{"id":7975,"date":"2025-07-02T21:47:31","date_gmt":"2025-07-02T19:47:31","guid":{"rendered":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=7975"},"modified":"2025-07-02T22:17:11","modified_gmt":"2025-07-02T20:17:11","slug":"memories-duna-feminista-i-i-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/memories-duna-feminista-i-i-ii\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ries d’una feminista (I i II)"},"content":{"rendered":"

Primea part de l’article publicada en el n\u00famero 149 de L’Agulla<\/em><\/a>
\nSegona part de l’article publicada en el n\u00famero 150 de L’Agulla<\/a><\/p>\n

Magda Tom\u00e0s
\nMem\u00f2ries d\u2019una feminista: Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia\u00a0(I)<\/h3>\n

La discriminaci\u00f3 que al llarg dels segles hem patit i encara avui patim les dones arreu del m\u00f3n, tant en la societat com en les religions, vulnera els principis d\u2019igualtat de drets i del respecte que s\u2019ha de tenir a la dignitat humana. Aix\u00ed, doncs, ens trobem davant un fet que atempta la just\u00edcia i que \u00e9s denigrant per a la meitat del g\u00e8nere hum\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/a>D\u2019una forma o altra, totes les religions han estat, i encara ho s\u00f3n, les millors aliades del masclisme a l\u2019assumir uns principis i unes lleis que fan desprendre d\u2019unes interpretacions doctrinals expressades amb conceptes i valoracions basats en la desigualtat entre homes i dones: una jerarquitzaci\u00f3 que concedeix poder, mestratge, responsabilitat, prestigi, seguretat i fins i tot la \u201crepresentaci\u00f3\u201d del \u201csagrat\u201d al bar\u00f3, mentre que cap d\u2019aquests atributs es consideren \u201cinherents\u201d al femen\u00ed. I tot s\u2019atribueix a una suposada voluntat origin\u00e0ria i immutable de D\u00e9u. I a partir d\u2019aqu\u00ed el tancament \u00e9s total.<\/p>\n

Cal desmitificar aquest discurs sexista. Contrastar-lo amb l\u2019Evangeli provoca desinter\u00e8s, descreen\u00e7a i ref\u00fas envers una instituci\u00f3 que sembla, aparentment, haver renunciat a la \u201cnovetat\u201d del Missatge de Jes\u00fas, allunyada de la Comunitat d\u2019iguals que Ell ens proposa i va viure intensament en la seva vida mortal: \u201dPer\u00f2 vosaltres no us feu dir \u201crab\u00ed \u201c, perqu\u00e8 de mestre nom\u00e9s en teniu un i tots vosaltres sou germans i germanes; ni doneu a ning\u00fa el nom de \u201cpare\u201d aqu\u00ed a la terra, perqu\u00e8 de pare nom\u00e9s en teniu un, que \u00e9s el del cel; ni us feu dir \u201cguies\u201d, perqu\u00e8 de guia nom\u00e9s en teniu un que \u00e9s el Crist.\u201d (Mt 23,8-10).<\/p>\n

I nosaltres, dones creients i seguidores de Jes\u00fas, en tots els temps i \u00e8poques, hem intentat ser fidels a aquest missatge de germanor, treballant per assolir aquesta Comunitat d\u2019iguals, en paritat, i diposit\u00e0ria tota ella del mandat de Jes\u00fas sense cap connotaci\u00f3 sexista. I per aconseguir-ho, arreu del m\u00f3n cristi\u00e0, han sorgit diferents grups femenins amb comprom\u00eds seri\u00f3s i actiu per a superar aquesta situaci\u00f3 marginal, discriminat\u00f2ria i gens evang\u00e8lica.<\/p>\n

Aix\u00ed, l\u2019any 1986, a Catalunya, es va formar el Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia. Ens vam reunir, per primera vegada, al local de l\u2019Institut Cat\u00f2lic d\u2019Estudis Socials de Barcelona (ICESB), convidades per la seva directora, Maria Martinell. L\u2019objectiu era aprofundir en la situaci\u00f3 de les dones en l\u2019Esgl\u00e9sia. Ens hi vam aplegar: Francina Planes, M. Ant\u00f2nia Aragay , M. Rosa Recasens, Sefa Amell, M. Teresa Josa, Montserrat Ca\u00f1\u00eds, Montserrat Grau, Assumpta Carbona, Aurora Aubac i Magda Tom\u00e0s. Dones de diferents llocs i ambients, per\u00f2 totes sensibilitzades per la situaci\u00f3 de les dones al m\u00f3n i sobretot en l\u2019Esgl\u00e9sia, on ens sent\u00edem inc\u00f2modes i tractades injustament.<\/p>\n

