{"id":7261,"date":"2021-12-08T18:26:11","date_gmt":"2021-12-08T17:26:11","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=7261"},"modified":"2021-12-08T18:44:41","modified_gmt":"2021-12-08T17:44:41","slug":"manifest-per-la-pau-2021-22","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/manifest-per-la-pau-2021-22\/","title":{"rendered":"Manifest per la pau 2021-22"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h2>\n

MANIFEST PER LA PAU 2021-22<\/h2>\n

Manifest en PDF<\/a><\/p>\n

PAU NO RIMA AMB POR, NI L\u2019A\u00cfLLAMENT,
\nAMB UNA SOCIETAT QUE PROCURA LA JUST\u00cdCIA<\/em><\/span><\/h3>\n

El treball per la pau \u00e9s tossudament esperan\u00e7at i transformador. Fins i tot en els contextos m\u00e9s aclaparats per conflictes b\u00e8l\u00b7lics enquistats de temps; en territoris on hi ha una explotaci\u00f3 sistem\u00e0tica i abusiva dels recursos naturals; en pobles a qui es roba i privatitza l\u2019aigua; en el patiment d\u2019aquelles que sofreixen el tr\u00e0fic sexual o entre els refugiats i migrants sense papers ni reconeixement, no parem de descobrir-hi moviments de resist\u00e8ncia civil no violenta, grups organitzats per atendre i buscar estrat\u00e8gies d\u2019ajut, o b\u00e9 persones resilients que lideren, denuncien o clamen per la pau.\u00a0<\/p>\n

Solidaris amb aquesta resist\u00e8ncia activa, no podem deixar de denunciar a nivell global conflictes oberts i que s\u2019allarguen en el temps com ara:<\/p>\n

A) Els assassinats i les desaparicions dels l\u00edders ind\u00edgenes a Col\u00f2mbia, al Brasil o entre el poble maputxe a l\u2019Arauc\u00e0nia xilena. A Llatinoam\u00e8rica, l\u2019any 2020, s\u2019hi han assassinat 264 persones defensores dels drets humans. A l\u2019Amaz\u00f2nia hi ha un assassinat cada dos dies.\u00a0<\/p>\n

B) La desesperaci\u00f3 i la mis\u00e8ria es desboquen contra el cos de les dones i els infants, i aix\u00ed, veiem que malgrat la den\u00fancia internacionalitzada, a M\u00e8xic han augmentat un 7% els feminicidis i s\u2019agreuja en un 30% el nombre de violacions respecte anys anteriors.<\/p>\n

C) L\u2019informe del Centre Del\u00e0s ens diu que no paren de construir-se murs de formig\u00f3 a les fronteres i Europa continua retenint sense papers, ni reconeixement, ni condicions, a refugiats, despla\u00e7ats i migrants d\u2019arreu. A Lesbos, dos camps acullen els m\u00e9s de 13.000 refugiats desallotjats pel foc que va cremar el camp de Moria. Un mili\u00f3 de persones continuen arribant cada any a aquesta illa, porta il\u00b7lus\u00f2ria d\u2019un futur millor.<\/p>\n

Si observem el nostre entorn m\u00e9s proper, no puc deixar d\u2019evocar la situaci\u00f3 que ens deixa la crisi pand\u00e8mica: entre d\u2019altres efectes, ens ha restringit la llibertat de moviment i circulaci\u00f3; s\u2019han debilitat els vincles socials, els vincles d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i les relacions laborals han canviat per a moltes persones. Els estats han implantat l\u2019estat d\u2019excepci\u00f3 i han fet tancar petites empreses i negocis, cosa que ha incrementat l\u2019atur i la pobresa. Mentre que el poder dels estats ha aplicat mesures de contenci\u00f3 i repressi\u00f3 cap a la poblaci\u00f3, no han pogut condicionar les farmac\u00e8utiques perqu\u00e8 distribu\u00efssin arreu i a un preu assequible els tractaments i vacunes que s\u2019han fet servir per al covid-19. Les farmac\u00e8utiques s\u2019han enriquit amb un 66% m\u00e9s de beneficis que abans de la pand\u00e8mia.\u00a0<\/p>\n

