{"id":6872,"date":"2021-02-22T08:55:37","date_gmt":"2021-02-22T07:55:37","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=6872"},"modified":"2021-02-22T08:55:37","modified_gmt":"2021-02-22T07:55:37","slug":"roser-sole-el-compromis-duna-aristocrata-brigida-de-suecia-santa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/roser-sole-el-compromis-duna-aristocrata-brigida-de-suecia-santa\/","title":{"rendered":"Roser Sol\u00e9: “El comprom\u00eds d\u2019una arist\u00f2crata. Br\u00edgida de Su\u00e8cia, santa”"},"content":{"rendered":"

Roser Sol\u00e9 Besteiro<\/p>\n

Les santes del segle de la pesta que van ser canonitzades, no van ser precisament dones an\u00f2nimes que es van consagrar a l\u2019ajuda de malalts i moribunds, m\u00e9s aviat van ser dones que tenien una clara visi\u00f3 del m\u00f3n civil i eclesi\u00e0stic; \u201cvision\u00e0ries\u201d del perill de les invasions turques i dels daltabaixos i desordres que es produirien a l\u2019interior mateix del papat: desterrament d\u2019Aviny\u00f3, devaluaci\u00f3 de la figura espiritual del papa i p\u00e8rdua de credibilitat, a m\u00e9s d\u2019una mentalitat infantil i una espiritualitat que sovint degenerava en formes patol\u00f2giques… i tot en el marc de la pesta negra que provoc\u00e0 la por al dimoni, la superstici\u00f3 i la bruixeria. En aquest desastr\u00f3s ambient neix Br\u00edgida de Su\u00e8cia l\u2019any 1303. Dona que va rebre una apreciable educaci\u00f3 intel\u00b7lectual i religiosa i que, amb mirada dantesca, s\u2019havia adonat de \u201cl\u2019arbre malvat que cobria d\u2019ombra tota la cristiandat\u201d. Defensora encara d\u2019una visi\u00f3 cristiana heretada d\u2019Innocenci III (+1216) que creia que el papa, Servidor de Crist, devia arbitrar la pau entre els regnes cristians.<\/p>\n

Parlem d\u2019una dona casada als 15 anys, mare de vuit fills (la quarta fou santa Caterina de Su\u00e8cia), v\u00eddua jove, peregrina, m\u00edstica i prof\u00e8tica; d\u2019una vocaci\u00f3 religiosa \u00edntimament lligada a una vocaci\u00f3 pol\u00edtica que va fer d\u2019ella una figura singular en la societat civil i eclesial del segle XIV. No en va Joan Pau II la va recon\u00e8ixer com a co-patrona d\u2019Europa, al costat d\u2019una altra gran dona, Caterina de Siena (L\u2019Agulla 2018).<\/p>\n

\"\"<\/a>Br\u00edgida \u00e9s filla i neta de grans pelegrins, devoci\u00f3 que ella mateixa va practicar amb el seu marit. Amb ell va arribar fins a Santiago de Compostel\u00b7la i, de retorn a Su\u00e8cia, conscients de la desastrosa situaci\u00f3 eclesial, van evitar passar per la Babil\u00f2nia dels papes francesos d\u2019Aviny\u00f3. Als voltants del 1345 qued\u00e0 viuda. Va repartir els seus b\u00e9ns entre els hereus i els pobres i va emprendre un llarg viatge. Abans, per\u00f2, l\u2019any 1335, va ser nomenada mestra de la cort per a la fam\u00edlia reial, c\u00e0rrec que va desenvolupar a nivell espiritual, econ\u00f2mic i jur\u00eddic, sempre atenta als sectors m\u00e9s desafavorits.<\/p>\n

