COMISSIO BARCELONA DEL COL.LECTIU DONES EN L\u2019ESGLESIA PER LA PARITAT
\nReflexi\u00f3 que, les companyes de la delegaci\u00f3 de Barcelona, hem fet sobre la llibertat de consci\u00e8ncia que oferim a totes les s\u00f2cies del Col\u00b7lectiu en commemoraci\u00f3 de la festa de la Patrona, Maria de Magdala.<\/p>\n
La llibertat<\/strong><\/span><\/p>\n Abans de posar-me a escriure sobre el que representa per les dones la paraula \u201cllibertat\u201d, he volgut preguntar-me avui, quantes vegades Jesu\u0301s, en les seves converses amb les dones els ha donat llibertat, o elles s\u2019han sentit lliures per respondre amb joia, que representa per nosaltres una vida vertadera i plena, davant a Aquest De\u0301u que ens ha creat i que podem viure\u2019l amb totes les persones que hi ha en el nostre entorn, perque\u0300 totes elles, so\u0301n tambe\u0301 part d\u2019aquest De\u0301u que ens estima, i nosaltres podem viure amb plenitud i total llibertat envers tota la humanitat. Era un dissabte i Jesu\u0301s estava en una de les sinagogues. Veie\u0301 una dona encorbada per un esperit maligne des de feia 18 anys que no podia redrec\u0327ar-se, i Jesu\u0301s en veure-la, li digue\u0301: Dona queda lliure de la teva malaltia, li va imposar les mans i la dona va redrec\u0327ar-se i lloar De\u0301u.<\/p>\n El cap de la Sinagoga es va indignar perque\u0300 va curar en dissabte, pero\u0300 la gent s\u2019alegrava dels prodigis que Ell feia.<\/p>\n Jesu\u0301s li dona la llibertat i pot redrec\u0327ar-se fins i tot dins l\u2019estructura sinagogal. Les lleis so\u0301n indispensables per les estructures de poder. Aquestes nome\u0301s obliguen?. Neguen tota llibertat? M\u2019he preguntat.<\/p>\n La segona que m\u2019ha ajudat molt e\u0301s la samaritana. No e\u0301s del pai\u0301s. Aquesta dona \u201clliure\u201d i valenta s\u2019apropa a Jesu\u0301s i ell l\u2019hi demana aigua. El dia\u0300leg entre tots dos e\u0301s fluid i sincer. La dona descobreix la personalitat de Jesu\u0301s en el dia\u0300leg i li proposa que vagi al poble per ajudar-los amb els seus raonaments.<\/p>\n Aquesta dona \u201clliure\u201d i valenta, apropa Jesu\u0301s al seu poble, i els habitants que l\u2019escolten, homes i dones, que saben qui e\u0301s ella, creuen en Ell que es queda dos dies alli\u0301.<\/p>\n M. Magdalena e\u0301s la u\u0301ltima que he aprofundit, per ser la primera que va entendre que va voler dir, que Jesu\u0301s havia ressuscitat, tot i que els apo\u0300stols de Jesu\u0301s en saber la gran noti\u0301cia, no se la van creure i els evangelis ens diuen que sortiren d\u2019on estaven Pere i Joan per comprovar si les seves paraules eren veres.<\/p>\n Tres dones, una malalta que do\u0301na gra\u0300cies a De\u0301u de ser curada, una valenta i estrangera que presenta amb llibertat a Jesu\u0301s al seu poble i M. Magdalena, seguidora de Jesu\u0301s que e\u0301s la primera que ente\u0301n que\u0300 representa la resurreccio\u0301 de Jesu\u0301s i ho comunica als apo\u0300stols que estaven junts, tancats per por, i dos d\u2019ells, Pere i Joan van al sepulcre per comprovar-ho, sembla que no creuen en la seva paraula.<\/p>\n Les dones hi e\u0301rem en els llibres del temps de creacio\u0301 del judaisme. Abans de Jesu\u0301s:<\/p>\n – Gen 31, Ex 6, Lv 1, Nm9, Dt1, Jo7, 1Sa9, 2Sa14, 1Re10, 2nRe16, Is2, Jr2, Ez2, Os1, Mi2, Sl 3, Jb 3, Rt 6 , Cs 2, Ext,2, Ne 1, 1Cr 41, 2Cr13, Extgr5, Jdt,1, Tb5, 1Ma1, 2Ma2, Br1, Dngr1. TOTAL 197<\/p>\n – Les dones hi e\u0301rem prop de Jesu\u0301s, i tenim les cites d\u2019aquest records:<\/p>\n – Mt 8 , Mc 5 , Llc 11, Jn 5, Ac 9, Rm 10, 1Cor 1, Ga 1, Fl 2, 1Cor 1, 2Tm 4, Fil l1, Hb 1, Jm 1, 1 Pe 1, TOTAL 61<\/p>\n En la legislacio\u0301 actual del Dret Cano\u0300nic, les dones com a tals, no hi tenim lloc, pero\u0300 la nostra llibertat en el coneixement de Jesu\u0301s ens fa llegir el relat de la vida que ens possibilita avui, viure amb llibertat el seu exemple i, plenes d\u2019esperanc\u0327a desitgem la seva vinguda que junt amb tota la humanitat.