Tots els pobles, les nacions i les comunitats diverses que hi ha en el m\u00f3n, tenen una llengua\u00a0 que els diferencia i els dona una identitat pr\u00f2pia i \u00fanica. \u00c9s el pal de paller del pa\u00eds. A trav\u00e9s de la llengua es construeix tota la seva cultura: literatura, tradicions, costums, folklore, relacions interpersonals, etc… \u00c9s a dir, una manera de ser ni millor ni pitjor que les altres, per\u00f2 que reflecteix les peculiaritats essencials de cada lloc, i en certa manera, la seva visi\u00f3 del m\u00f3n i de la vida. Si es perd la llengua, doncs, es perd el Pa\u00eds i la identitat. Per aix\u00f2, una de les primeres coses que acostumen a fer els imperis que s\u2019apropien d\u2019altres pobles, \u00e9s la imposici\u00f3 de la seva llengua\u00a0 \u201c\u2019imperial\u201d i la marginaci\u00f3 de la llengua aut\u00f2ctona, per tal d\u2019acabar engolint totalment, la naci\u00f3 conquerida. I una bona prova l\u2019hem viscut i encara avui la tenim a casa nostra. Malgrat tot, el catal\u00e0 ha perviscut gr\u00e0cies a la fidelitat de la gent senzilla del poble que mai l\u2019ha deixat de parlar malgrat totes les traves i dificultats. Si el\u00a0 franquisme no va poder anorrear-la, imposant el castell\u00e0, va ser perqu\u00e8 les nostres padrines i els nostres padrins no el parlaven i van continuar transmetent la nostra parla a les futures generacions. Nosaltres\u00a0 en som l\u2019exemple.<\/p>\n
Catalunya ha estat sempre un lloc acollidor i amb possibilitats. La seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica hi ha influ\u00eft de manera avantatjosa: prop d\u2019Europa, oberta al mar, al llarg de la seva hist\u00f2ria han arribat a ella i s\u2019hi han establert nombroses poblacions d\u2019altres comunitats d\u2019arreu que han deixat les seves petjades, especialment la gent vinguda de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Aquest fet i la realitat del nostre Pa\u00eds de m\u00e9s de tres-cents anys d\u2019immersi\u00f3 al castell\u00e0, la llengua pr\u00f2pia de Castella, que no de Catalunya, ha suposat un deteriorament del catal\u00e0 que s\u2019ha anat impregnant d\u2019aquesta llengua,\u00a0 perdent part del seu vocabulari propi, empobrint-lo, o b\u00e9 castellanitzant-lo. Aix\u00f2 pot\u00a0 passar quan al costat d\u2019una llengua minorit\u00e0ria com \u00e9s el Catal\u00e0 n\u2019hi ha una altra de potent, amplia i forta com el Castell\u00e0. I m\u00e9s encara quan la llengua forana ha estat imposada pels conqueridors durant tants anys arreu del nostre Pa\u00eds.<\/p>\n
Actualment, una persona que nom\u00e9s parli castell\u00e0 pot desenvolupar-se de manera normal i efectiva a tot Catalunya. En canvi, un catalano-parlant que desconegui el castell\u00e0 t\u00e9 moltes dificultats si viu, sobretot, en les poblacions m\u00e9s grans i poblades del Principat: Barcelona i rodalies, Tarragona capital, tamb\u00e9 Lleida i altres llocs. Aquesta situaci\u00f3 an\u00f2mala, impensable en qualsevol altre pa\u00eds del m\u00f3n dins el qual la llengua de relaci\u00f3 habitual en tots els \u00e0mbits \u00e9s l\u2019aut\u00f2ctona: a\u00a0 Fran\u00e7a, el franc\u00e8s; a It\u00e0lia, l\u2019itali\u00e0; a R\u00fassia , el rus; a Madrid el castell\u00e0, etc… aqu\u00ed, a Catalunya, es tinguda per normal per a molta gent catalano-parlant . En la majoria de comer\u00e7os, a molts hotels i restaurants, a llocs d\u2019esbarjo i fins i tot al carrer, el castell\u00e0 n’\u00e9s la parla habitual. I molta gent que viu al pa\u00eds, i parla catal\u00e0, canvia sovint de llengua per una educaci\u00f3 mal entesa o per considerar que es indiferent contestar d\u2019una o altra manera. Per tant, utilitza constantment la llengua castellana sense q\u00fcestionar-s\u2019ho. D\u2019aquesta manera, \u00e9s molt dif\u00edcil aprendre la nostra parla ja que\u00a0 la gent nouvinguda no l\u2019 escolta habitualment i ni la necessita per a viure .<\/p>\n
