{"id":7360,"date":"2022-02-27T20:06:47","date_gmt":"2022-02-27T19:06:47","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=7360"},"modified":"2022-02-27T20:14:34","modified_gmt":"2022-02-27T19:14:34","slug":"ucraina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/ucraina\/","title":{"rendered":"Ucra\u00efna…"},"content":{"rendered":"

Sense Crimea, 576.628 km2<\/sup><\/span> i 41.510.726 habitants<\/b><\/p>\n

Article en PDF<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>Amb dies com avui costa comen\u00e7ar a escriure, sembla que les guineus han sortit a ca\u00e7ar, sinistres, i no sabem ben b\u00e9 qu\u00e8 anuncien. Quan arribi la posta d\u2019avui qu\u00e8 haur\u00e0 passat al m\u00f3n? Quan la boira s\u2019adormi sobre les carenes, les flors que estan a punt d\u2019esclatar en aquesta primavera, quan ja tantes coses ens han passat, qu\u00e8 faran? Gosaran seguir-se preparant per l\u2019esclat? Sort que hi ha m\u00e9s m\u00f3n que els humans.<\/p>\n

Ucra\u00efna, encara fa poc lleg\u00edem que hi eren atacats els llocs de subministrament d\u2019aigua, que m\u00e9s de 4 milions de persones no tenien acc\u00e9s a l\u2019aigua potable, que mig mili\u00f3 de nens no tenien acc\u00e9s a l\u2019aigua corrent, que les mares deien que la falta d\u2019aigua els feia gaireb\u00e9 tant mal com les bombes, perqu\u00e8 l\u2019aigua \u00e9s l\u2019element essencial per a la calefacci\u00f3, per fer front a temperatures que poden arribar als 20 graus sota zero. M\u00e9s de la meitat dels nens de l\u2019est d\u2019Ucra\u00efna vivien en la pobresa.<\/p>\n

I avui… I les paraules del Papa d\u2019ahir: \u201ctinc un gran dolor en el cor\/ la pau de tots est\u00e0 amena\u00e7ada\/ un seri\u00f3s examen de consci\u00e8ncia davant de D\u00e9u, que \u00e9s el D\u00e9u de la pau i no el de la guerra \/ que s\u2019abstinguin de m\u00e9s sofriment a les poblacions, desestabilitzant la conviv\u00e8ncia entre uns i altres… Crida a fer del dimecres de cendra una jornada de dejuni per la pau.\u201d<\/p>\n

Hem conegut molts, molts ucra\u00efnesos. Des de sempre, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb ACCEM abans i ara, des de fa temps, amb un programa de la Creu Roja per a refugiats, hem fet classes a persones que han hagut de fugir de tantes nacions del m\u00f3n! Avui, des de les primeres not\u00edcies de la guerra, nom\u00e9s em ve al cap la seva mirada serena, d\u2019home responsable, i els ulls del seu fill petit, de dos anys, tan blaus… L\u2019\u00faltim ucra\u00efn\u00e8s de les nostres classes. Fa dos mesos. \u00a0<\/span><\/p>\n

Hem tingut sempre una sensibilitat especial pels refugiats i hem acompanyat les seves hist\u00f2ries, les fam\u00edlies que es parteixen, els qui es queden a cuidar els grans, els qui marxen sols, els qui aconsegueixen un dia fer sortir la seva fam\u00edlia, els qui reben la noticia de la mort, els qui emmalalteixen, els qui pateixen des\u00a0<\/span>d\u2019all\u00e0 sigui on sigui, els qui moren aqu\u00ed i s\u00f3n duts molts anys despr\u00e9s en una petita capseta al seu lloc d\u2019origen…<\/p>\n

\"\"<\/a>S\u00ed, certament, hist\u00f2ries horribles, per\u00f2 ens han ajudat a aprendre molt de la vida, i hem guanyat m\u00e9s entre tots que hi hem perdut, hem apr\u00e8s de la naturalesa humana i que en el m\u00f3n, juntament amb el mal, hi ha molt bones persones. S\u00ed, s\u00f3n hist\u00f2ries brutals, per\u00f2 s\u00f3n hist\u00f2ries de redempci\u00f3, que salven, ens salven. No s\u00f3n hist\u00f2ries que ens contaminin, com d\u2019altres, s\u00f3n hist\u00f2ries que ens donen la for\u00e7a de l\u2019arbre per continuar creixent.<\/p>\n

