Reflexió: Maig 2018

EFUSIÓ DE L’ESPERIT SANT EN EXPIRAR EL TERMINI FIXAT PER JESÚS (1) Actes 2, 1-13

Succeí que, per aquells dies, era a punt de completar-se el termini de la Pentecosta, trobant-se tots ells reunits en un mateix propòsit, i heus aquí que de sobte ressonà un bramul del cel com una violenta ràfega de vent i omplí tota la Casa on estaven asseguts.(2) 

I se’ls aparegueren unes llengües que es repartien com de foc i es posaren sobre cada un d’ells individualment, i tots ells foren omplerts d’Esperit Sant i cada un començà a parlar en diferents llengües com l’Esperit concedia a ells d’expressar-se. 

A Jerusalem, hi habitaven homes [jueus] devots (3) de totes les races que hi ha sota la capa del cel. 

En produir-se aquella remor, es congregà l’assemblea i es quedà confosa; i cada un d’ells percebia que parlaven en les seves respectives llengües. Estaven completament fora de si i s’admiraven mentre es deien els uns als altres: “¡Mireu!, ¿no són tots aquests que estan parlant galileus? Aleshores, ¿com és que sentim cadascun de nosaltres la nostra llengua en la qual vam nèixer – parts, medes i elamites; els qui habitem a la Messopotàmia, a Judea i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte com també a les regions de Líbia que confina amb Cirene; i els que temporalment residim aquí, romans (tant jueus com prosèlits), cretencs i àrabs -, com és que els sentim parlar en les nostres llengües de les maravelles de Déu?” Estaven tots fora de si i es preguntaven perplexos l’un a l’altre sobre allò que havia succeït, tot dient: “¿Què Vol dir tot això?” D’altres, en canvi, se’n burlaven dient: “Tots aquests estan plens de vi dolç!”