures.”

Però alguns fariseus d’entre la multitud li requeriren: “Mestre, conjura els teus deixebles.” En resposta, però, els diu: “Us dic que si aquests emmudissin, les pedres farien cridòria.”