Aquest descontentament general en l\u2019Esgl\u00e9sia oficial cat\u00f2lica, ent\u00e8s com un lloc marginal i infravalorat per a les dones, va fer que arreu sorgissin moviments feministes cristians contestataris. Una mica abans que nosaltres ho va fer el Foro de Estudios para la Mujer<\/em>, a Madrid; m\u00e9s tard el grup Mujeres y Teolog\u00eda<\/em>, tamb\u00e9 a Madrid, el mateix any que el Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia (1986); una mica m\u00e9s tard es va formar Arnasatu<\/em> a Bilbao, Mulleres Cristi\u00e1s Galegas<\/em> a Santiago de Compostela, Cat\u00f3licas por el Derecho a Decidir<\/em>(1996) a Espanya i pa\u00efsos de l\u2019Am\u00e8rica Llatina; i Creients i Feministes<\/em> a les Balears, mentre que a Val\u00e8ncia i Andalusia van anar sorgint altres iniciatives amb els mateixos objectius.<\/p>\n

L\u2019objectiu general era clar: aconseguir la paritat en drets i deures entre homes i dones en l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. De seguida es va veure que era prioritari l\u2019expansi\u00f3 del nostre pensament i de la nostra causa a trav\u00e9s de la paraula (reunions i cursos de formaci\u00f3), de la lletra impresa (articles, revista) i de la participaci\u00f3 en totes aquelles trobades de dones inquietes i preocupades per la situaci\u00f3 femenina que s\u2019organitzessin arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

Molt aviat connect\u00e0rem amb l\u2019Esgl\u00e9sia evang\u00e8lica a trav\u00e9s de Manolita Fuentes, en aquell moment molt vinculada al F\u00f2rum Ecum\u00e8nic de Dones Cristianes<\/em> i molt sensible a la causa ecum\u00e8nica. Per tant, una altra prioritat des del principi va ser l\u2019ecumenisme, pel qual vam treballar ass\u00edduament juntament amb altres dones de diferents confessions cristianes: evang\u00e8liques, anglicanes i ortodoxes.<\/p>\n

Se\u2019n va parlar amb dones de distintes congregacions religioses. \u00c9rem conscients de la import\u00e0ncia que tenien com a dones totalment dedicades al servei de l\u2019Esgl\u00e9sia, tant pel seu nombre com pel treball que realitzaven. Pens\u00e0vem que si aconsegu\u00edem desvetllar el seu inter\u00e8s i el seu comprom\u00eds envers la promoci\u00f3 de les dones en l\u2019Esgl\u00e9sia, constituirien una gran for\u00e7a d\u2019alliberament pel m\u00f3n femen\u00ed en els llocs on elles treballaven i es movien. Un \u00e8xit, perqu\u00e8 moltes es van associar al Col\u00b7lectiu i en van assumir els seus objectius.<\/p>\n

Mem\u00f2ries d\u2019una feminista: Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia (II)<\/h3>\n

L\u2019any 1988 ja es va participar amb un comunicat en el I Congr\u00e9s de la Dona a Catalunya<\/strong>impulsat per l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Dones (ICD). Vam connectar amb diverses associacions de dones i des de llavors, les xerrades teol\u00f2giques de caps de setmana, les taules rodones i la participaci\u00f3 activa all\u00e0 on ens demanaven va ser constant. M\u00e9s tard vam tenir acc\u00e9s a l\u2019Escola de la Dona, a la Universitat de Barcelona i a la de Girona per impartir cr\u00e8dits sobre Teologia Feminista, classes que van ser homologades per la Generalitat de Catalunya. La formaci\u00f3, rebre i donar, sempre va ser priorit\u00e0ria.<\/p>\n

Hem estat presents en programes de r\u00e0dio i a la TV, debats, reportatges i taules rodones. Participar en els mitjans de comunicaci\u00f3 va ser com una finestra oberta al m\u00f3n. Diferents esdeveniments que s\u2019anaven produint van ajudar a fer-nos visibles: Concili Catal\u00e0, ordenaci\u00f3 ministerial de dones a l\u2019Esgl\u00e9sia anglicana, pres\u00e8ncia a Barcelona d\u2019una neo-ordenada, Jean Mayland, el I Congr\u00e9s Internacional de Dones Cristianes<\/strong>, les manifestacions del 25 de mar\u00e7 davant la catedral de Barcelona, amb les estoles violeta reivindicant el sacerdoci femen\u00ed, el II S\u00ednode Europeu de Dones<\/strong>, etc. Els objectius del Col\u00b7lectiu arribaven a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Es va obrir un cam\u00ed\u2026 malgrat les retic\u00e8ncies d\u2019aquella primera onada visible a casa nostra.<\/p>\n

Hem escrit articles, s\u2019han fet nombroses confer\u00e8ncies, cursos i xerrades en molts indrets al llarg d\u2019aquests anys. La publicaci\u00f3 de llibres, editats pel Col\u00b7lectiu, va suposar una bona eina de propagaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3. Durant anys, aprofitant diferents espais on es celebraven cursos, f\u00f2rums, congressos i jornades de dos o tres dies, plant\u00e0vem la paradeta dels llibres.<\/p>\n