Hi ha molta gent que ha viscut a Catalunya tota la vida o gaireb\u00e9, sense cap inter\u00e8s per la llengua pr\u00f2pia d\u2019aquest pa\u00eds i, encara m\u00e9s, sense oir-la en el seu viure de cada dia. I parlo amb fonament experimentat durant vint-i-set anys de mestra, en un barri de l\u2019Hospitalet de Llobregat. Per l\u2019alumnat de la meva escola jo era.- \u201cAquella \u201csenyo\u201d que siempre habla en catal\u00e1n\u201d i em preguntaven amb estranyesa:- Senyo, tu siempre, siempre , has hablado en catal\u00e1n ? No se’n podien avenir! Cal dir, per\u00f2, que en els infants aix\u00f2 va canviar, una mica, quan iniciarem la immersi\u00f3 al catal\u00e0 en l\u2019Educaci\u00f3 Infantil. Per\u00f2 la comunicaci\u00f3\u00a0 a l\u2019esbarjo i al carrer continuava sent el castell\u00e0 com molt b\u00e9 deia una alumna de tres anys: – \u201cSi, \u201cpebot\u201d, a la classe, \u201cpimiento\u201d, a la calle. Doncs aix\u00f2, dissortadament, \u00e9s el que passa a Catalunya i amb la seva llengua, el catal\u00e0. No la necessiten pel viure de cada dia.<\/p>\n
El biling\u00fcisme no existeix. Podem parlar molts idiomes, aix\u00f2 s\u00ed. Per\u00f2 quan ens comuniquem amb els altres , quan pensem i expressem millor all\u00f2 que volem dir,\u00a0 ho fem\u00a0 en la llengua que sentim pr\u00f2pia, la del nostre poble, la que hem mamat, amb la qual hem crescut i ens hem desenvolupat. Aix\u00f2, com he dit abans, \u00e9s l\u2019habitual en tots el pa\u00efsos del m\u00f3n. Si aix\u00f2\u00a0 ho traslladem a la nostra realitat ho haur\u00edem de fer visible, \u00e9s a dir: A CATALUNYA PARLAR EL CATAL\u00c0 SEMPRE, A TOT ARREU I AMB TOTHOM! Si no ho fem aix\u00ed, no aconseguirem mai que la gent nouvinguda d\u2019altres llocs, l\u2019escolti, l\u2019entengui i el parli, si vol. I mica en mica, si no ho esmenem, el catal\u00e0, continuar\u00e0 desapareixent de molts \u00e0mbits suplantat per altres lleng\u00fces foranes i m\u00e9s fortes, com el castell\u00e0 i l\u2019angl\u00e8s, que s\u00f3n utilitzades normalment, sense cap recan\u00e7a. No som conscients que si nosaltres, els catalano-parlants, no parlem el catal\u00e0, ning\u00fa m\u00e9s el parlar\u00e0 i aquest anir\u00e0 desapareixen,\u00a0 com a passat amb moltes altres lleng\u00fces minorit\u00e0ries engolides per les m\u00e9s majorit\u00e0ries. I quan desapareix una llengua, per min\u00fascula que sigui, la humanitat perd un gran tresor, una riquesa irrecuperable\u00a0 que ens empobreix mundialment.<\/p>\n
Avui, a casa nostra, el castell\u00e0 \u00e9s una llengua sobradament coneguda i estudiada. Aix\u00f2 vol dir, que tothom que hi viu la coneix i la pot parlar. Per\u00f2 el catal\u00e0 no! A no ser que nosaltres, la gent que el coneixem i el parlem, no canviem de llengua quan alg\u00fa ens parli amb castell\u00e0 i l\u2019ajudem a\u00a0 escoltar-la i entendre-la. D\u2019aquesta manera, facilitem l\u2019entesa i el di\u00e0leg entre nosaltres\u00a0 tot comunicant-nos, cadasc\u00fa, en la seva llengua pr\u00f2pia: catal\u00e0 i castell\u00e0. D\u2019aquesta manera sense ren\u00fancies ni imposicions, per part de ning\u00fa, ens entendrem, ens enriquirem i m\u00fatuament ens respectarem.<\/p>\n
Magda Tom\u00e0s i Ribes<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tots els pobles, les nacions i les comunitats diverses que hi ha en el m\u00f3n, tenen una llengua\u00a0 que els diferencia i els dona una identitat pr\u00f2pia i \u00fanica. \u00c9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7889,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7888","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7888","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7888"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7888\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7890,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7888\/revisions\/7890"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7888"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7888"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7888"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}