{"id":6988,"date":"2021-04-14T21:40:16","date_gmt":"2021-04-14T19:40:16","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=6988"},"modified":"2021-04-15T21:05:04","modified_gmt":"2021-04-15T19:05:04","slug":"el-lloc-que-tenim-les-dones-a-lesglesia-sovint-es-limitat-limitant-i-molt-depenent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/el-lloc-que-tenim-les-dones-a-lesglesia-sovint-es-limitat-limitant-i-molt-depenent\/","title":{"rendered":"\u201cEl lloc que tenim les dones a l\u2019Esgl\u00e9sia sovint \u00e9s limitat, limitant i molt depenent\u201d"},"content":{"rendered":"<h3><a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/lloc-dones-esglesia-limitat-limitant-depenent\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Catalunya Religi\u00f3<\/a><br \/>\nDivendres 9 d&#8217;abril, 2021<br \/>\n<a href=\"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/taula-rodona_dones-esglesia_video.jpg\"><br \/>\n<\/a><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"\/\/www.youtube.com\/embed\/_-qQYBNmY9E\" width=\"640\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/h3>\n<p><em>(Laura Mor \u2013CR) <\/em>\u201cCom es fa per estar molts anys en una instituci\u00f3 on sents que no pots desplegar tot el que podries fer i donar? D\u2019on beveu per mantenir-vos amb aquesta energia i creure en un canvi?\u201d Aix\u00ed ha interpel\u00b7lat la m\u00e9s jove de la taula rodona a la resta de participants del di\u00e0leg \u2018<a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/agenda\/dones-en-esglesia\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia<\/a>\u2019. Convocat per la delegaci\u00f3 catalana del Col\u00b7loqui Europeu de Parr\u00f2quies ha tingut lloc aquest dijous per internet i ha comptat amb la veu de quatre dones compromeses en diferents serveis eclesials.<\/p>\n<p>La directora de Migra Studium <strong>Maria del Carmen de la Fuente<\/strong>, des de les parr\u00f2quies de Gornal i Bellvitge a l\u2019Hospitalet, \u00e9s qui ha plantejat la pregunta sobre la capacitat de resist\u00e8ncia davant de les din\u00e0miques d\u2019exclusi\u00f3 que experimenten per ra\u00f3 de g\u00e8nere dins l\u2019Esgl\u00e9sia. Junt amb ella, han compartit experi\u00e8ncia eclesial la mestra <strong>Conxita L\u00f3pez<\/strong>, vinculada a la parr\u00f2quia de Sant Antoni Maria Claret de Lleida, la directora de C\u00e0ritas Diocesana de Girona <strong>M.\u00a0Dolors Puigdevall<\/strong>, de la parr\u00f2quia de Fornells de la Selva i la te\u00f2loga <strong>Roser Sol\u00e9<\/strong>, de la parr\u00f2quia Crist Rei a la Sagrera de Barcelona.<\/p>\n<p>Totes han contestat l\u2019interrogant en un sentit similar. Constaten un <a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/8m-esglesia-catalana-suspen-igualtat\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">biaix en la seva representaci\u00f3<\/a>\u00a0dins de la instituci\u00f3. Reconeixen un d\u00e8ficit en termes de participaci\u00f3 col\u00b7legiada entre homes i dones. Per\u00f2 se senten responsables del present i futur de l\u2019Esgl\u00e9sia. I troben l\u2019aliment per continuar en la preg\u00e0ria, l\u2019eucaristia, la comunitat i el servei que fan a les persones m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n<p><strong>Sentir-se Esgl\u00e9sia i fer-se\u2019n responsable<\/strong><\/p>\n<p>\u201cEstem aguantant una organitzaci\u00f3 d\u2019una societat que fa molts anys era clerical, per\u00f2 que ara ja no ho \u00e9s\u201d, ha dit Dolors Puigdevall des de Girona. \u201cNo farem res ordenant persones si no hi entra al mateix temps la din\u00e0mica del \u2018nosaltres\u2019\u201d. I ha reivindicat la participaci\u00f3, la coresponsabilitat i el treball en equip.