\u00a0 <\/span>perspectiva cristiana feminista, hem tingut en compte, el context i una visi\u00f3 alliberadora<\/i>, com diu la te\u00f2loga Elisabeth Schussler. Fins all\u00e0 on podem, ens mantenim amb el comprom\u00eds d’una esgl\u00e9sia en sortida i, actualment, ho fem participant en el programa de r\u00e0dio \u201cparaula viscuda\u201d que porta la nostra companya Montse.<\/p>\nFesta de Santa Maria Magdalena. Hem fet la darrera trobada del curs, celebrant la festa de la nostra patrona. Pot semblar rar, per\u00f2 ens hem volgut fixar en la vulnerabilitat<\/i> (no en la feblesa) i amb la cura en les relacions,<\/i> posant l’atenci\u00f3 en la manera com es relacionava Jes\u00fas ja fos, amb una persona propera, exclosa socialment, malalta, considerada pecadora, jueva, samaritana, un infant, una dona, un home, un soldat rom\u00e0, un cobrador d’impostor…<\/p>\n
\u00a0<\/span>I per qu\u00e8? Veiem que \u00e9s necessari cultivar actituds de cura<\/i> i delicadesa<\/i>, en un m\u00f3n on la velocitat ens priva de mirar l’altre, d’escoltar sense presses, on \u00e9s f\u00e0cil ignorar i fer-nos insensibles al dolor dels altres. La par\u00e0bola de el bon samarit\u00e0,<\/i> ens ho recorda. Hem procurat relacionar-ho amb situacions viscudes, amb algun passatge evang\u00e8lic significatiu per nosaltres i amb algun objecte que ho simbolitzi. Quan ho hem compartit, ha resultat una ronda preciosa de reflexions i de fets viscuts. Ho sintetitzem tot seguit…<\/p>\n\n- Sovint es viu la vulnerabilitat<\/i> associada a la feblesa i es contraposa a l’empoderament<\/i>, (veure el quadern de CJ n\u00ba 219) i ens adonem que, acceptar la vulnerabilitat ens humanitza i empodera perqu\u00e8 fa cr\u00e9ixer la confian\u00e7a.<\/li>\n
- La cananea, dona pagana, davant de Jes\u00fas, un jueu, est\u00e0 en inferioritat de condicions, per\u00f2 ella reclama la intervenci\u00f3 de Jes\u00fas, com un dret, en favor de la salut de la seva filla.<\/li>\n
- El contacte f\u00edsic de Jes\u00fas, toca <\/i>com a signe de proximitat. <\/i>Com Jes\u00fas, hem d’aprendre a donar i rebre, formen part de tenir cura<\/i> de l’altre. Servir \u00e9s acollir per oferir calidesa; per\u00f2 necessitem sortir del rol mec\u00e0nic de servir, per situar-nos com Maria, escoltant el cor de la persona que tenim al davant. No es tracta nom\u00e9s de donar, hem de saber rebre, situar-nos en el lloc del pobre<\/i>, estem necessitades de rebre perqu\u00e8 l\u00b4altre tamb\u00e9 t\u00e9 coses per oferir-nos. Jes\u00fas, li demana aigua<\/i> a la samaritana, aleshores \u00e9s quan entren en di\u00e0leg.<\/li>\n
- L’\u00e0via que anava a treballar a la f\u00e0brica de teixidora, que tenia cura de tots, i encara volia aprendre a parlar castell\u00e0. Quan va estar a l’hospital, deman\u00e0 que la portessin a casa, on ella volia morir. I en els darrers moments de la seva vida, encara li va dir a la seva neta: \u201cnena, recorda’t de portar les mongetes al pare\u201d, era de nit i estava treballant de forner.<\/li>\n
- Com la dona que te p\u00e8rdues, que no es bloqueja i toca amb la seva ma<\/i> el mantell de Jes\u00fas; per aix\u00f2 he volgut dibuixar la meva ma, per simbolitzar que, tocant Jes\u00fas amb la ma, va ser una dona valenta.<\/li>\n
- La dona pobra, quan posa la seva ofrena a la bacina del temple, Jes\u00fas diu: ha donat tot el que t\u00e9<\/i>!… M’ha recordat a la meva mare que va viure exiliada, a les nits cosia, i als 14 anys (quan vaig aprovar) em va regalar un mocadoret brodat que havia sigut de l’\u00e0via: em va arribar al cor, diu!… l’amor \u00e9s m\u00e9s important que l’almoina.<\/li>\n
- En la malaltia que consumeix i paralitza, ha sentit les paraules de Jes\u00fas \u201cthalita c\u00fbm\u201d.<\/li>\n<\/ul>\n
Hem acabat la trobada, recordant les companyes que no han pogut venir i festejant a santa Maria Magdalena de forma eucar\u00edstica, amb la taula ben parada, i amb coses bones <\/i>preparades per totes!… Abra\u00e7ades!<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/nostra-dona_estiu-2024_03.png\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Grup Nostra Dona de Sant Just PEL CO\u00b7LECTIU DE DONES EN L\u2019ESGL\u00c9SIA\u00a0 Juny-juliol de 2024 La reuni\u00f3 quinzenal, \u00e9s per nosaltres un espai de calma i de nodriment. A vegades […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7927,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7922","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7922","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7922"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7922\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7931,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7922\/revisions\/7931"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7927"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7922"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7922"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/nostra-dona_estiu-2024_01.png\")
<\/a>La reuni\u00f3 quinzenal, \u00e9s per nosaltres un espai de calma i de nodriment. A vegades ens adonem que, a l’arribar, respirem profundament, com deixant anar tot el que portem, alleugerint el nostre cos, tot el nostre \u00e9sser i alenant el nostre esperit. <\/b>Aquests mesos, hem fet coses juntes i hem compartit viv\u00e8ncies.<\/p>\n