Dona intr\u00e8pida que va travessar tot Europa sense oblidar ni per un moment el missatge que Jes\u00fas, en una de les revelacions, li havia confiat: alliberar l\u2019Esgl\u00e9sia de la servitud francesa i del descr\u00e8dit en qu\u00e8 havia caigut. Empresa dif\u00edcil aquesta, de la qual no en veur\u00e0 el final, amb el retorn d\u2019Urb\u00e0 V a Roma, ni l\u2019empitjorament que es produ\u00ed amb el Cisma d\u2019Occident (dues obedi\u00e8ncies papals: Roma i Aviny\u00f3), situaci\u00f3 que no veur\u00e0 la llum de sortida fins l\u2019any 1418 amb el Concili de Constan\u00e7a.<\/p>\n

Sense esperan\u00e7a i cansada, va emprendre encara\u00a0un altre llarg viatge\/peregrinaci\u00f3 per diversos santuaris italians fins arribar\u00a0a N\u00e0pols on va recordar\u00a0a la reina Joana i al bisbe\u00a0Bernat com havien de governar: atenci\u00f3 al comportament moral correcte, la\u00a0defensa justa dels pobres,\u00a0la pr\u00e0ctica de l\u2019avortament i, sobretot, l\u2019eradicaci\u00f3 de l\u2019esclavitud, com havia apr\u00e9s del seu pare a Su\u00e8cia, perqu\u00e8 \u201cD\u00e9u estima tothom, \u00e9s creador de tots els homes i a tots vol redimir\u201d. El seu fill l\u2019havia acompanyat a N\u00e0pols, el qual va desencadenar una passi\u00f3 desordenada amb la reina Joana, de la qual se\u2019n va deslliurar per la mort. Sembla ser que la seva mare no va vessar ni una sola ll\u00e0grima per aquesta mort.<\/p>\n

El sentit de just\u00edcia va ser fonamental en la seva vida. Per aix\u00f2, en parlar de les revelacions que va experimentar ho fa com sentint-se cridada a participar en la reforma de l\u2019Esgl\u00e9sia, en l\u2019alliberament dels entrebancs que l\u2019allunyaven del missatge de l\u2019Evangeli; una crida al comprom\u00eds que no es resol en el moment hist\u00f2ric d\u2019uns actes puntuals i que s\u2019acaben amb la mort de la seva autora sin\u00f3 que hi va haver un \u201cendem\u00e0\u201d. \u00c9s la crida al comprom\u00eds, que no pot acabar pel cansament, dels homes i dones de la nostra Esgl\u00e9sia perqu\u00e8, com m\u00e9s cr\u00edtics som, com m\u00e9s obedients a l\u2019Evangeli som, m\u00e9s Esgl\u00e9sia som i m\u00e9s ens en sentim. Ni obedi\u00e8ncia militar que no permet pensar, ni respostes angelicals que no toquen de peus a terra. El que D\u00e9u ens demana \u00e9s una resposta conscient i volunt\u00e0ria en cada instant de la nostra vida.<\/p>\n

Aquest \u00e9s l\u2019exemple de Br\u00edgida, que va saber conjugar m\u00edstica i pol\u00edtica; dona que va entendre que l\u2019amor per l\u2019Esgl\u00e9sia no exigeix obrar d\u2019acord amb formes oficials eclesi\u00e0stiques, que po- den estar equivocades, sin\u00f3 que el que cal \u00e9s el coratge d\u2019anar al fons de l\u2019Evangeli i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. Dona laica, esposa i mare, escriptora i fundadora d\u2019un orde mon\u00e0stic femen\u00ed, que ens permet revalorar la condici\u00f3 la\u00efcal i subratllar que les persones han de ser jutjades per l’obedi\u00e8ncia a la voluntat divina i fidelitat a l\u2019Evangeli i no pel seu estat de vida o estatus social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Roser Sol\u00e9 Besteiro Les santes del segle de la pesta que van ser canonitzades, no van ser precisament dones an\u00f2nimes que es van consagrar a l\u2019ajuda de malalts i moribunds, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6873,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-6872","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6872"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6877,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6872\/revisions\/6877"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6873"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}