<\/p>\n<p>\u201cCom a dona laica sempre he viscut la fe tenint en compte que l\u2019Esgl\u00e9sia la formem els batejats, homes i dones, amb diversitat de carismes i perfils\u201d, ha apuntat Dolors Puigdevall. Ha recordat que l\u2019experi\u00e8ncia de joventut \u2013amb la catequesi, l\u2019esplai i el casal d\u2019estiu i les col\u00f2nies\u2013 van ser \u201cuna etapa d\u2019immensa joia que va posar les bases, un regal que em va ajudar a continuar com a jove creient\u201d.<\/p>\n<p>Puigdevall ha insistit que com a cristiana s\u2019ha sentit cridada a participar dins del poble, \u201cen el bategar de la societat\u201d. Amb l\u2019entrada de la democr\u00e0cia, com a parr\u00f2quia, van contribuir a desplegar l\u2019acci\u00f3 cultural i pol\u00edtica del poble. Alhora que sempre s\u2019ha sentit \u201cresponsable del que passava a l\u2019acci\u00f3 eclesial, als espais de trobada, formaci\u00f3 i servei\u201d.<\/p>\n<p>Roser Sol\u00e9 s\u2019ha definit com a \u201canimal de parr\u00f2quia\u201d. Primer a Sant Josep Oriol, despr\u00e9s Santa Eul\u00e0lia de Vilapiscina i ara a Crist Rei, sempre a la Sagrera a Barcelona. \u201cSempre he compr\u00e8s la parr\u00f2quia com el lloc que celebra l\u2019eucaristia que fa comunitat\u201d.<\/p>\n<p>Ha descrit el temps de despr\u00e9s del <a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/blog\/memoria-del-vatica-ii\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Concili Vatic\u00e0 II<\/a> com un temps d\u2019esperan\u00e7a: \u201cEns pens\u00e0vem que ens menjar\u00edem tot el m\u00f3n; vam comen\u00e7ar a llegir i a donar la comuni\u00f3\u201d. I ha dit que \u201cpoc pod\u00edem pensar en els retrocessos que viur\u00edem\u201d.<\/p>\n<p><strong>Din\u00e0miques patriarcals i clericals<\/strong><\/p>\n<p>Per a Maria del Carmen de la Fuente \u201cles parr\u00f2quies han estat el lloc on descobrir Jes\u00fas i l\u2019evangeli\u201d. En fa una valoraci\u00f3 positiva i reconeix que se sent \u201cvinculada amorosament a l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d. Amb tot, ha reconegut: \u201cCom a dona, avui, no puc negar una certa desafecci\u00f3 davant de determinades din\u00e0miques parroquials, perqu\u00e8 les visc com a patriarcals i clericals\u201d.<\/p>\n<p>\u201cEl lloc que tenim les dones a l\u2019Esgl\u00e9sia moltes vegades\u00a0\u00e9s limitat, \u00e9s limitant i \u00e9s molt depenent\u201d, ha afirmat. Depenent de qu\u00e8? \u201cDe l\u2019aprovaci\u00f3, del consentiment, de l\u2019aprovaci\u00f3, del vistiplau d\u2019un home que ocupa un determinat lloc a la instituci\u00f3, llocs als quals les dones no podem accedir\u201d, ha lamentat.<\/p>\n<p><strong>Manteniment o creativitat?<\/strong><\/p>\n<p>De la Fuente reconeix que \u201caquesta situaci\u00f3 genera desgast, frustraci\u00f3, especialment quan sents que tens alguna cosa a aportar\u201d. I interpreta com si, a l\u2019Esgl\u00e9sia, \u201cla participaci\u00f3 i pres\u00e8ncia de les dones fos la de subjectes passius amb dret a servir, per\u00f2 sense veu\u201d.<\/p>\n<p>Considera que \u201c\u00e9s especialment dolor\u00f3s quan veus que amb aquestes din\u00e0miques s\u2019ha optat pel manteniment davant del que podria ser espai de creativitat i possibilitat\u201d. Per a ella, en canvi, \u201cl\u2019estil de Jes\u00fas t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la creativitat que amb el manteniment.