Com qualsevol vida nostra, unes s\u00f3n hist\u00f2ries que revelen\u00a0 <\/span>capacitat de transformaci\u00f3 interna i de creixement, clar que d\u2019altres poden estancar-se i regredir, com el nen soldat de fa molts anys de la guerra de Sierra Leona, que va acabar embogint. Si la persona sap mantenir capacitat de comuni\u00f3, de pertinen\u00e7a, si defuig l\u2019a\u00efllament, si parla, encara hi ha possibilitats de vida. \u00a0<\/span><\/p>\n

Per tot aix\u00f2 considerem tan important crear petites comunitats entre nosaltres,\u00a0 <\/span>maneres de cuidar-se sobretot en la precarietat, tot molt senzill, un retorn als valors m\u00e9s fonamentals de la vida, de la vida quotidiana, salvar la cura m\u00fatua, mentre d\u2019altres, \u00e9s ben cert, a altes inst\u00e0ncies, ens van esparracant la vida\u2026 Per\u00f2 hem de ser resistents amb les armes que tenim a la m\u00e0, les de l\u2019amor i el comprom\u00eds, que s\u00f3n les \u00faniques que acaben vencent entre tanta mentida i manipulaci\u00f3 i la set infinita de poder i la indifer\u00e8ncia m\u00e9s descarnada.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Estic llegint la biografia de Zygmunt Bauman, escrita per Izabela Wagner,\u00a0 <\/span>a la introducci\u00f3 s\u2019afirma que Bauman deia que el m\u00f3n l\u2019omplia de pessimisme, per\u00f2 que l\u2019admirable creativitat dels \u00e9ssers humans li procurava certes reserves d\u2019optimisme. Ni davant de la Primera guerra mundial, ni de la Segona, els ciutadans preveien que es desfermaria aquella bogeria. Els comen\u00e7aments de la Segona guerra mundial haurien de ser mat\u00e8ria de reflexi\u00f3, amb les diferents reaccions dels pa\u00efsos. No llegim la hist\u00f2ria i tant que ens ensenya. La recitem en tot cas. O la fem aprendre de mem\u00f2ria ignorant les enormes lli\u00e7ons que hi podr\u00edem aprendre. Ignorem icones de la humanitat com una\u00a0Irena Sendler, treballadora social polonesa, que va salvar nens jueus condemnats a morir, o m\u00e9s a prop, una Elisabeth Eidenbenz, de qui es coneix potser la maternitat d\u2019Elna, per\u00f2 poc una hist\u00f2ria que comen\u00e7a implicant-se de ben jove en l\u2019alfabetitzaci\u00f3 a Dinamarca, com a volunt\u00e0ria, en un m\u00f3n que havia patit una guerra mundial i la gran crisi econ\u00f2mica del 29, perqu\u00e8 tenia uns ideals de bondat i de just\u00edcia. I tantes, tantes altres… No haur\u00edem de difondre aquestes vides, aprendre-les, comprendre-les… ?<\/p>\n

Hi ha altres maneres de viure. No podr\u00edem tenir-ne una mica el gust? Hem fet un petit grup de reflexi\u00f3 i lectura amb persones immigrants, cada divendres de 6 a 7, experi\u00e8ncia fant\u00e0stica… Estem preparant el coneixement de la vida d\u2019Elisabeth Eidenbenz amb un altre grup, i seguir\u00e0 una llarga saga, molt interessant, de dones que van aprendre a ajudar senzillament els altres de mil formes diferents…<\/p>\n

\"\"<\/a>La vida sovint \u00e9s molt pitjor del que hem imaginat. Per\u00f2 si no oblidem que hi ha Alg\u00fa que creu en la nostra potencialitat, que creu en el que podem fer, crear, que ens t\u00e9 paci\u00e8ncia i sap esperar, que ens fa un lloc al seu costat, que ens fa experimentar que la nostra vida li \u00e9s un regal, que ens escolta en la nostra profunditat, que ens acull en la nostra possibilitat, potser podem\u00a0tenir l\u2019impuls per afrontar la vida d\u2019una altra manera. \u00a0<\/span><\/p>\n

