Reflexió: Juny 2017

ROSA FABREGAT: Vaixell de paper 

I 
Sóc vaixell de paper, 
Sense veles ni rems, 
Que del riu baixa a mar 
Perquè el criden les aigües. 

II 
Sóc vaixell de paper 
Que tragina paraules 
Sense veles ni rems 
El corrent se l’enduu 
I ara ho fan les onades 

III 
Sóc estel de paper 
Que tragina poemes 
D’un vaixell que del mar 
Ha arribats als núvols, 
Enlairat per l’onatge 

IV 
Sóc poema no escrit 
Que la pluja conté 
En les gotes perdudes 
I ara cerca el poeta 

A la vora de l’aigua (Pagés Editors)