{"id":7335,"date":"2022-02-21T20:30:30","date_gmt":"2022-02-21T19:30:30","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=7335"},"modified":"2022-02-25T21:01:35","modified_gmt":"2022-02-25T20:01:35","slug":"adeu-a-una-amiga-a-una-companya-montserrat-tortosa-gimenez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/adeu-a-una-amiga-a-una-companya-montserrat-tortosa-gimenez\/","title":{"rendered":"Ad\u00e9u a una amiga, a una companya: Montserrat Tortosa Gimenez"},"content":{"rendered":"

El 23 d\u2019Abril del 2015 , vaig anar a l\u2019entrega d\u2019un premi a la Teresa Relat, a Sabadell.<\/p>\n

A la sortida de l\u2019acte, se m\u2019acosta la Montse, i em demana si vull ser amiga seva. Ens coneixem poc: nom\u00e9s dels cursos, trobades de fi de curs i\u00a0<\/span>assemblees de Barcelona. I aqu\u00ed\u00a0<\/span>comen\u00e7a tot. Cartes sovintejades en un principi, algunes telefonades i al final whatsapps diaris. Em demana que no l\u2019hi digui res a la Teresa ni companyes de Sabadell.\u00a0<\/span><\/p>\n

A finals d\u2019octubre vam anar amb la Pu\u00e0 a substituir a la M. Pau en una reuni\u00f3 amb les companyes de Sabadell. Abans, vam anar a casa de la Montse. Recordo l\u2019alegria en els seus ulls, f\u00e0cil d\u2019endevinar fins i tot amb la mascareta,\u00a0<\/span>i la gran abra\u00e7ada que vam fer-nos al acomiadar-nos. Dreta a la porta va fer-nos ad\u00e9u fins que vam ser lluny. Al vespre, ja a Girona, vaig enviar-li la fotografia que ens vam fer amb les \u201cseves\u201d companyes. Va voler saber a la sala on ens hav\u00edem reunit, detalls, i per quedar-se m\u00e9s tranquil\u00b7la va dir-me. veus que s\u00f3n molt poques? I sempre parlen del mateix! Volia i dolia. Podia m\u00e9s el sentir-se entre les parets de casa seva, amb els dos gossets, el gat, els seus llibres,\u00a0la t<\/span>ele, el m\u00f2bil, el Youtube…\u00a0<\/span><\/p>\n

Poc imaginava que seria la \u00faltima vegada que ens veur\u00edem!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ha sigut una amistat dif\u00edcil per\u00f2 enriquidora. Volia que dur\u00e9s per sempre i aix\u00ed ha sigut. No puc preguntar-li que ha trobat ella amb mi, per\u00f2 s\u00ed s\u00e9 qu\u00e8 he descobert jo en ella. Una dona valenta, que va patir moltes contrarietats a la vida, ja de jove (viuda als 38 anys), i amb una filla. Un important sentit de l’humor. Un gran afany de cultura, una autodidacta. Una tastaolletes. Necessitat de protegir i compartir moltes coses. D\u2019una sensibilitat a flor de pell que no l\u2019hi ha estalviat moltes ll\u00e0grimes. Tenia el seu geni! Ha compartit amb mi fets i detalls de la seva fam\u00edlia, pares, germans, intents d\u2019amistats noves, i sobretot el seu gran amor a la filla, netes, i gendre.\u00a0<\/span>Un sant orgull \u201cfamiliar\u201d,\u00a0<\/span>tot i les enrabiades per no saber deixar-les \u201cvolar\u201d. Satisfeta de les dues carreres de la seva filla i\u00a0<\/span>de la intel\u00b7lig\u00e8ncia del seu gendre. I sobretot dels estudis acad\u00e8mics i extraescolars (musica, xin\u00e9s… ) de les dues netes.<\/p>\n

He volgut compartir aquestes paraules, primer de tot, per explicar-me davant les companyes de Sabadell. I tamb\u00e9 per corroborar una vegada m\u00e9s que el nostre Col\u00b7lectiu no \u00e9s nom\u00e9s un grup reivindicatiu, de formaci\u00f3 i preg\u00e0ria, sin\u00f3 que \u00e9s tamb\u00e9 un lloc on neixen fortes amistats i que, igual com la de la Montse, perduren i perduraran per sempre en el nostre cor.<\/p>\n

PD : Les cartes de la Montse me les va demanar la seva filla, la Francesca, i despr\u00e9s de rellegir-les, les hi he enviat. En cap lloc estaran millor custodiades i estimades.<\/p>\n

Piua Salvatella i Vila<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 23 d\u2019Abril del 2015 , vaig anar a l\u2019entrega d\u2019un premi a la Teresa Relat, a Sabadell. A la sortida de l\u2019acte, se m\u2019acosta la Montse, i em demana […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7345,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7335","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7335","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7335"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7335\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7359,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7335\/revisions\/7359"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7345"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7335"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7335"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7335"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}