\u201d<\/p>\n<p><strong>\u201c\u00c9s un capell\u00e0 que deixa fer moltes coses\u201d<\/strong><\/p>\n<p>Sol\u00e9 ha assenyalat \u201cel pes que el capell\u00e0 exerceix a les parr\u00f2quies\u201d i com influeix en el tarann\u00e0 de la parr\u00f2quia. Ha reconegut que es posa nerviosa quan sent expressions com ara \u201c\u00e9s un capell\u00e0 que deixa fer moltes coses\u201d, \u201c\u00e9s un capell\u00e0 molt obert\u201d o tamb\u00e9 \u201ctot aix\u00f2 que est\u00e0s fent aqu\u00ed, no ho podries fer en una altra parr\u00f2quia\u201d. I s\u2019ha mostrat autocr\u00edtica: \u201cNo hem sabut ser el suficientment \u00e0gils per trobar uns camins de treball i de llibertat\u201d.<\/p>\n<p>Com a contrapunt, Conxita L\u00f3pez assegura que \u00e9s \u201cuna m\u00e9s\u201d dins de la parr\u00f2quia: \u201cEl rector em condiciona amb qu\u00e8 pugui treballar m\u00e9s a gust o m\u00e9s a disgust, per\u00f2 jo seguir\u00e9 sempre membre de l\u2019Esgl\u00e9sia i d\u2019una parr\u00f2quia\u201d.<\/p>\n<p>Fa quaranta anys, com a responsable de catequesi, va treballar \u201csense consiliari ni supervisi\u00f3\u201d. \u201cAix\u00f2 no vol dir que actu\u00e9s al marge de la parr\u00f2quia, sin\u00f3 que es van fiar de mi\u201d, ha dit. I ha valorat en positiu \u201cno haver de demanar perm\u00eds al rector per poder actuar\u201d. Sentir-se responsable d\u2019una activitat concreta la va fer cr\u00e9ixer. Aix\u00ed com tamb\u00e9 el temps que va viure com a missionera laica a Vene\u00e7uela i la participaci\u00f3 dels laics en la di\u00f2cesi que va con\u00e8ixer al costat de <strong>Casald\u00e0liga <\/strong>al Brasil.<\/p>\n<p>Puigdevall ha defensat els consells pastorals no nom\u00e9s com a \u201cespai de consulta\u201d sin\u00f3 de \u201cparticipaci\u00f3\u201d. Un lloc on treballar \u201cles grans l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3\u201d. Tamb\u00e9 ha demanat que els laics sentin sobre les espatlles \u201cel pes de la responsabilitat de la parr\u00f2quia\u201d i que no nom\u00e9s la tingui \u201cuna persona ordenada\u201d.<\/p>\n<p>Com a an\u00e8cdota per il\u00b7lustrar-ho ha explicat que \u201cun capell\u00e0 va dir amb molt bona fe \u2018gr\u00e0cies per ajudar-me a celebrar la setmana santa\u2019\u201d. I ha defensat: \u201cSom tots els que la celebrem, \u00e9s clar\u201d.<\/p>\n<p><strong>Sobre el Motu proprio del papa Francesc<\/strong><\/p>\n<p>A partir del Motu proprio del papa Francesc, amb qu\u00e8 va <a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/dones-altar-10-claus-entendre-canvi-vatica\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">obrir a les dones el ministeri del lectorat i de l\u2019acolitat<\/a>, Puigdevall ha identificat \u201cun llarg cam\u00ed a rec\u00f3rrer per construir comunitats vives, participatives, d\u2019homes i dones junts\u201d.<\/p>\n<p>Roser Sol\u00e9 ha valorat que \u201camb aquest gest el papa ha tocat un bot\u00f3, i si es toca aquest bot\u00f3, es pot tocar el del costat\u201d, ha dit en al\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019ordenaci\u00f3 sacerdotal de les dones. Reconeixent la din\u00e0mica de renovaci\u00f3 eclesial del papa Francesc, Puigdevall tamb\u00e9 pensa que darrera d\u2019aquest gest, \u201chi ha un transfons\u201d.