{"id":7947,"date":"2024-10-10T13:47:33","date_gmt":"2024-10-10T11:47:33","guid":{"rendered":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=7947"},"modified":"2024-10-10T13:47:33","modified_gmt":"2024-10-10T11:47:33","slug":"la-lluita-feminista-en-el-mon-eclesial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/la-lluita-feminista-en-el-mon-eclesial\/","title":{"rendered":"La lluita feminista en el m\u00f3n eclesial"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>Magda Tom\u00e0s i Ribes<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de la segona ona de feminisme al segle XVIII on es planteja la reivindicaci\u00f3 de la ciutadania, el segle XIX coneix el moviment sufragista, considerat la segona onada, amb les seves dues reivindicacions principals: el vot de les dones i el seu dret a l\u2019educaci\u00f3 en tots els seus nivells.<\/p>\n

El segle XIX , en general, no fou un segle\u201d intel\u00b7ligent\u201d, ni cr\u00edtic. Malgrat aix\u00f2, sempre hi ha hagut dones que s\u2019han sentit inc\u00f2modes davant el silenci f\u00edsic i psicol\u00f2gic imposats al seu sexe.<\/p>\n

A mitjans del segle XIX, un grupet de dones nord-americanes protestants van decidir \u201cllegir i interpretar la B\u00edblia per elles mateixes\u201d, per la qual cosa s\u2019organitzaren entre elles disposades a traduir la B\u00edblia. Elisabet Caday Stanton \u00e9s qui escriu la B\u00edblia de les dones\u00a0 <\/span>des d\u2019un punt de vista feminista titulada: La B\u00edblia de la Dona<\/em> (1895-1898). Va assenyalar un cam\u00ed, i va iniciar un proc\u00e9s que encara avui no s\u2019ha acabat. D\u2019aqu\u00ed parteix el que avui anomenem \u201cTeologia Feminista\u201d.<\/p>\n

En aquesta \u00e8poca tamb\u00e9 hi ha manifestacions de dones i grups de dones per a la participaci\u00f3 en \u201cun apostolat social\u201d i es creen diverses associacions femenines cat\u00f2liques.<\/p>\n

Despr\u00e9s de moltes dificultats, Antoniette Brown, es va poder doctorar en Teologia al 1908. Aquesta actitud anim\u00e0 a altres dones\u00a0 <\/span>a emprendre els estudis teol\u00f2gics i reivindicar el ministeri sacerdotal en diferents Esgl\u00e9sies. (Des de 1853 que les Esgl\u00e9sies protestants d\u2019Am\u00e8rica accepten l\u2019ordenaci\u00f3 de les dones).<\/p>\n

Al 1911, a la Gran Bretanya va n\u00e9ixer La societat sufragista de dones cat\u00f2liques<\/i>. Al 1923 es crea L\u2019Alian\u00e7a Internacional Joana d\u2019Arc, <\/i>versi\u00f3 francesa de l\u2019anterior. S\u00f3n els \u00fanics moviments cat\u00f2lics que es proposen assegurar, en tots els camps, la igualtat entre homes i dones. El moviment volia subratllar que D\u00e9u no \u00e9s ni mascul\u00ed ni femen\u00ed, sin\u00f3 que es troba m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol referent sexual. Les dones que formen part d\u2019aquests moviments declaren, al 1931, que es pot ser feminista i cat\u00f2lica.<\/p>\n

Amb la revoluci\u00f3 industrial i la incorporaci\u00f3 de moltes dones al treball fora de casa, va anar creixent una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, estimulada en bona part\u00a0<\/span>pel Moviment Feminista a finals del segle XIX i sobretot durant el segle XX, sobre els drets de les dones en paritat amb l\u2019home, i la seva independ\u00e8ncia i emancipaci\u00f3.<\/p>\n

L\u2019Esgl\u00e9sia jer\u00e0rquica sempre ha contemplat amb recel l\u2019acc\u00e9s de la dona al treball fora de casa i a que reb\u00e9s una educaci\u00f3 parit\u00e0ria amb l\u2019home. Ambdues coses eren considerades perilloses per al pudor de la dona i perqu\u00e8 podien significar un cert aband\u00f3 de les tasques familiars a les quals ella es devia per \u201cnaturalesa\u201d.<\/p>\n