<\/p>\n Ma Pau Trayner Vilanova<\/strong><\/p>\n La llibertat de conscie\u0300ncia<\/strong><\/span><\/p>\n En la Declaracio\u0301 del Vatica\u0300 II \u201cDignitatis Humanis\u201d diu que les cato\u0300liques i els cato\u0300lics hem de decidir en conscie\u0300ncia. En el camp del feminisme hi ha diverses teories i ideologies enfrontades. Quan demanem la igualtat de drets dins de l\u2019Esgle\u0301sia des del nostre feminisme intentem evitar les col\u00b7lisions, pero\u0300 en alguns casos, seguint la nostra conscie\u0300ncia, no es pot evitar. Angelina Hurios Calcerrada<\/strong><\/p>\n Llibertat de Conscie\u0300ncia<\/span><\/strong><\/p>\n Qui practica la bona conscie\u0300ncia busca la veritat i s’encamina cap a la llum per manifestar les seves obres. Els cristians responsables obren en conscie\u0300ncia en tots els seus actes, manifestant la voluntat de seguir el cami\u0301 de la llum, ajudats per l\u2019Esperit Sant.<\/p>\n Josefina Manent Borras<\/strong><\/p>\n Llibertat:<\/strong><\/span><\/p>\n La persona e\u0301s creada a imatge de De\u0301u, amb llibertat,intel\u00b7lige\u0300ncia, amb conscie\u0300ncia i voluntat.<\/p>\n Conscie\u0300ncia: Podem referir-nos a dos tipus de conscie\u0300ncia: Parlem de conscie\u0300ncia psicolo\u0300gica quan es tracta del coneixement immediat i directe que la persona te\u0301 de la pro\u0300pia existe\u0300ncia, d\u2019un mateix, condicio\u0301,sensacions, operacions mentals, actes, etc. La conscie\u0300ncia psicolo\u0300gica esta\u0300 relacionada amb la ment, la intel\u00b7lige\u0300ncia, la percepcio\u0301.<\/p>\n La conscie\u0300ncia moral e\u0301s la capacitat de discernir segons el be\u0301 o el mal i actuar o no, consequ\u0308entment.<\/p>\n Tothom pot admetre en els e\u0301ssers humans la capacitat de cone\u0300ixer que so\u0301n, que existeixen, e\u0301s a dir, que tenen una conscie\u0300ncia psicolo\u0300gica. I tambe\u0301 que els e\u0301ssers humans poden cone\u0300ixer allo\u0300 que e\u0301s bo i allo\u0300 que e\u0301s dolent, quines accions seves so\u0301n bones o dolentes; e\u0301s a dir, que tenen una conscie\u0300ncia moral. Actuar segons la conscie\u0300ncia de que\u0300 e\u0301s el be\u0301 i el mal implica la llibertat i la voluntat del subjecte.<\/p>\n En el discerniment de que\u0300 e\u0301s el be\u0301 i el mal, ens podem referir a la conscie\u0300ncia laica o a la conscie\u0300ncia de la persona amb fe religiosa. La llibertat de conscie\u0300ncia e\u0301s un dret civil i ha d\u2019estar garantit per les autoritats civils.<\/p>\n En la Declaracio\u0301 Universal dels Drets Humans, 1948, en l\u2019article 18, es diu que \u00abtota persona te\u0301 dret a la llibertat de pensament, de conscie\u0300ncia i de religio\u0301; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religio\u0301 o de conviccio\u0301 i la de manifestar-les individualment o en comu\u0301, en pu\u0301blic i en privat…\u00bb.<\/p>\n La primera part de l\u2019article fa refere\u0300ncia a la conscie\u0300ncia laica. Les feministes defensem una llibertat de conscie\u0300ncia sense prejudicis, sense barreres, sense dogmes, fruit d\u2019una educacio\u0301 en valors laics. Fem una crida a la llibertat de conscie\u0300ncia, a l\u2019actuacio\u0301 responsable respecte al compliment de deures que es corresponen amb drets, i tambe\u0301 al respecte a la llibertat de conscie\u0300ncia de creients d\u2019altres religions i d\u2019aquells que no profesen cap fe religiosa. La llibertat genera la teologia moral; no pot haver-hi acte moral sense llibertat. Textos: Els fidels i tothom tenen el dret civil de no ser impedits de viure d\u2019acord amb la pro\u0300pia conscie\u0300ncia (DH13) Tota persona te\u0301 el dret a la llibertat religiosa, de creure o no, amb l\u2019obligacio\u0301 moral de cercar la veritat. Els dos grans criteris per discernir la prese\u0300ncia d\u2019una aute\u0300ntica veu de la conscie\u0300ncia so\u0301n que aquesta no coincideixi amb els propis gustos i desigs i que no s\u2019identifiqui amb el que e\u0301s socialment me\u0301s avantatjo\u0301s, amb el consens del grup o amb les exige\u0300ncies del poder poli\u0301tic o social.