{"id":6932,"date":"2021-03-24T20:47:14","date_gmt":"2021-03-24T19:47:14","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=6932"},"modified":"2021-03-24T21:40:56","modified_gmt":"2021-03-24T20:40:56","slug":"tast-de-primavera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/tast-de-primavera\/","title":{"rendered":"“Tast de primavera”: Maria Llu\u00efsa Geron\u00e8s"},"content":{"rendered":"

Text de l’article en PDF<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>Feia fred al carrer i la meva malaltia ho suportava malament, un vent penetrant ens feia tremolar una mica a tots, per\u00f2 una llum de sol magn\u00edfica, tamb\u00e9 \u00e9s cert. La conversa ha estat deliciosa. Molt. M\u2019agrada parlar amb ells, un matrimoni i la seva germana, un matrimoni amb tres fills, van venir aqu\u00ed just abans de comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, volien donar una vida al fill gran, discapacitat, 19 anys. Se\u2019ls resisteixen les lleng\u00fces, i tant que les necessiten, per\u00f2 en barregem 4 i ens entenem, hi estic acostumada, pertanyo a una fam\u00edlia multiling\u00fce. Estem b\u00e9 junts. I porto la bona not\u00edcia de l\u00a1ajuda de l\u2019associaci\u00f3. Tenen moltes ganes d\u2019enraonar, d\u2019explicar-se. Un m\u00f3n per dins que necessiten comunicar aquest primer cap de setmana, amb m\u00e9s mobilitat, i els primers turistes, al cor d\u2019aquesta vella ciutat…<\/p>\n

Al cor d\u2019aquesta vella ciutat, una associaci\u00f3 petita, amb poques forces, per\u00f2, en la vida d\u2019aquesta fam\u00edlia, essencial. Essencial tamb\u00e9 en un petit grupet de m\u00e9s fam\u00edlies i de dones soles i d\u2019alguns homes sols. Essencials quan la superviv\u00e8ncia est\u00e0 amena\u00e7ada. Quan viure \u00e9s sobreviure, quan tastes el gust amarg del que \u00e9s guanyar les hores de cada dia i arribar a la nit, quan la base del primer escal\u00f3 de la pir\u00e0mide de Maslow trontolla. All\u00e0 estem. Petits, humils, sense mitjans, per\u00f2 all\u00e0 estem. Abans que la vida pugui aixecar m\u00ednimament un vol rasant. En el moment que la vida, pel que sigui, s\u2019ha aturat, i sents per dintre aquest immens dolor i la por de com continuar\u00e0s tu i els teus, aquells que s\u00f3n la teva estimaci\u00f3, tot el que tens i m\u00e9s. Dolor i por. Perqu\u00e8 hi ha gent que intentant sobreviure deixa de saber qui \u00e9s i es perd en un fons obscur i perill\u00f3s.<\/p>\n

\"\"<\/a>Som, estem, en aquest moment de dolor i por, quan els ploms s\u2019han fos. Els anys que tenim i les malalties i els problemes que la vida ha anat portant a cada u de nosaltres ens han fet m\u00e9s propers, els entenem m\u00e9s, en captem la fiblada del sofriment amb m\u00e9s intensitat. Hi ha coses que nom\u00e9s arribes a percebre amb els anys, el pas dels anys amplia el que veus, i, sobretot, sobretot, duu una comprensi\u00f3 que anys m\u00e9s forts no porten. Des de la fortalesa totes les tecles del piano no sonen i no captes tots els colors de la paleta. \u00c9s quan tastes la fragilitat, la vulnerabilitat, que comprens amb m\u00e9s fond\u00e0ria. Hi ha coses que nom\u00e9s els anys expliquen. I canvien la mirada. Veus d\u2019una manera diferent. Comprens i estimes d\u2019una manera diferent.<\/p>\n

A \u00c0kan no podem fotografiar aquests moments que vivim, arran de carrer o on sigui, aquestes trobades, aquest petit univers que acompanyem. No podem penjar-ne les imatges a cap xarxa social. Hi ha coses que no es poden fotografiar. Fa molts anys ja, jo feia un intercanvi d\u2019instituts en un projecte de la Uni\u00f3 Europea. Durant una visita en qu\u00e8 hav\u00edem vist molta bellesa sense poder-la fotografiar, un professor s\u2019exclamava: quina ll\u00e0stima que no h\u00e0gim pogut fer cap fotografia!, i l\u2019alumna, belga, va contestar: hi ha fotografies que nom\u00e9s es fan amb l\u2019\u00e0nima.<\/p>\n