El que ha passat ha alimentat les ficcions de dist\u00f2pia i final de civilitzaci\u00f3, i ara tastem ja la dictadura de la por i l\u2019amena\u00e7a del col\u00b7lapse energ\u00e8tic. Al neoliberalisme desbocat li interessa que ens afeblim, que ens sentim sols, a\u00efllats, que ens rendim a la por; i mentre ens preocupem egoistament de sobreviure abans que no d\u2019exigir pol\u00edtiques p\u00fabliques per a energies renovables, es pot anar dibuixant un nou escenari econ\u00f2mic i de relacions pol\u00edtiques d\u2019acord amb els interessos d\u2019uns pocs.<\/p>\n

Tanmateix, els qui treballen per la pau s\u00f3n persistents. Constato que avui ja parlem de PAU amb un sentit ampli que inclou un ideal de vida digna per la persones i que promou la construcci\u00f3 d\u2019una societat justa. Ser constructors i constructores d\u2019aquesta PAU implica lluitar per uns vincles de qualitat que sostinguin la vida de les persones i la cura del planeta, de tal manera que busquem estrat\u00e8gies, alternatives i solucions per revertir viol\u00e8ncies i transformar tot all\u00f2 que deshumanitza en oportunitats i relacions que humanitzin. L\u2019Arcadi Oliveres repetia obstinadament que \u201cestem obligats a no perdre l\u2019esperan\u00e7a\u201d. No ho deia com una premissa moral \u2013\u201cens toca ser esperan\u00e7ats\u201d-, ho deia aix\u00ed perqu\u00e8 sabia que si perdem l\u2019esperan\u00e7a renunciem a ser de deb\u00f2, a ser persones amb els altres.<\/p>\n

La persona esperan\u00e7ada no \u00e9s una persona il\u00b7lusa, \u201cbonista\u201d, com ridiculitzen alguns. Un il\u00b7l\u00fas es tapa els ulls, prefereix no veure-hi, no implicar-se. En canvi, des de l\u2019humanisme, el cristianisme i altres tradicions de saviesa, ser esperan\u00e7at vol dir recon\u00e8ixer el dolor dels altres i intentar\u00a0 -malgrat tots els impediments, lleis i situacions adverses-, de trobar vies de reconstrucci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva que obrin de nou l\u2019horitz\u00f3 de possibilitat de ser en el m\u00f3n d\u2019una manera digna. Diu Hannah Arendt que es tracta d\u2019una recerca constant per trobar l\u2019equilibri sempre din\u00e0mic entre ser realista i, alhora, confiat amb els altres. Confiar que cada persona, cada comunitat, t\u00e9 sempre oberta la possibilitat de fer un gest d\u2019amor i de llibertat que ens sorprengui!<\/p>\n

Ser confiats i esperan\u00e7ats no es pot for\u00e7ar, per\u00f2 s\u00ed que es pot alimentar i practicar en com\u00fa. Em ve al cap la pregunta directa que els educadors feien als infants en situaci\u00f3 de carrer al Brasil quan els anaven a trobar: \u201ci tu, quin desig tens, qu\u00e8 t\u2019agradaria ser?\u201d Jo que pensava que abans que res calia cobrir les necessitats b\u00e0siques de menjar, dormir, abric i empara per a uns infants que dormen al carrer, esnifen cola per fer passar la fam, que s\u00f3n esquer de m\u00e0fies que els utilitzen…per\u00f2 vaig aprendre que calia pres\u00e8ncia pacient fins que eren capa\u00e7os de respondre per ells mateixos i, llavors, es movien. La pregunta desvetllava el desig, i el desig interior iniciava el proc\u00e9s de canvi.\u00a0<\/p>\n