Ten\u00edem deu anys i un professor va picar severament un dels nostres companys per no saber-se \u201cla lli\u00e7\u00f3\u201d. Encara recordo el mal profund al cor, i la nostra mirada baixa, no gosant mirar. I recordo quan, en sortir, vam decidir que no tornar\u00edem a entrar a classe. Ten\u00edem deu anys i el nostre entorn sovint era gris, per\u00f2 est\u00e0vem fetes d\u2019una altra fusta. Fruit de l\u2019 obstinaci\u00f3, de la for\u00e7a, i del grup, el professor va haver de demanar perd\u00f3. Per\u00f2 la cara abatuda, ven\u00e7uda, humiliada, del company de classe no l\u2019he oblidada mai, mai, m\u2019ha fet mal sempre.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per tantes raons, mirant aquests dies un v\u00eddeo de la FIDA, que treballa per reduir la pobresa en \u00e0rees rurals, veient persones de tot el m\u00f3n, amb els seus vestits propis, parlant en defensa de la seva forma d\u2019alimentar-se i de viure, en les caracter\u00edstiques que\u00a0els s\u00f3n seves, sentia que la vida era aix\u00f2: que aquell que pateix la bota a sobre, que no el deixa viure, que l\u2019anul\u00b7la, que l\u2019esborra, pugui dir amb totes les seves paraules que la vida tamb\u00e9 \u00e9s seva, li pertany. I t\u00e9 tot el dret a ser, a ser-hi i a ser feli\u00e7.\u00a0<\/span><\/p>\n

Ara que han florit els ametllers, amb les seves flors blanques, voldria dir que, avui,\u00a0 <\/span>una persona que portava des del mes de novembre sense a penes poder-se aixecar del llit, ha pogut ja caminar per tot el pis, anar a la cuina, al bany, asseure\u2019s amb les filles, i gosar pensar que potser encara hi ha futur. Refugiada, amb dues filles. I que per a l\u2019associaci\u00f3 que va fent cam\u00ed al seu costat \u00e9s una alegria immensa. Malgrat quedar m\u00e9s quir\u00f2fans esperant. Quan nom\u00e9s havia de ser una baixa de vuit dies. La vida.\u00a0<\/span><\/p>\n

Gravant uns petits v\u00eddeos per a la fam\u00edlia llegint el Jes\u00fas de Pagola, la fe es refresca i s\u2019envigoreix encara una mica m\u00e9s: \u201cL\u2019\u00fanica resposta adequada a l\u2019arribada del regne de D\u00e9u \u00e9s l\u2019amor. Jes\u00fas no en t\u00e9 el m\u00ednim dubte. La manera de ser i d\u2019actuar de D\u00e9u ha de ser el programa per a tots. Un D\u00e9u compassiu est\u00e0 demanant als seus fills i filles una vida inspirada per la compassi\u00f3. Res no li pot agradar m\u00e9s. Construir la vida tal com la vol D\u00e9u sols \u00e9s possible si es fa de l\u2019amor un imperatiu absolut.\u201d<\/p>\n

\"\"<\/a>Diuen que s\u00f3n les hores m\u00e9s dures per a Europa despr\u00e9s de la segona guerra mundial.\u00a0<\/span><\/p>\n

En algun lloc els rossinyols continuaran cantant de nit i els tarongers, amb l\u2019arribada de la primavera, ens mostraran les seves flors, pol\u00b7linitzades es transformaran en fruits, per\u00f2 hauran de t\u00e9mer les inclem\u00e8ncies del temps per saber si sobreviuran. La\u00a0vida. Tamb\u00e9. El temps \u00e9s determinant, en m\u00faltiples sentits. L\u2019amor, fins a l\u2019\u00faltim moment,\u00a0 <\/span>l\u2019imperatiu absolut.\u00a0<\/span><\/p>\n

M Llu\u00efsa Geron\u00e8s Estrada<\/b><\/p>\n

Girona – Associaci\u00f3 \u00c0kan<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sense Crimea, 576.628 km2 i 41.510.726 habitants Article en PDF Amb dies com avui costa comen\u00e7ar a escriure, sembla que les guineus han sortit a ca\u00e7ar, sinistres, i no sabem […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7367,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7360","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7360","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7360"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7360\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7372,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7360\/revisions\/7372"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7367"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7360"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7360"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7360"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}