Reflexió – Abril 2016

“Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? No ser indiferents al patiment i denunciar la seva existència, estant al costat de qui pateix, sabent amb quines complicitats comptem, al servei de qui posem el nostre cervell.

Que potser sóc jo qui se n’ha de fer càrrec? No només, però si en primer lloc i de forma proporcionada al meu saber i al meu poder. Per això no cal menystenir la persuasió, la capacitat de, amb el testimoniatge, mobilitzar i commoure i moure per superar contínuament la irresponsabilitat. I a de ser contínuament perquè l’ésser humà és lliure i responsable. L’aposta ètica és així, sense descans, però la raó sola no sé si dóna per a tant; per això ve a socórrer-la la fe; això sí, una fe intel·ligent a l’alçada dels temps”.

Begoña Roman Maestre