![\"\"](\"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/25-03-1998.jpg\")
<\/a><\/p>\nAquestes dones volien dir un si que deix\u00e9s prenyada l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019aquella vida que fos a la vegada un s\u00edmbol de qu\u00e8 l\u2019esperit encara ajuda la seva Esgl\u00e9sia.\u00a0<\/span><\/p>\n Vol\u00edem expressar amb el seu color violeta, s\u00edmbol de la lluita feminista que reivindica ja fa molts anys els drets de totes les dones, que es solidaritzaven amb una preg\u00e0ria universal perqu\u00e8 les dones que se sentin cridades al ministeri puguin exercir-lo.<\/p>\n Pensaren fer aquest gest al cor de la seva Esgl\u00e9sia local, el dia que Maria va fer possible la Salvaci\u00f3 de tots els homes i de totes les dones de totes els temps.<\/p>\n Amb cares alegres , l\u2019estola violeta o algun distintiu d\u2019aquest color que unifica les voluntats, grupets de dones s\u2019anaven acostant a la Catedral.<\/p>\n Cal organitzar-nos. Ja quasi s\u00f3n les et. I una va cap al Gran Temple per veure la possible situaci\u00f3 de totes plegades. \u00c9rem ja un centenar. Calia preveure un lloc adient. La Missa estava a punt de comen\u00e7ar.\u00a0<\/span><\/p>\n Oh! Perplexitat! Dalt de les escales uns guardes jurats tanquen r\u00e0pidament les reixes i la que anava a entrar es troba rebutjada per una for\u00e0 brutal que no li permet\u00a0 <\/span>entrar a la preg\u00e0ria \u201coficial\u201d de la nostra estimada Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Lluita, perqu\u00e8 no es tanquin les portes , per\u00f2 ella es troba a dins. Totes les altres queden fora.<\/p>\n Oh! M\u00e9s perplexitat, per dintre la Catedral hi ha ordres r\u00e0pides i eficaces. Totes les portes, totes, s\u2019han de tancar. Els\/les pobres turistes desconcertats preguntant, tamb\u00e9 perplexos, per on calia sortir de la visita. Ordres i m\u00e9s ordres. I la que s\u2019havia quedat a dins busca ajuda amb unes noietes que no sabien per on sortir. -Si us plau, aviseu les altres companyes que porten l\u2019estola a fora , perqu\u00e8 entrin per una altre porta- In\u00fatil! L\u2019Esgl\u00e9sia, el Temple, tot tancat.<\/p>\n Sola, tota sola en un espai hostil , fosc, agressiu, t\u00e8tric. Quan es fa silenci perqu\u00e8 els turistes ja s\u00f3n tots fora mig espantats, sento que en el recinte del Crist de Lepant hi ha una veu que em recorda que comen\u00e7a la Missa a la qual totes vol\u00edem anar. Reacciono\u00a0 <\/span>i vaig cap a la primera fila. Amb l\u2019estola violeta. Sola, em vaig sentir molt sola.<\/p>\n Una dona uns bancs m\u00e9s enrere, em va preguntar expressiva amb la mirada. Li vaig dir:- Hi ha moltes dones a fora amb l\u2019estola\u00a0 <\/span>violeta que volen entrar i no les deixen. Per no sentir-me tant sola em vaig girar de nou\u00a0 <\/span>buscant la seva cara, i portava tamb\u00e9 l\u2019estola.<\/p>\n \u00c9rem dues les que v\u00e0rem poder testimoniar que moltes dones eren all\u00ed amb nosaltres .Vam venir a la meva mem\u00f2ria aquelles paraules de l\u2019Evangeli :On es reuneixen dos o tres en nom meu jo estic all\u00e0 amb elles. Em vaig sentir\u00a0 <\/span>totalment reconfortada. NO estava sola, ja hi \u00e9rem totes i Jes\u00fas estava enmig nostre. Al costat nostre. Era com si pogu\u00e9ssim dir que s\u00ed per totes les dones que estaven a fora.<\/p>\n La Missa anava avan\u00e7ant i , sonaven tant estranyes aquelles paraules. Si llegiu els textos comprendreu una mica el que vaig sentir dintre meu:<\/p>\n \u201cEscolteu casa de David: No teniu prou en fer-vos pesats a la humanitat que fins us feu pesats a D\u00e9u?