Penso tamb\u00e9 en les feministes africanes, de qui vaig aprendre que el mot \u201ccultura\u201d est\u00e0 relacionat amb \u201ctenir amplitud de visi\u00f3\u201d; tenir els ulls oberts a all\u00f2 que passa al meu voltant i albirar horitz\u00f3. La cultura, per a la societat ioruba, es medeix per la capacitat de crear xarxes i empatia amb els altres. Paulo Freire i tots els qui treballen a les perif\u00e8ries i amb col\u00b7lectius vulnerables, subratllen com \u00e9s d\u2019important trobar-se per parlar, debatre, pensar junts i prendre consci\u00e8ncia. Trobar maneres de descolonitzar el pensament, de generar coneixement a partir de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i des de l\u2019entorn on estan passant les coses, per evitar que les solucions vinguin imposades des de fora. Per tant, augmentar la participaci\u00f3 democr\u00e0tica des de baix i multiplicar els espais de debat, de recerca i de di\u00e0leg, impulsa la governan\u00e7a local i el desenvolupament comunitari.<\/p>\n

I per acabar, voldria invocar la pot\u00e8ncia que pot tenir aprendre a demanar perd\u00f3 i a perdonar, tant per fer desinflar discursos d\u2019odi, com per facilitar processos de renaixement i restituci\u00f3 de vincles. M\u00e9s enll\u00e0 del c\u00e0stig, la revenja, la humiliaci\u00f3 p\u00fablica o una pena, el perd\u00f3 s\u2019ent\u00e9n des del cristianisme com un gest gener\u00f3s que implica \u201ccancel\u00b7lar, deixar anar, deixar c\u00f3rrer\u201d. \u00c9s un tall disruptiu de tornar mal per mal i una aturada de l\u2019escalada de viol\u00e8ncia que ha de sorgir del cor. El perd\u00f3 no \u00e9s tolerar ni rentar la imatge, per\u00f2. Tampoc \u00e9s oblit. El perd\u00f3 \u00e9s un acte performatiu que visualitza el reconeixement d\u2019all\u00f2 que ha passat, hi ha d\u2019haver un penediment p\u00fablic, i un gest que restauri el vincle. Per aix\u00f2 el perd\u00f3 tampoc es pot for\u00e7ar. \u00c9s voluntari i necessita unes condicions, per\u00f2 ens cal saber quan conv\u00e9 acompanyar processos de reconciliaci\u00f3, o b\u00e9 si, al contrari, conv\u00e9 que la r\u00e0bia de les v\u00edctimes s\u2019expressi i faci de mirall als explotadors. Discernir els moments hist\u00f2rics en qu\u00e8 cal una acci\u00f3 o una altra \u00e9s creure en l\u2019esperan\u00e7a que les v\u00edctimes d\u2019aquest m\u00f3n seran restitu\u00efdes.\u00a0<\/p>\n

Aquesta tardor, en qu\u00e8 reivindiquem el 25N contra totes les formes de viol\u00e8ncies contra les dones, i en aquest temps d\u2019Advent i Nadal, que ens serveix per prendre consci\u00e8ncia, demanem de ser humils, persistents, esperan\u00e7ats, confiats i solidaris, en la construcci\u00f3 de la PAU.<\/p>\n

Text escrit per NEUS FORCANO i APARICIO<\/b>,<\/p>\n

Fil\u00f2loga i te\u00f2loga, s\u00f2cia del Col\u00b7lectiu Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia<\/p>\n

Text aportat per Just\u00edcia i Pau de Girona,\u00a0<\/i><\/b>per a la reflexi\u00f3 de grups i moviments, i\u00a0<\/i><\/b>a les Caminades i Rutes per la Pau de les comarques gironines 2021-22<\/i><\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MANIFEST PER LA PAU 2021-22 Manifest en PDF PAU NO RIMA AMB POR, NI L\u2019A\u00cfLLAMENT, AMB UNA SOCIETAT QUE PROCURA LA JUST\u00cdCIA El treball per la pau \u00e9s tossudament esperan\u00e7at […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7264,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7261","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7261","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7261"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7261\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7271,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7261\/revisions\/7271"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7264"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7261"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7261"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}