{"id":7232,"date":"2021-12-08T14:06:05","date_gmt":"2021-12-08T13:06:05","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=7232"},"modified":"2021-12-08T14:07:15","modified_gmt":"2021-12-08T13:07:15","slug":"maria-lluisa-gerones-lany-sen-va","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/maria-lluisa-gerones-lany-sen-va\/","title":{"rendered":"Maria Llu\u00efsa Geron\u00e8s: L’any se’n va"},"content":{"rendered":"

Text en PDF<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>L\u2019ANY SE\u2019N VA<\/h2>\n

22 de novembre de 2021<\/b><\/p>\n

<\/b>Ara que l\u2019any es tanca, se\u2019n va, i avui plou, i sembla que la vida necessita la calma d\u2019una habitaci\u00f3 closa i el rep\u00f2s, mem\u00f2ria i realitat de vegades entren en conflicte i una parla a l\u2019altra.<\/p>\n

I aquella frase: per a cada u, una oportunitat es presenta en\u00e8rgica, perqu\u00e8 inevitablement all\u00f2 que ens mou, all\u00f2 que ens impulsa acaba prenent el tim\u00f3, mentre les gotes s\u2019estampen contra el vidre i brillen. De la mateixa manera que brillaven ahir els ulls de tots dos, parella forta, que s\u2019estima, blindats per sobreviure, i l\u2019hora d\u2019ahir a la tarda, aquesta tarda de diumenge tan especial sempre, ens explica que seguim sense viure aliens al que passa als altres, que hi som encara. Treballats cada u sota diferents sols, mirant en una mateixa direcci\u00f3. I les paraules del matrimoni amb fill de vint anys discapacitat profund, que van venir aqu\u00ed per trobar una vida bona per a aquest fill, les paraules de decepci\u00f3, de portes tancades, d\u2019impot\u00e8ncia, d\u2019honradesa, d\u2019honor en la desfeta, et fan urgent el dret a parlar i a ser escoltat. El seu dolor, el dolor del qui parla del seu dolor i no \u00e9s at\u00e8s, no \u00e9s rebut, considerat, curat, ajudat, et fa mal. Quants silencis aguts despr\u00e9s d\u2019haver exposat el teu dolor, quin mal fan! I qui som com a societat que uns pares no trobin res per sobreviure mentre busquen futur per a un fill malalt mental? Qui som, que el fet de no tenir papers s\u2019imposi i tanqui, i continuem vivint com aquell qui res? Cada vegada un se sent m\u00e9s distant, m\u00e9s distant, m\u00e9s distant de l\u2019entorn.<\/p>\n

I, m\u00e9s a prop, m\u00e9s a prop, m\u00e9s a prop.<\/p>\n

\"\"<\/a>Potser per aix\u00f2, per insignificant que pugui semblar, i realment ho \u00e9s, nosaltres vivim entre mons molt diferents en el nostre dia a dia, vivim aqu\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 vivim molt lluny, molt lluny:<\/p>\n

vivim a Girona i atenem a Girona, \u00e9s cert, per\u00f2 atenem tamb\u00e9 els qui ja no viuen aqu\u00ed,<\/p>\n

i aix\u00ed fem el cam\u00ed de la malaltia mental en una ciutat del nord-oest de Fran\u00e7a amb alg\u00fa que estimem molt;<\/p>\n

fem el cam\u00ed de Palestina, de la franja de Gaza, amb totes les contradiccions tamb\u00e9;<\/p>\n

fem el cam\u00ed de ciutats alemanyes viscudes en la separaci\u00f3, en la dificultat de l\u2019aprenentatge de la llengua, en la pobresa viva, en la solitud de dones amb fills, i resseguim els mercats d\u2019Advent n\u00f2rdics on una nena i una mare viuen moments d\u2019il\u00b7lusi\u00f3;<\/p>\n

vivim a pa\u00efsos sudamericans, n\u2019acompanyem malalties, tancaments a casa, tancament de vida per seguir vivint, impressionant,<\/p>\n

vivim al centre d\u2019Am\u00e8rica, en les dif\u00edcils i perilloses presons, on una noia jove guarda la fotografia d\u2019un de nosaltres quan l\u2019estava batejant,<\/p>\n