\u201d (Is,7-13).<\/i><\/p>\n \u201cNo voleu oblacions ni sacrificis ( misses?) , per\u00f2 m\u2019heu fet un cos\u201d ( He 10-5) En el si d\u2019una dona jove.<\/i><\/p>\n \u201cD\u00e9u te guard, plena de gr\u00e0cia , el Senyor \u00e9s amb tu\u201d ( LC, 1-28)<\/i><\/p>\n Aquesta va ser la primera dona sacerdot que va fer possible el D\u00e9u entre nosaltres.<\/p>\n Tenia un gran dolor en el cor, en constatar la duresa d\u2019unes estructures tancades a la realitat. Unes orelles que no escoltaven all\u00f2 que proclamaven . Uns ulls que es tancaven a la llum dels signes dels temps. Hi sou totes aqu\u00ed, em deia constantment. Fou la Missa m\u00e9s llarga de la meva vida.<\/p>\n A la pau vaig encaixar la m\u00e0 de la meva companya d\u2019estola. Combreg\u00e0rem. Calia fer-ho per deixar ben clara la nostra voluntat de comuni\u00f3.<\/p>\n En sortir, el marit que acompanyava la seva dona amb l\u2019estola violeta, va preguntar al\u00a0 <\/span>guardi\u00e0:<\/p>\n -Qu\u00e8 passa, perqu\u00e8 ens feu sortir per aquests llocs?\u00a0<\/span><\/p>\n -\u00c9s que hi havia una manifestaci\u00f3. Volien quedar-se dins la Catedral!<\/p>\n A fora les trobem a totes . Havien pregat , havien cantat, havia vingut la TV i periodistes , per\u00f2…des de dins no se sentia res….<\/p>\n Un altre s\u00edmbol . L\u2019Esgl\u00e9sia no sent el clamor del seu Poble.<\/p>\n Ens explic\u00e0rem tot el que hav\u00edem fet\u00a0 <\/span>i vam comprendre que la\u00a0 <\/span>lluita \u00e9s dura , per\u00f2 estem animades per anar sensibilitzant tot el Poble de D\u00e9u vers una Esgl\u00e9sia m\u00e9s tendra, m\u00e9s dialogant, m\u00e9s cristiana, m\u00e9s acollidora, m\u00e9s sensible a les crides de Jes\u00fas pel seu ministeri.\u00a0<\/span><\/p>\n Cam\u00ed del Metro per retornar a les nostres cases , les amigues del meu barri em deien:<\/p>\n -Mai ens haur\u00edem pensat viure una cosa semblant.<\/p>\n -Sabia que el Temple era un lloc on tothom es podia acollir , fins i tot assassins. Nosaltres som pitjors?<\/p>\n -De qu\u00e8 tenen por?\u00a0<\/span><\/p>\n Us asseguro que l\u2019experi\u00e8ncia ha estat forta, per\u00f2 no pas negativa. Ens ha esperonat per anar aprofundint quina \u00e9s la nostra fe, quina la nostra actuaci\u00f3, quins els nostres objectius per anar lluitant perqu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia no resti tancada a ning\u00fa.<\/p>\n Quin \u00e9s el s\u00ed de les dones creients d\u2019avui a la veu de Jes\u00fas que les crida?\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n M. Pau Trayner i Vilanova\u00a0 (Paraules i Fets de Dones N\u00fam. 11, Abril- Maig-Juny 1998)\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un 25 de Mar\u00e7. No, vull ser m\u00e9s exacte. El 25 de Mar\u00e7 de 1998, un grup de dones creients cristianes , cat\u00f2liques i protestants , vol\u00edem, juntes, repetir un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6953,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-6951","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6951","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6951"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6951\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6955,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6951\/revisions\/6955"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/span><\/b>26 de Mar\u00e7 de 1998<\/b><\/p>\n