<\/p>\n D\u2019acord amb el principi cla\u0300ssic de la tradicio\u0301 moral, la conscie\u0300ncia e\u0301s la norma suprema que cal seguir sempre, fins i tot en contrast amb l\u2019autoritat. Si en algun moment ens trobem davant d'un conflicte entre la pro\u0300pia conscie\u0300ncia i el que marca la llei de l\u2019Esgle\u0301sia, sera\u0300 quan despre\u0301s de meditacio\u0301 profunda i de lectura de diversos textos que recolzin les diferents teories, les dones hem de decidir amb llibertat de conscie\u0300ncia davant de De\u0301u i de la societat.<\/p>\n La conscie\u0300ncia sempre s\u2019ha de referir a la veritat, que per als homes de fe monoteista es fonamenta en De\u0301u, i sobretot pels cristians e\u0301s Jesucrist, Cami\u0301, Veritat i Vida (Jn 14,6) i el seu Evangeli.<\/p>\n El teo\u0300leg Gaspar Mora en el seu llibre \u201cLa vida cristiana\u201d<\/em>, cap. VIII, afirma: \u00abL\u2019Evangeli \u2013tambe\u0301 la tradicio\u0301 profe\u0300tica\u2013 ens diu que el nucli de l\u2019home e\u0301s el cor; e\u0301s en el cor que la persona pren les decisions, e\u0301s el centre de la seva vida humana lliure\u00bb<\/em>. La llibertat de poder escollir entre fer el be\u0301 o fer el mal, genera l\u2019acte moral. Montserrat Marti\u0301nez Deschamps<\/strong><\/p>\n Libertad de Conciencia<\/strong><\/span><\/p>\n El cambio dentro del seno de la Iglesia, au\u0301n sabiendo lo complicado que resulta, es imprescindible para que nuestra libertad de conciencia no tenga que chocar frecuentemente con la doctrina de la Iglesia a la que pertenecemos y de la que formamos parte como hijas de Dios y seguidoras de Jesucristo. La fe nos hace libres, o deberi\u0301a, tanto a las mujeres como a los hombres, y puede que lo que ocurre en la jerarqui\u0301a eclesial, salvo excepciones, nunca se ha explicitado, ni se oye el sentir de las mujeres. No quiero repetir aquello de que \u201ccualquier tiempo…\u201dpero\u0300 creo que en la relacio\u0301n de la Iglesia con las mujeres habri\u0301a que volver al inicio, y empezar a caminar juntos para que realmente nuestra libertad consciencia, como mujeres y feministas, pueda expresarse libremente.<\/p>\n Rosa Rodri\u0301guez Lo\u0301pez<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En motiu de la celebraci\u00f3 del dia de la nostra Patrona, el Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia per la Paritat us oferim un tastet de la tasca que hem fet […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7727,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7715","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7715","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7715"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7715\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7732,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7715\/revisions\/7732"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7727"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7715"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7715"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7715"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nA la Bi\u0301blia en el N.Testament hi ha tres dones, que per a mi, son exemple d\u2019allo\u0300 que ens ha volgut ensenyar Jesu\u0301s que va viure en una societat marcada per un patriarcat molt dur que marginava tota possibilitat a les dones de ser respectades, valorades i estimades com a iguals amb totes les consequ\u0308e\u0300ncies.