\"\"<\/a>i una mare, en la pobresa generada per la Covid, i la viol\u00e8ncia de les \u201cmaras\u201d, intenta salvar una filla i uns fills petits, amb un coratge ple de D\u00e9u que \u00e9s un exemple extraordinari; vivim en una casita de cart\u00f3n que la mare va poder fer-se, precisament en el cam\u00ed cap a agafar \u201cLa Bestia\u201d, aquest tren de la mort que creua M\u00e8xic, i ara la filla, que treballa a les maquiles, que estan tancant, per culpa dels assalts continuats, de tal manera que ning\u00fa no hi vol anar a treballar, intenta tirar endavant la seva petita fam\u00edlia;<\/p>\n

vivim intentant fer el dif\u00edcil cam\u00ed creuant pa\u00efsos, a prop del perill i de la mort, en el somni dels Estats Units;<\/p>\n

vivim a Par\u00eds en la solitud d\u2018un reagrupament frustrat, amb esposa en un pa\u00eds i filleta en un altre, entrebancat el viatge per la Covid, amb alg\u00fa que segueix posant alegria a la vida, malgrat tants de tots;<\/p>\n

vivim a B\u00e8lgica, on una persona, com sempre, va ensopegant a la vida,<\/p>\n

vivim a Andalusia, on alg\u00fa \u00e9s un testimoni d\u2019amor i de fe que transforma el cor.<\/p>\n

I vivim aqu\u00ed, on uns pares lluiten est\u00e8rilment per fugir del pis social que els van donar fa anys, de ve\u00efns de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica i malaltia mental, policia, ambul\u00e0ncies…, en un intent leg\u00edtim, no escoltat, de donar un millor entorn als fills tan petits;<\/p>\n

aqu\u00ed, on un home amb tres fills, un d\u2019ells, greument malalt, i esposa malalta, es baralla amb la vida, baixant cada dia m\u00e9s avall, en una quasi no s\u00e9 si absurda o heroica vida;<\/p>\n

on una dona centreamericana ser\u00e0 operada del rony\u00f3, despr\u00e9s de dos anys d\u2019espera, de dolor, medicaments, i d\u2019una tenacitat en la vida di\u00e0ria gr\u00e0cies a una confian\u00e7a absoluta en D\u00e9u;<\/p>\n

vivim amb un matrimoni amb cunyat drogoaddicte, amena\u00e7ats greument, amb fills petits, un d\u2019ells tamb\u00e9 malalt, en la pobresa i la indefensi\u00f3 absolutes;<\/p>\n

vivim en el desvari d\u2019una dona que ho ha acabat perdent tot, i podr\u00edem seguir i seguir…<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s \u00c0kan, aix\u00f2 \u00e9s la nostra feina de cada dia. Sense excepcions. Baixar a les foscors m\u00e9s dures de la condici\u00f3 humana i saber-hi ser, acompanyant, estimant, fent-los formar part de la pr\u00f2pia vida, intentant viure, en la pobresa que som, que D\u00e9u ens estima a tots, compartint cam\u00ed amb persones que, de fet, ho saben prou que D\u00e9u els estima, ho saben perqu\u00e8, si no, senzillament, com diuen ells mil vegades, no es podrien aixecar cada mat\u00ed i seguir i seguir tamb\u00e9…<\/p>\n

Aquestes persones de qui parlem viuen, entre altres coses, gr\u00e0cies a l\u2019ajuda d\u2019uns quants de vost\u00e8s, que fan possible la seva superviv\u00e8ncia, el no davallar encara m\u00e9s pou avall, sense aquesta ajuda, molts d\u2019ells, sabent tot el que sabem, no podem pensar on serien, alguns en la mort per la gravetat de les situacions.<\/p>\n

\"\"<\/a>Mem\u00f2ria i realitat, all\u00f2 que vius i all\u00f2 que t\u2019agradaria, la imatge del sof\u00e0 i l\u2019escalfor, el recolliment, els llibres, la llum t\u00e8nue, la m\u00fasica, el teu m\u00f3n interior, i, en canvi, al carrer hi fa fred, i ara que ja han posat els llums, que dissabte encendran, la imatge del Nadal, del portal de Nadal es fa realitat ja en aquestes persones. La fred d\u2019aquell portal, el desempar…<\/p>\n

Com el pessebre, el gran pessebre que la meva mare constru\u00efa a la casa de camp del meu avi, un m\u00f3n que vivia dins d\u2019ella, fet de molsa i de Jes\u00fas i de passat i de fam\u00edlia, que ella tena\u00e7ment tamb\u00e9 intentava portar a la vida cada any. Fet amb una for\u00e7a que em feia creure que aquell pessebre existia en algun lloc del m\u00f3n, i que els Reis estaven en cam\u00ed sempre, des de les properes i llunyanes terres del desert, i que la dona del pou anava a buscar aigua encara, i que els pastors, amb els seus ramats, esperaven l\u2019\u00e0ngel, i que Maria era pobra i bona, i que Josep era tot pau, i que aquell nen, content en el bressol, cridava de goig un sentit diferent de la vida, m\u00e9s triomfant en la seva indefensi\u00f3 infantil que mai. Meravelles que et fan viure i que tamb\u00e9 formaran part d\u2019aquesta mem\u00f2ria i realitat en conflicte.<\/p>\n

Sempre m\u00e9s he buscat aquell retall de Palestina\/Israel que la meva mare inventava cada any. Potser inexistent, per\u00f2 que ha estat sempre una estrella per a mi.<\/p>\n

