Reflexió: juny 2018

Lc. 9, 18-25

Succeí que, mentre ells conversaven i discutien, Jesús en persona se’ls acostà i es va posar a caminar amb ells. (Els seus ulls estaven reringuts, de manera que no el reconeixien.)

Succeí que, mentre ells es trobaven tots sols, es reuniren amb ell els deixebles, i ell els interrogà dient: “¿Qui diuen que sóc jo les multituds?” 

Els uns en resposta digueren: “Joan el Baptista”; d’altres: “Elies”, o bé: “Un dels profetes.” 

Els digué: “Vosaltres, però, ¿qui dieu que sóc jo?” 

Respongué Pere dient: “¡El Messies, Fill de Déu!” 

Ell amb un conjur els ordenà de no dir-ho a ningú recalcant-los: “Cal que el Fill de l’home pateixi molt i sigui rebutjat pels ancians, summes sacerdots i escribes, sigui executat i al cap de tres dies ressusciti.” 

Afegia, però, adreçant-se a tothom: “Si algú vol venir darrera meu que es negui a si mateix i em segueixi. Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, aquest la salvarà. En efecte, ¿de què li serveix a un home guanyar el món sencer, si es perd ell mateix o s’autodestrueix?.”