\nL\u2019exemple de les tres que per a mi han estat vertaders models de l\u2019amor que De\u0301u ens te\u0301, so\u0301n:<\/p>\n\n
\n
\nLes dones creiem que la llibertat de conscie\u0300ncia e\u0301s molt important, fins i tot davant De\u0301u; la llibertat de conscie\u0300ncia comporta responsabilitat davant la societat, per tant, sempre ha de prevaler la conscie\u0300ncia personal responsable.
\nActuar en llibertat de conscie\u0300ncia suposa tenir present l\u2019evangeli de Jesucrist, i la societat en que\u0300 vivim, les seves lleis i els seus valors.
\nSi en algun moment ens trobem davant d’un conflicte entre els camps esmentats, sera\u0300 quan despre\u0301s de meditacio\u0301 profunda i de lectura de diversos textos que recolzin les diferents teories, nosaltres les dones hem de decidir amb llibertat de conscie\u0300ncia davant de De\u0301u i de la societat.<\/p>\n
\nDe vegades dones cristianes sinceres es troben enfront de qu\u0308estions contradicto\u0300ries amb els continguts de la seva fe. Si ens trobem amb la circumsta\u0300ncia d\u2019haver de votar temes concrets, haurem de fer-ho amb llibertat de conscie\u0300ncia tenint en compte la caritat i els evangelis i mai recolzarem lleis que demanin penes de mort per opcions sexuals, per les decisions d\u2019avortar, o qualsevol llei que vagi en contra de la vida dels e\u0301ssers humans, dins del mo\u0301n civil, nosaltres des de la nostra llibertat de conscie\u0300ncia no podem mai convertir-nos en botxins.
\nPel que fa a la situacio\u0301 de les dones en l\u2019Esgle\u0301sia recordar que la llibertat de la nostra conscie\u0300ncia ens porta als segu\u0308ents textos:
\n\u201cDe\u0301u va crear l\u2019home a imatge seva, el va crear a imatge de De\u0301u, crea\u0300 l\u2019home i la dona\u201d (Gen 1, 27-28)
\n\u201cTots els que heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, ni esclau ni lliure, home ni dona tots sou un de sol en Jesucrist, i si vosaltres sou de Crist tambe\u0301 sou here\u0300ncia d\u2019Abraham hereus de la promesa\u201d Gal 3, 27-29)
\nAl capi\u0301tol 2, 17, Pere citant Joel diu:\u201cAbocare\u0301 el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran\u201d.<\/p>\n
\nTant de bo hi hague\u0301s un canvi del Catecisme i del Codi Cano\u0300nic dins de l’Esgle\u0301sia cato\u0300lica.<\/p>\n
\n
\n
\nLa llibertat de conscie\u0300ncia comporta responsabilitat davant la societat, per tant, sempre ha de prevaler la conscie\u0300ncia personal responsable.<\/p>\n
\nEl subjecte de la llibertat e\u0301s la persona humana; cada vegada, en el nostre mo\u0301n, hi ha me\u0301s conscie\u0300ncia de la dignitat de la persona humana, de la llibertat amb que\u0300 ha d\u2019actuar, sense coaccions, seguint el propi criteri i la seva responsabilitat.<\/p>\n
\nQuan ens apartem de la moralitat dels nostres actes, atemptem contra lapro\u0300pia llibertat.
\n\u00abLa llibertat fa de l\u2019home un subjecte moral. … Els actes humans, e\u0301s a dir, lliurement escollits despre\u0301s d\u2019un judici de conscie\u0300ncia, so\u0301n moralment qualificables; so\u0301n bons o dolents.\u00bb (CEC n. 1749)
\nCEC 1777: \u00abPresent al cor de la persona, la conscie\u0300ncia moral li mana el be\u0301 i eviti el mal\u00bb.
\nQuan parlem de be\u0301 ens referim al be\u0301 propi i al dels altres.
\nEn parlar de llibertat de conscie\u0300ncia, l\u2019Esgle\u0301sia es refereix a la conscie\u0300ncia moral, especialment en mate\u0300ria religiosa. La llibertat de conscie\u0300ncia e\u0301s una condicio\u0301 indispensable per professar una fe.
\nLa llibertat religiosa s\u2019ente\u0301n per a les persones i per a les comunitats. Els e\u0301ssers humans, en els seus actes de caire religio\u0301s, es relacionen amb De\u0301u privadament i pu\u0301blica. El dret de la persona a la llibertat religiosa ha de ser reconegut en l\u2019ordenament juri\u0301dic de la societat.