<\/p>\n<p>En canvi, Conxita L\u00f3pez considera \u201crid\u00edcul i fora de lloc que amb els temps que estem s\u2019hagin autoritzat el lectorat i l\u2019acolitat\u201d. En una l\u00ednia similar s\u2019ha expressat Maria del Carmen de la Fuente: \u201cNo vaig entendre l\u2019objectiu d\u2019aquest canvi\u201d, ha reconegut. Amb tot creu que \u201cpot ser un signe positiu pensar que les coses que es fan per la via pr\u00e0ctica arriba un moment que poden ser autoritzades\u201d.<\/p>\n<p><strong>\u201cCaldria fer discriminacions positives\u201d<\/strong><\/p>\n<p>Puigdevall ha defensat que \u201ccaldria fer discriminacions positives, revisar rols que adjudiquem per in\u00e8rcia i buscar espais oberts per poder compartir\u201d. Ha narrat l\u2019experi\u00e8ncia de participar al <a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/etiqueta\/concili-provincial-tarraconense\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Concili Provincial Tarraconense<\/a>, fa 25 anys. Hi va participar com a membre del Consell Dioces\u00e0 Pastoral perqu\u00e8, veient el c\u00f2mput de persones de Girona, es va demanar expl\u00edcitament que hi anessin dues dones. \u201cVaig viure una discriminaci\u00f3 positiva; poques vegades ho fem i potser caldria fer-ne d\u2019altres\u201d.<\/p>\n<p>En canvi, des de Lleida, L\u00f3pez, que tamb\u00e9 hi va participar com a delegada de missions amb el mateix argument. Tot i que valora la paritat, diu que no pot ser \u201cuna norma r\u00edgida\u201d. En el seu cas, recorda, es va descartar la participaci\u00f3 d\u2019un capell\u00e0, <strong>Carles Giol<\/strong>, que va ser missioner durant 25 anys a Ruanda. \u201cLa seva experi\u00e8ncia missionera era global i molt m\u00e9s extensa que la meva, i la van deixar perdre en favor de la paritat.<\/p>\n<p><strong>Decisions obertes a tota la comunitat<\/strong><\/p>\n<p>Des de Girona, Puigdevall s\u2019ha plantejat que \u201calguna cosa falla\u201d quan \u00e9s l\u2019\u00fanica dona en reunions d\u2019organitzaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 de C\u00e0ritas. \u201cHaur\u00edem de revisar rols que de vegades adjudiquem per in\u00e8rcia\u201d. I ha assenyalat una <a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/8m-esglesia-catalana-suspen-igualtat\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">dada significativa<\/a>:\u00a0\u201cSoc l\u2019\u00fanica dona directora de C\u00e0ritas a Catalunya de les deu di\u00f2cesis. Aix\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019ha interrogat\u201d.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 ha defensat el Consell de Laics com a eina de participaci\u00f3 i formaci\u00f3 que convindria recuperar. \u201cL\u2019Esgl\u00e9sia ha de reflexionar que l\u2019organitzaci\u00f3 no nom\u00e9s l\u2019haurien de portar persones ordenades\u201d. I hi ha afegit que \u201cEl poble de D\u00e9u \u00e9s divers i tots els llocs on es prenen decisions haurien d\u2019estar oberts perqu\u00e8 aquest poble de D\u00e9u hi pogu\u00e9s participar\u201d.<\/p>\n<p>Assegura que l\u2019actual organitzaci\u00f3 eclesial \u201cprodueix biaixos\u201d, malgrat que tamb\u00e9 ha trobat dins de C\u00e0ritas \u201cmolts espais on es prenen decisions col\u00b7legiades\u201d entre sacerdots i laics, homes i dones.<\/p>\n<p>Per la Sol\u00e9 el problema est\u00e0 en determinar qu\u00e8 vol dir \u201cdirecci\u00f3 col\u00b7legiada\u201d. Ha dit que implica \u201ccomuni\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 que hi ha un cap\u201d, com en el cas dels col\u00b7legis episcopals. I ha criticat que \u201cencara hi ha bisbes que no accepten el resultat del Concili\u201d, aix\u00ed com tamb\u00e9 \u201cavui hi ha rectors que no volen les dones a l\u2019altar\u201d.