Els ulls d\u2019ahir la tarda, tan bells, els d\u2019ella, tan grossos, i els d\u2019ell, tan expressius, un home i una dona, units enfront del dolor, i jo, que em trobava tan malament, els escoltava espaordida del meu m\u00f3n, de la insensibilitat del meu m\u00f3n, dolguda, escandalitzada, amb aquell deix de revolta que encara queda a l\u2019\u00e0nima i que et diu: no pot ser!, aix\u00f2 no pot ser!<\/p>\n

Aquella frase de l\u2019abb\u00e9 Pierre que fa m\u00e9s de vint anys em va robar el cor: Si tu pateixes, jo ho passo fatal. I tant em fa qui siguis, d\u2019aqu\u00ed, d\u2019all\u00e0, tant m\u2019\u00e9s, en l\u2019edat que siguis, en el moment de la vida que estiguis: l\u2019home que fa uns dies, enmig de la pluja, dormia a la porta de darrere del centre c\u00edvic, a davant de casa, embolcallat amb un sac blanc, el mateix que vam veure a Par\u00eds, una nit ara fa dos anys, que ens va deixar perplexos, enmig de la gent, en un cap d\u2019any encara alegre, prop de Notre- Dame, un home dormia, sobre una sortida d\u2019aire calent, embolcallat tamb\u00e9 en un sac blanc. I no s\u00e9 perqu\u00e8, potser perqu\u00e8 plou, i les veus del carrer d\u2019aquest mat\u00ed de dilluns arriben com m\u00e9s tristes, recordo la cara del company noble, callat, estudi\u00f3s, t\u00edmid, tan bona persona, el dia que va tornar a asseure\u2019s a la nostra classe, a l\u2019institut, despr\u00e9s d\u2019haver-se su\u00efcidat la seva mare, ten\u00edem 14 anys, i tot el desig i el respecte de dir-li que ho sent\u00edem tant, i la dificultat, adolescents i maldestres com \u00e9rem, de poder trobar les paraules justes.<\/p>\n

Hi ha un altre m\u00f3n. M\u00e9s enll\u00e0 de les nostres petites vides, hi ha un altre m\u00f3n que pateix i lluita. Hi ha un altre m\u00f3n per a qui es fa dif\u00edcil aquella frase de: a cada u, una oportunitat. Tamb\u00e9 hi ha un altre cam\u00ed, el de la miseric\u00f2rdia, i del servei, de la humilitat, que sempre porta un deix de joia, un polsim d\u2019estrelles.<\/p>\n

No ens quedem a les fosques, puc dir-ho encara?, si poden fer alguna cosa, la facin, on sigui, amb qui sigui. La meva mare inventava un pessebre cada any perqu\u00e8 volia inventar una vida, bona i dol\u00e7a per a tots. No voldria per res del m\u00f3n deixar de creure en aquella esperan\u00e7a. Mirin, hi ha persones que estan m\u00e9s enll\u00e0 de tot, m\u00e9s enll\u00e0, viuen en una altra dimensi\u00f3, han creuat moltes fronteres. Aquella viuda que ens va ensenyar tant, que va donar el que necessitava, tot el que tenia per viure, que no vol dir sols una q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 tot un ventall de coses que formen part del que som cada u de nosaltres. Tamb\u00e9 podem ser aquesta pobra viuda.<\/p>\n

\"\"<\/a>Ara que s\u2019acosta Nadal, nosaltres, que seguim els nostres passos, de vegades per valls profundes, de vegades per carenes lluminoses, si ens deix\u00e9ssim abastar per aquest estel que segueix marcant sempre la mateixa direcci\u00f3!<\/p>\n

Que l\u2019Advent, en aquests nits blaves d\u2019espera, ens ajudi a pregar i a trobar tot all\u00f2 que el nostre cor desitja i somnia. No renunciem als somnis!<\/p>\n

Sento la llargada del text, de vegades les paraules baixen desbocades, com cavalls sense regnes, i el cor i la ment poc hi poden fer, en certs moments dif\u00edcils de la vida. Visquin i facin viure, i que tinguin un bon, bon Advent!<\/p>\n

Maria Llu\u00efsa Geron\u00e8s Estrada
\n<\/b>Associaci\u00f3 \u00c0kan<\/p>\n

On vivim?
\nAlemanya, B\u00e8lgica, Par\u00eds, Perpiny\u00e0, Xile, Hondures, M\u00e8xic, Palestina, Gaza, Marroc, Costa d’Ivori , Andalusia, Girona<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Text en PDF L\u2019ANY SE\u2019N VA 22 de novembre de 2021 Ara que l\u2019any es tanca, se\u2019n va, i avui plou, i sembla que la vida necessita la calma d\u2019una […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7247,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-7232","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7232","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7232"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7232\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7260,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7232\/revisions\/7260"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7247"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7232"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7232"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7232"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}