Reflexió: Abril 2018

Lc. 24, 13-29: ELS DEIXEBLES D’EMMAÚS

Succeí que, mentre ells conversaven i discutien, Jesús en persona se’ls acostà i es va posar a caminar amb ells. (Els seus ulls estaven reringuts, de manera que no el reconeixien.)

Ell els digué: “”¿Quines són aquestes paraules que us intercanvieu entre vosaltres mentre camineu deprimits?” Replicà un d’ells que tenia per nom Cleopàs tot adreçant-se a ell: “¿Tu ets l’únic foraster a Jerusalem? ¿No saps el que hi ha passat aquests dies?”

Ell li preguntà: “¿Què ha passat?” “El cas de Jesús el Natzoreu, que fou un baró profeta poderós de paraula i d’obra en presència de Déu i de tot el poble; com aquest el lliuraren els summes sacerdots i els nostres dirigents perquè fos sentenciat a mort, i el crucificaren. Nosaltres, tanmateix, esperàvem que ell seria el qui havia de llibertar Israel. Mentre que ara, a més de tot això, ja som al tercer dia amb el d’avui d’ençà que han passat aquestes coses. Encara més, algunes dones ens han esperverat: han anat de bon matí al sepulcre i, no havent trobat el seu cos, han tornat dient haver vist una aparició d’àngels, que asseguren que ell viu.

Han anat alguns dels qui són amb nosaltres al sepulcre i ho han trobat talment com havien dit les dones; però a ell no l’hem vist.”

Ell, però, els reprotxà: ¡Oh insensats i lents de cor referent a tot allò que anunciaren els Profetes, que calia que patís tot això el Messies i així entrar a la seva glòria!”

I començava a partir de Moisès i tots els Profetes, a interpretar-los en les Escriptures el que es referia a ell.

Mentrestant, s’aroparen a l’aldea on es dirigien; ell va fingir d’anar més enllà. Ells el van pressionar dient: “Queda’t amb nosaltres que cap al tard ha declinat del tot el dia.” I entrà per quedar-se amb ells.”