<\/p>\n<p><strong>Un repte d\u2019Esgl\u00e9sia, no nom\u00e9s de les dones<\/strong><\/p>\n<p>En aquest camp, De la Fuente ha plantejat l\u2019interrogant de \u201csi els reptes s\u00f3n de les dones o s\u00f3n de l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d. En la quotidianitat, ha assegurat, la pres\u00e8ncia de la dona \u00e9s molt elevada. Un fet que contrasta amb \u201cla pres\u00e8ncia p\u00fablica i institucional de l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d.<\/p>\n<p>Com a exemple concret, Puigdevall ha assenyalat que hi ha moltes dones en els espais de catequesi. \u201cLa pregunta \u00e9s: lideren la catequesi?\u201d. Tamb\u00e9 a C\u00e0ritas hi troba \u201cmoltes dones volunt\u00e0ries i tenaces que estiren del carro.\u201d Pensant en l\u2019estructura eclesial, ha reconegut: \u201cSentim que estem apuntalant una cosa que s\u2019est\u00e0 esfondrant\u201d.<\/p>\n<p>En el mateix sentit s\u2019ha expressat De la Fuente. Creu que \u201csi l\u2019Esgl\u00e9sia continua en la seva din\u00e0mica patriarcal, masclista i clerical, continuar\u00e0 perdent espais i continuar\u00e0 afeblint la seva veu a la societat\u201d. I per aix\u00f2 ha demanat \u201caprofitar el context d\u2019una societat que, tot i ser patriarcal, comen\u00e7a a fer canvis i comen\u00e7a a no tolerar situacions d\u2019injust\u00edcia cap a les dones\u201d.<\/p>\n<p><strong>Confian\u00e7a, veu i vot<\/strong><\/p>\n<p>Conxita L\u00f3pez ha defensat que de fons hi ha una \u201cvisi\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d. I que \u201csi el bisbe o el rector de torn est\u00e0 conven\u00e7ut del valor dels laics, i de les dones laiques, s\u2019avan\u00e7ar\u00e0\u201d. Com a delegada de missions del bisbat de Solsona, ha recordat que els mesos d\u2019octubre feia animaci\u00f3 missionera i predicava l\u2019homilia a la missa dominical: \u201cNo \u00e9s que el capell\u00e0 em deix\u00e9s parlar, sin\u00f3 que justificava la meva pres\u00e8ncia per fer l\u2019homilia\u201d. A m\u00e9s, hi ha afegit: \u201cMai se\u2019m va demanar de supervisar l\u2019homilia pr\u00e8viament\u201d.<\/p>\n<p>En canvi, en reunions de delegats de missions de la resta d\u2019Espanya, va descobrir moltes dones que portaven realment les delegacions, per\u00f2 no tenien nomenament. \u201cEren secret\u00e0ries, encarregades, ajudants i, a l\u2019hora de prendre decisions, o d\u2019efectuar alguna votaci\u00f3, eren espectadores, mentre que jo tenia veu i vot, tenia poder de decisi\u00f3\u201d.<\/p>\n<p><strong>La incid\u00e8ncia del feminisme a l\u2019Esgl\u00e9sia<\/strong><\/p>\n<p>Sol\u00e9, que \u00e9s membre del<a href=\"http:\/\/donesesglesia.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"> Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia per la Paritat<\/a>, de la coordinadora de dones creients\u00a0<a href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/ca\/etiqueta\/alcem-veu\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Alcem la Veu<\/a> i de l\u2019Associaci\u00f3 de Te\u00f2logues Espanyoles ha explicat que aquests moviments busquen visibilitzar les dones i crear consci\u00e8ncia. Per\u00f2 considera que encara tenen poca incid\u00e8ncia: \u201cMireu els llibres de teologia. Mireu la bibliografia. Quantes dones se citen als llibres de teologia? Una, m\u00e0xim dues\u201d, ha lamentat.