Reflexió – Desembre 2015

“Els mites que representem en els tradicionals Pessebres, en els entranyables “Pastorets” i tantes tradicions nadalenques, han perdut valor històric però, potser ara podem començar a gunayar el seu veritable significat religiós i humà. Per això és bo seguir parlant del bou i la mula, dels pastors i les ovelles, de l’estrella i dels mags, del rei dolent i del bon Josep, de la Noia-Mare i dels bolquers de l’infant damunt la palla de l’establia… Però cal que siguem persones ben conscients que tot això forma part del regne dels símbols i no de la realitat del fet palpable. El símbol és humanament més real i significatiu que la història i les dades fredes.
Jesús neix pobre i amb ell neix un sol de justícia i alliberament que es va fent realitat a través dels temps perquè creiem fermament que, de fracàs en fracàs, arribarem a la victòria final: un nou Món amarat de justícia i fraternitat”.