![\"\"](\"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/manifest-pau_molins.jpg\")
<\/a><\/p>\nFa molts anys, en la d\u00e8cada dels 80 vaig passar un estiu a Angola. La guerra, que ja durava vint anys, tenia una treva per q\u00fcestions merament pol\u00edtiques com acostuma a passar, i per tant, alienes a la vida del poble en el que jo, \u00fanicament, em trobava.<\/p>\n
El que vaig veure no l’oblidar\u00e9 mai. Mentre en el cim del pa\u00eds en litigi discutien i manipulaven l’\u00fas de les armes o el desarmament, el poble vivia les conseq\u00fc\u00e8ncies de tots aquells anys de trag\u00e8dia col\u00b7lectiva: eren tants els mutilats que s’arrossegaven pels carrers de les ciutats en runes, sense cames o amb altres amputacions a causa, sobretot, de les mines antipersones, que esgarrifava. Danys col\u00b7laterals, deien.<\/p>\n
Aquest any 2020, passar\u00e0 a l’Historia com l’any de la famosa pand\u00e8mia del coronavirus. Mentre des del cim de cada pa\u00eds o de cada ciutat es discuteix sobre la manera d’actuar davant la gravetat de la situaci\u00f3, molts ens dediquem a contemplar angoixats els nous “mutilats” d’aquesta guerra que la natura del nostre planeta maltractat ens ha declarat.<\/p>\n
En les llargues cues de persones que els nostres carrers han contemplat no mancaven cames o bra\u00e7os, per\u00f2 mancava all\u00f2 m\u00e9s necessari per a viure amb dignitat.<\/p>\n
I quan cada nit pod\u00edem escoltar en els informatius les paraules dels nostres governants o qualsevol dirigent amonestant els oients a no sortir de casa seva, jo -com una gran part de la ciutadania- em preguntava: per\u00f2 qu\u00e8 poden fer tots els que injustament no tenen casa?<\/p>\n
Gaireb\u00e9 un any despr\u00e9s de manifestar-se els primers s\u00edndromes de la Covid19, la situaci\u00f3 de pobresa, que ja mostrava des de feia temps el seu rostre, s’ha fet m\u00e9s palesa.<\/p>\n
M’atreviria a dir que en aquests moments la caracter\u00edstica m\u00e9s manifesta de les noves pobreses i els nombrosos empobriments es la manca d’esperan\u00e7a.<\/strong> Si la desesperaci\u00f3 \u00e9s una trag\u00e8dia humana, la desesperan\u00e7a pot ser el seu llindar.<\/p>\n M’han impressionat unes paraules del Papa Francesc en la Fratelli tutti: “El cam\u00ed vers la pau no implica homogene\u00eftzar la societat, per\u00f2 s\u00ed que ens permet treballar junts…, Perqu\u00e8 mai ning\u00fa ha d\u2019 encasellar l’altre pel que ha pogut dir o fer, sin\u00f3 per la promesa que duu dins seu, promesa que sempre deixa una escletxa a la esperan\u00e7a.” (n. 228)<\/p>\n Teresa de Jes\u00fas es queixava de la poca influ\u00e8ncia que tenia la paraula de les dones. I en un crit de s\u00faplica molt curi\u00f3s, li diu al Senyor que tant de bo tingu\u00e9s la seva veu for\u00e7a per arribar “als que manen”…<\/p>\n Jo, como teresiana que s\u00f3c, li vull prestar la meva veu sense estar molt segura de que aquest manifest arribi a aquells als quals es referia la Santa i pels quals jo els demanaria una lluita per la pau veritable. La pau que s\u2019assoleixi de treballar plegats per aquells elements de la nostra societat que requereixen un esfor\u00e7 com\u00fa per a aconseguir pal\u00b7liar la pobresa que est\u00e0 marginant a tanta gent; fins i tot arribant a l\u2019acci\u00f3 de \u201cdescartar\u201d-los , paraula que tant fa servir el Papa Francesc. Un esfor\u00e7 com\u00fa per aconseguir un m\u00f3n m\u00e9s just, que hauria de beneficiar-se de les dues mans: la de l’administraci\u00f3 p\u00fablica i la de la solidaritat.<\/p>\n L’administraci\u00f3, <\/strong>com a responsable de una societat en la que hi c\u00e0piguen tots dignament. En l’an\u00e0lisi tan realista que en la Fratelli tutti es fa del m\u00f3n actual, el Papa ens diu que “la millor manera de dominar i avan\u00e7ar sense l\u00edmits \u00e9s sembrar desesperan\u00e7a i suscitar la desconfian\u00e7a constant, ni que sigui disfressada darrera la defensa d’alguns valors…. La pol\u00edtica ja no \u00e9s aix\u00ed una discussi\u00f3 sana sobre projectes a llarg termini per al desenvolupament de tothom i el b\u00e9 com\u00fa, sin\u00f3 tan sols receptes de m\u00e0rqueting que troben en la destrucci\u00f3 de l’altre el recurs m\u00e9s efica\u00e7”. ( n. 15)<\/p>\n Per\u00f2 l’altra m\u00e0 que per una societat m\u00e9s justa cal que actu\u00ef \u00e9s la de la solidaritat<\/b> entre la poblaci\u00f3 activa. Que comenci per renunciar al consumisme i a l’especulaci\u00f3 que oblida la multitud de descartats, ofegats per les grans pot\u00e8ncies econ\u00f2miques que governen el m\u00f3n. Pot\u00e8ncies econ\u00f2miques que destrueixen la classe mitjana i creen cada vegada m\u00e9s bosses de pobresa i multitud de v\u00edctimes de l’especulaci\u00f3 financera o la de l’habitatge.<\/p>\n La meva pobre veu s’uneix a milers d’altres veus que ens volem manifestar<\/b> a favor d’una pau fonamentada en una societat m\u00e9s justa, tot allargant les seves dues mans: la de la just\u00edcia social, i la de la solidaritat fraterna,<\/i> entre la societat que vulgui renunciar a l’acumulaci\u00f3 en b\u00e9 d’un repartiment just de les riqueses.<\/p>\n M. Vict\u00f2ria Molins,<\/b><\/p>\n Religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jes\u00fas, i\u00a0promotora de l\u2019Hospital de campanya de la parr\u00f2quia de Santa Anna de Barcelona<\/p>\n Text aportat per Just\u00edcia i Pau de Girona,\u00a0<\/span><\/i><\/b>per a la reflexi\u00f3 de grups,\u00a0 <\/span>moviments i parr\u00f2quies\u00a0<\/span><\/i><\/b>a l\u2019Advent 2020 i a les Caminades i Rutes per la Pau\u00a0<\/span><\/i><\/b>de les comarques gironines 2020-21<\/i><\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com es poden “quedar a casa” els que no tenen casa? MANIFEST PER LA PAU desembre 2020 \u2013 gener 2021 Fa molts anys, en la d\u00e8cada dels 80 vaig passar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6820,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-6818","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6818","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6818"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6818\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6822,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6818\/revisions\/6822"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6820"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6818"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6818"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6818"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}