<\/p>\n<p>Ha reconegut que \u201cl\u2019autoritat del rector i de l\u2019episcopat pesa\u201d i que \u201cel tarann\u00e0 de la parr\u00f2quia canvia quan canvia el capell\u00e0\u201d. Qu\u00e8 passa despr\u00e9s? \u201cEl poble rondina, per\u00f2 no gosa contestar i molts han deixat l\u2019Esgl\u00e9sia.\u201d<\/p>\n<p>Amb tot ha reivindicat la necessitat de formaci\u00f3 perqu\u00e8 es pugui comptar amb les dones: \u201cAls laics ens falta formaci\u00f3 i el capell\u00e0 es troba en la necessitat de formular-ho tot, i no pot ser\u201d, ha dit Sol\u00e9.<\/p>\n<p><strong>Una vaga per la paritat a l\u2019Esgl\u00e9sia?<\/strong><\/p>\n<p>De la Fuente ha proposat \u201cgenerar canvis, ser proactives\u201d i ha fet una crida a promoure estrat\u00e8gies de transformaci\u00f3 per a for\u00e7ar la transformaci\u00f3 de l\u2019actual desigualtat i infrarepresentaci\u00f3. \u201cNom\u00e9s cal posar-s\u2019hi\u201d. Entre el p\u00fablic s\u2019ha plantejat \u201cuna vaga econ\u00f2mica\u201d, de manera que les parr\u00f2quies no facin \u201ccap aportaci\u00f3 als bisbats fins que no hi hagi paritat\u201d. Aix\u00ed com tamb\u00e9 han apuntat una possible \u201cvaga de bra\u00e7os caiguts\u201d.<\/p>\n<p>Des de l\u2019Hospitalet, Maria del Carmen de la Fuente ha dit que s\u00ed que veuria una vaga de dones a l\u2019Esgl\u00e9sia: \u201cLa idea m\u2019anima. Crec que les vagues sempre es poden organitzar b\u00e9, sense cap deixar que ninguna persona quedi desatesa, i seria un gest que en aquest moment remogu\u00e9s la realitat\u201d.<\/p>\n<p>Puigdevall no ho descarta, tot i que a priori apostaria m\u00e9s per \u201cla vaga dels japonesos\u201d, treballant al costat de les persones que ho necessiten. \u201cLa motivaci\u00f3, cada vegada que veig una persona en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, m\u2019empeny a ser-hi m\u00e9s\u201d.<\/p>\n<p>El soci\u00f2leg <strong>Joaquim Cervera <\/strong>ha moderat el di\u00e0leg. La sessi\u00f3 forma part d\u2019un marc de debat m\u00e9s ampli, dedicat al futur de l\u2019Esgl\u00e9sia, que organitza la delegaci\u00f3 catalana del Col\u00b7loqui Europeu de Parr\u00f2quies. Per tancar l\u2019acte, <strong>Iluminada Merino<\/strong>, co-delegada del CEP catal\u00e0, ha recordat les paraules de l\u2019activista <strong>Arcadi Oliveres<\/strong>, que ha mort aquesta setmana: \u201cL\u2019Arcadi deia que la seva for\u00e7a \u00e9s ser coherent i no tenir por\u201d. I aix\u00ed ha animat a les dones d\u2019Esgl\u00e9sia a continuar lluitant per la seva dignitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Catalunya Religi\u00f3 Divendres 9 d&#8217;abril, 2021 (Laura Mor \u2013CR) \u201cCom es fa per estar molts anys en una instituci\u00f3 on sents que no pots desplegar tot el que podries fer [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6989,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,5],"tags":[],"class_list":["post-6988","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activitats-recomanades","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6988","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6988"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6992,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6988\/revisions\/6992"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6989"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}