Joan XXIII i el Vatic\u00e0 II donen un canvi ideol\u00f2gic\u00a0 <\/span>en la posici\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia. A \u201cPau a la Terra\u201d (1963) es reconeix la promoci\u00f3 de la dona com un dels signes dels temps al qual l\u2019Esgl\u00e9sia ha d\u2019estar atenta.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, avui, en el m\u00f3n occidental, l\u2019\u00fanica instituci\u00f3 sense dones en les seves estructures, continua sent l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Una instituci\u00f3 jer\u00e0rquica, patriarcal i sexista, on la Declaraci\u00f3 dels Drets Humans no hi\u00a0 <\/span>tenen cabuda. \u00c9s un contrasentit que aquesta Declaraci\u00f3 sigui considerada, pel magisteri eclesi\u00e0stic, impr\u00f2pia de ser tinguda en compte i valorada dins l\u2019Esgl\u00e9sia quan precisament el que ella proposa, impulsa i pret\u00e9n \u00e9s que homes i dones, com a \u00e9ssers humans, puguin assolir, en qualsevol lloc i en qualsevol situaci\u00f3, la seva realitzaci\u00f3 personal i la seva aportaci\u00f3 comunit\u00e0ria sense traves racistes, de g\u00e8nere i sexistes.<\/p>\n

No fa pas\u00a0 <\/span>molts anys que , Benet XVI, es reafirmava, una vegada m\u00e9s, amb duresa, autoritarisme i manca total de sensibilitat, en la infravaloraci\u00f3 del femen\u00ed com a sexe indigne per a compartir amb el sexe mascul\u00ed, la paraula, la interpretaci\u00f3 dels textos, les orientacions doctrinals i morals que afecten a ambd\u00f3s g\u00e8neres, \u00e9s a dir, el ministeri ordenat que , ara per ara, si no es modifica el Dret Can\u00f2nic, \u00e9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed que hi ha dins l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, per a poder assumir responsabilitats decis\u00f2ries en la \u201ccomunitat\u201d.<\/p>\n

Per aix\u00f2, en tots els temps i en totes les \u00e8poques, moltes dones creients q\u00fcestionem el paper que ens han assignat els homes eclesi\u00e0stics i no creiem, de cap manera, que els drets humans vagin m\u00e9s enll\u00e0 que la \u201cvoluntat de D\u00e9u\u201d a la qual ells apel\u00b7len per a justificar el seu raonament ple de misog\u00ednia, de desconeixement i de pors infantils envers el femen\u00ed i que xoca amb l\u2019actuaci\u00f3 de Jes\u00fas de Natzaret, de plena confian\u00e7a en l\u2019actuaci\u00f3 de les dones, en la seva v\u00e0lua com a persones de fidelitat provada en els moments m\u00e9s dif\u00edcils\u00a0 <\/span>del seu patiment i de la seva mort, en contraposici\u00f3 amb la tra\u00efci\u00f3, la fugida i la negaci\u00f3 d\u2019alguns dels deixebles homes. Per aix\u00f2 s\u00f3n les primeres en experimentar-lo viu i ressuscitat.<\/p>\n

Tots els arguments inconsistents que el m\u00f3n eclesi\u00e0stic utilitza per justificar la seva aversi\u00f3 al femen\u00ed, farien riure, si no fos que el fet \u00e9s massa greu perqu\u00e8 afecta a la meitat del Poble de D\u00e9u i aix\u00f2 suposa una p\u00e8rdua enorme de riquesa que el femen\u00ed podria aportar a totes les persones creients a trav\u00e9s de la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia, talent, lucidesa i bondat. D\u00e9u no fa distinci\u00f3 de persones perqu\u00e8 aix\u00f2 afectaria a la just\u00edcia, ja que ning\u00fa pot triar ni el sexe, ni el lloc on neix, ni el color de la pell. Tot aix\u00f2 \u00e9s accessori\u00a0 <\/span>davant la grandesa de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 fet home-dona i als quals Jes\u00fas d\u00f3na la m\u00e0xima llibertat i dignitat sense condicionaments de cap mena, mentre les seves obres responguin adequadament als postulats evang\u00e8lics.<\/p>\n

Cal avan\u00e7ar sense por, cal q\u00fcestionar motlles establerts al llarg del temps, oferir propostes i reflexions adients, no estereotipades, relacionant-nos totes i tots en una Comunitat d\u2019 Iguals, donant respostes noves a noves situacions i on , veritablement, el Pa de la fraternitat sigui compartit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Magda Tom\u00e0s i Ribes Despr\u00e9s de la segona ona de feminisme al segle XVIII on es planteja la reivindicaci\u00f3 de la ciutadania, el segle XIX coneix el moviment sufragista, considerat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7949,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7947","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7947","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7947"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7947\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7950,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7947\/revisions\/7950"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7947"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7947"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7947"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}