\nEm referire\u0301 al Catecisme de l\u2019Esgle\u0301sia cato\u0300lica i a la Declaracio\u0301 Dignitatis Humanae, del Concili Vatica\u0300 II:
\n– La persona te\u0301 el dret d\u2019obrar en conscie\u0300ncia i en llibertat a fi de prendre personalment les decisions morals. Tambe\u0301 te\u0301 el dret de no ser impedit d\u2019obrar segons la seva conscie\u0300ncia, sobretot en mate\u0300ria religiosa (CEC 1782).
\n– En la Declaracio\u0301 Dignitatis Humanae es tracta de la llibertat religiosa.<\/p>\n
\nEn mate\u0300ria religiosa, ningu\u0301 no ha de ser forc\u0327at a anar contra la seva pro\u0300pia conscie\u0300ncia (DH2) Cal observar el principi moral de la responsabilitat personal i social. La llibertat religiosa te\u0301 uns li\u0301mits: el respecte a la llibertat de conscie\u0300ncia dels altres i la recerca del be\u0301 comu\u0301. El poder civil ha de garantir el dret de la llibertat religiosa. (DH7).
\nEl dret a la llibertat religiosa es fonamenta en la Revelacio\u0301 i en l\u2019Evangeli de Crist, Cami\u0301, Veritat i Vida. Els no-creients troben el fonament en la dignitat humana i en el convenciment que aquesta fermenta en la societat, quedant aixi\u0301 lliure de tota mena de coaccio\u0301 humana en mate\u0300ria religiosa.<\/p>\n
\nS\u2019estableixen, avui, relacions me\u0301s estretes entre pobles de cultura i religio\u0301 diferents, i creix en cadascu\u0301 la conscie\u0300ncia de la pro\u0300pia responsabilitat; e\u0301s, per tant, necessa\u0300ria la llibertat religiosa (DH15)<\/p>\n
\nEl cardenal Joseph Ratzinger va pronunciar, en el 10e\u0300 Seminari a bisbes nord-americans, a la ciutat de Dallas (Texas), l\u2019any 1991, una confere\u0300ncia que tractava sobre la conscie\u0300ncia i sobre la veritat.<\/p>\n
\nS\u2019ha de seguir sempre un clar dictamen de la conscie\u0300ncia o almenys no es pot anar mai en contra d\u2019ella. Es pot produir la contraposicio\u0301 entre llibertat i llei. I la supremacia de la llibertat de conscie\u0300ncia.<\/p>\n
\nDe\u0301u ha inscrit en els nostres cors la conscie\u0300ncia del que e\u0301s el be\u0301 i el mal.<\/p>\n
\nLlavors ens referim a la conscie\u0300ncia moral.
\nLes dones, en l\u2019Esgle\u0301sia cato\u0300lica, volem recordar que la llibertat de la nostra conscie\u0300ncia ens porta als segu\u0308ents textos:
\n\u00abDe\u0301u va crear l\u2019home a imatge seva, el va crear a imatge de De\u0301u, crea\u0300 l\u2019home i la dona\u00bb (Gen 1, 26-27).
\n\u00abLa veritat us fara\u0300 lliures\u00bb (Jn 8,3 2), en que\u0300 Jesu\u0301s relaciona llibertat i veritat, \u00abTots els que heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, ni esclau ni lliure, home ni dona tots sou un de sol en Jesucrist, i si vosaltres sou de Crist tambe\u0301 sou here\u0300ncia d\u2019Abraham hereus de la promesa\u00bb Gal 3, 27-29)
\nAl capi\u0301tol 2,28, el profeta Joel diu: \u201cAbocare\u0301 el meu Esperit sobre tothom:els vostres fills i les vostres filles profetitzaran\u201d.
\nEl Papa Benet XVI, en la seva Enci\u0301clica Caritas in veritate, de 2009, diu en el n. 1: \u00abL\u2019amor e\u0301s una forc\u0327a que te\u0301 el seu origen en De\u0301u, amor etern i veritat absoluta. Cadascu\u0301 troba el seu be\u0301 assumint el projecte que De\u0301u te\u0301 sobre ell, per a realitzar-lo plenament: troba en aquest projecte la seva veritat i, acceptant aquesta veritat, es fa lliure (cf. Jn 8,32). Per tant, defensar la veritat, proposar-la amb humilitat i conviccio\u0301 i testimoniar-la en la vida so\u0301n formes exigents i insubstitui\u0308bles de caritat, la qual \u201ctroba el goig en la veritat (1Co 3,6).\u00bb<\/p>\n
\n