El mar\u00e7 de 1995 sort\u00ed el primer n\u00famero de Paraules i Fets de Dones<\/em><\/strong>, la revista del Col\u00b7lectiu que va donar veu al pensament teol\u00f2gic, al comentari b\u00edblic, a entrevistes, a les activitats de grups feministes de diverses confessions religioses, a les not\u00edcies d\u2019arreu que ens feien sentir universals, ecum\u00e8niques, solid\u00e0ries\u2026 unes p\u00e0gines per a expressar, en llibertat, opinions i fets que no s\u2019acostumava a veure. No tot \u00e9s de caire feminista, per\u00f2 les veus femenines hi s\u00f3n.<\/p>\n

Tamb\u00e9 mostr\u00e0vem un sentit cr\u00edtic quan l\u2019Esgl\u00e9sia es manifestava amb actituds condemnat\u00f2ries contra les dones. Aix\u00ed per exemple, quan el novembre de 1992 l\u2019Esgl\u00e9sia anglicana va admetre les dones al ministeri sacerdotal. Quatre mesos despr\u00e9s, el Col\u00b7lectiu envi\u00e0 una carta de felicitaci\u00f3 a l\u2019arquebisbe de Canterbury. En canvi, van sortir de Roma unes declaracions condemnat\u00f2ries, al\u00b7legant que aquesta incorporaci\u00f3 de les dones al presbiterat constitu\u00efa un \u201cnou i greu obstacle per a la uni\u00f3 de les Esgl\u00e9sies\u201d. Disconformes i indignades pel comentari, vam fer saber el nostre malestar a Mons. Torrella, arquebisbe de Tarragona. No tothom ho veia com un \u201csigne dels temps\u201d\u2026 hem d\u2019esperar.<\/p>\n

En el mateix sentit, el 6 de juny de l\u2019any 1994, el Col\u00b7lectiu don\u00e0 resposta a la carta apost\u00f2lica del papa Joan Pau II sobre l\u2019ordenaci\u00f3 sacerdotal reservada nom\u00e9s als homes amb aquests termes:<\/p>\n

    \n
  • D\u00e9u no t\u00e9 sexe.<\/strong> Els pobles patriarcals van projectar en la hist\u00f2ria els seus prejudicis mis\u00f2gins: el mascle, segons ells, t\u00e9 un nivell superior que ve de D\u00e9u. Per\u00f2 avui ning\u00fa pot afirmar que D\u00e9u \u00e9s un ser sexuat. Ni el sexe, ni les \u00e8tnies no s\u00f3n divines. Sacralitzant-ne un per damunt de l\u2019altre no est\u00e0 en sintonia amb l\u2019Esperit de D\u00e9u.<\/li>\n
  • Jes\u00fas no va ordenar ning\u00fa sacerdot.<\/strong> Ni Ell mateix no era sacerdot ni se\u2019n va proclamar mai. No va ordenar ning\u00fa de sacerdot, ni home ni dona. S\u00ed que el van seguir dones i homes i entre el seu grup m\u00e9s \u00edntim hi havia membres d\u2019ambd\u00f3s sexes. Era la Comunitat de deixebles iguals en dignitat i servei a qui Ell va enviar a proclamar la Bona Nova. No va dir mai res espec\u00edficament per a les dones. El seu missatge anava adre\u00e7at a tot el g\u00e8nere hum\u00e0. Per aix\u00f2 les dones mai ens hem sentit discriminades per Jes\u00fas. Desgraciadament no podem dir el mateix de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/li>\n<\/ul>\n

    Finalment, en el CDE, han estat essencials les Delegacions del Col\u00b7lectiu, que han treballat i han incidit de manera positiva i constant en les seves respectives comunitats: Rub\u00ed, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sant Just Desvern, Girona, Horta, Orlandai (Sarri\u00e0), Sitges, grups: com tamb\u00e9 hi havia grups al Vendrell, Mallorca i Val\u00e8ncia.<\/p>\n

    Aquest \u00e9s el pensament que ha marcat la nostra hist\u00f2ria i ha fet palesos els seus objectius davant l\u2019Esgl\u00e9sia i la societat. Tot aix\u00f2 em recorda que, ja fa temps, un periodista despr\u00e9s d\u2019una entrevista va dir en acabar: \u201cA l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019aquestes dones, s\u00ed que m\u2019hi tornaria a apuntar\u201d.<\/p>\n

    Vam marcar un cam\u00ed i es va parlar, ara s\u2019al\u00e7a la veu<\/strong> a la manera d\u2019avui. I sempre endavant!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Primea part de l’article publicada en el n\u00famero 149 de L’Agulla Segona part de l’article publicada en el n\u00famero 150 de L’Agulla Magda Tom\u00e0s Mem\u00f2ries d\u2019una feminista: Col\u00b7lectiu de Dones […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7982,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7975","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7975","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7975"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7983,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7975\/revisions\/7983"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7982"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}