La majoria de coses que ens passen nom\u00e9s es poden fotografiar amb l\u2019\u00e0nima, no les podem penjar a cap xarxa. Les escrivim i les expliquem, com a associaci\u00f3 i individualment, per una q\u00fcesti\u00f3 de just\u00edcia, no hi ha dret que hi hagi gent que ho passi tan malament. Perqu\u00e8 res de tot aix\u00f2 quedi en l\u2019oblit, perqu\u00e8 aquestes vides no passin per aquest m\u00f3n sense ser tingudes en compte, escrivim i expliquem, \u00e9s un polsim, per\u00f2 \u00e9s alguna cosa que podem fer. En dues direccions, per dir que existeixen, que no s\u00f3n ombres, i per agra\u00efment al grup de gent que, des de fan tant de temps, ens dona suport, sense el qual res no s\u2019hauria pogut tirar endavant. Fem arribar la paraula p\u00fablicament, escrivim, i parlem si \u00e9s necessari, per donar exist\u00e8ncia i drets als qui o no tenen res o pateixen situacions greus. La paraula \u00e9s un servei, per aix\u00f2 escrivim.<\/p>\n

D\u00e9u ha estat provident i ens ha acompanyat i vetllat en aquests moments dif\u00edcils d\u2019una pand\u00e8mia que s\u2019allarga i agreuja la situaci\u00f3 fortament de les persones que ajuda l\u2019associaci\u00f3. Portem des de la tardor donant voltes a sant Ignasi i a l\u2019evangeli, ara ja endinsats de ple en Jes\u00fas, donar voltes vol dir: llegint, meditant, estudiant, buscant, interrogant-nos, aprofundint, obrint camins nous dintre de cada u de nosaltres. Qui apr\u00e8n a posar l\u2019Amor per damunt de tot acaba obrint comunitats evang\u00e8liques, que s\u00f3n llum per al futur, noves maneres de ser junts, d\u2019implicar-se, de barrejar experi\u00e8ncies, de ser… Altres maneres de viure en una barca que, si Jes\u00fas \u00e9s a dalt, no s\u2019enfonsar\u00e0.<\/p>\n

Per aix\u00f2 avui hem sortit a la pla\u00e7a, i ara trucarem a l\u2019altra banda de m\u00f3n, i dem\u00e0 tornarem a sortir, i dem\u00e0 passat… Som com bots nous creuant un petit univers mancat de tant i tant, per\u00f2 creiem en l\u2019acollida que ens va ensenyar Jes\u00fas i creiem tamb\u00e9 que D\u00e9u segueix actuant, ho veiem en nosaltres mateixos. I ens agrada dir que ens sentim implicats en aquest projecte de D\u00e9u de qu\u00e8 parlava Jes\u00fas. Per aix\u00f2 tenim for\u00e7a per anar als territoris del dolor per dur-hi una petita llum. Vivim de cara a un futur que voldr\u00edem que fos diferent. Hi treballem. Volem estar-hi immersos en la construcci\u00f3 d\u2019aquest futur. Segur que ens hem equivocat moltes vegades, per\u00f2 intent\u00e0vem i intentem viure l\u2019Amor, caminar pels viaranys de D\u00e9u de bondat i miseric\u00f2rdia. Fa temps vaig llegir en Edward Schillebeeckx que la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 es pot explicar amb aquella frase: som un la felicitat de l\u2019altre. Per aix\u00f2 estem treballant, podem dur una mica de felicitat al projecte de D\u00e9u?<\/p>\n

\"\"<\/a>El pare i la mare d\u2019aquesta tarda explicaven el que havia representat per a ells tenir un fill, el fill gran, discapacitat. La pobresa havia provocat aquesta situaci\u00f3. A\u00efllats en un petit poble, sense recursos… El dolor d\u2019un pare i d\u2019una mare \u00e9s immens. Un fill. Les seves paraules feien mal.<\/p>\n

Malgrat el cansament, la feblesa f\u00edsica i psicol\u00f2gica, oi que comprenen que continuem fent el possible per dur una mica d\u2019alegria a aquells que D\u00e9u ens ha portat vora nostre? Aquesta setmana, despr\u00e9s de vuit mesos, vam poder veure el mar. I va ser una meravella. Un raig de llum i d\u2019esperan\u00e7a d\u2019aquests matins de mar\u00e7 que ja anuncien la primavera i ens donen escalf i confian\u00e7a en poder continuar ajudant. La bellesa \u00e9s important per a una vida. La bellesa del mar i la m\u00e0 a l\u2019arada i el pensament en aquest Jes\u00fas que un dia ens va conv\u00e8ncer i se\u2019ns va endur. Contents. Malgrat tots els tots del m\u00f3n.<\/p>\n

Maria Llu\u00efsa Geron\u00e8s Estrada<\/strong>
\n Associaci\u00f3 \u00c0kan<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Text de l’article en PDF Feia fred al carrer i la meva malaltia ho suportava malament, un vent penetrant ens feia tremolar una mica a tots, per\u00f2 una llum de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6937,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-6932","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6932","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6932"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6932\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6956,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6932\/revisions\/6956"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6932"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6932"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6932"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}