{"id":6805,"date":"2020-12-01T12:22:26","date_gmt":"2020-12-01T11:22:26","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=6805"},"modified":"2020-12-01T12:23:22","modified_gmt":"2020-12-01T11:23:22","slug":"una-violencia-que-no-sacaba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/una-violencia-que-no-sacaba\/","title":{"rendered":"Una viol\u00e8ncia que no s’acaba"},"content":{"rendered":"

Magda Tom\u00e0s i Ribes<\/h4>\n

Amb motiu del 25 de novembre de 2020<\/h3>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ja fa anys, que cada vint-i-cinc de novembre, recordem i fem mem\u00f2ria de les dones que han sofert qualsevol mena de viol\u00e8ncia masclista, incl\u00f2s l\u2019assassinat. Nom\u00e9s a l\u2019Estat espanyol, un mili\u00f3 i mig de dones han patit aquest tipus de viol\u00e8ncia alguna vegada durant la seva vida i en l\u2019actualitat, aquesta xacra afecta a 400.000 dones, segons les dades de l\u2019Observatori contra la Viol\u00e8ncia Dom\u00e8stica i de G\u00e8nere.<\/p>\n

En el missatge que el secretari general de Nacions Unides va fer, el 25 de novembre del 2008 Dia Internacional de la no Viol\u00e8ncia contra la Dona, entre altres coses va dir:<\/p>\n

\u201cA tot el m\u00f3n, als pa\u00efsos rics i als pa\u00efsos pobres, les dones s\u00f3n v\u00edctimes de maltractament f\u00edsic, comer\u00e7 de persones, violaci\u00f3 i assassinat. Aquestes violacions dels Drets Humans no nom\u00e9s perjudiquen a uns individus, sin\u00f3 que a m\u00e9s malmeten el desenvolupament, la pau, i la seguretat de societats \u00edntegres.<\/em><\/p>\n

Les dones, a totes les parts del m\u00f3n, estan exposades al risc, per\u00f2 l\u2019amena\u00e7a \u00e9s encara m\u00e9s greu per aquelles que viuen a les societats on existeix un conflicte armat i les dones ja no nom\u00e9s tenen perill durant els combats; \u00e9s igualment probable que durant les treves siguin v\u00edctimes de les agressions per part dels membres de l\u2019ex\u00e8rcit, les mil\u00edcies, els rebels, les bandes de delinq\u00fcents i fins i tot la policia. <\/em><\/p>\n

No coneixem el veritable nombre de v\u00edctimes, per\u00f2 sabem que hi ha molts m\u00e9s casos dels que mai s\u2019han denunciat, i moltes menys detencions de les que correspondria. En molt\u00edssims llocs la violaci\u00f3 encara crea un estigma que dissuadeix les dones d\u2019anar als tribunals que haurien d\u2019existir per a protegir-les. En alguns pa\u00efsos, les dones s\u00f3n v\u00edctimes de la brutalitat per partida doble; en primer lloc quan es produeix l\u2019agressi\u00f3, i despr\u00e9s, a trav\u00e9s del sistema judicial, en el qual es pot acusar la dona amb c\u00e0rrecs falsificats \u201cd\u2019adulteri\u201d, amb la possibilitat d\u2019un c\u00e0stig posterior. Encara que s\u2019identifiquin als autors, aquests freq\u00fcentment queden lliures, sobretot si treballen a la policia o a l\u2019ex\u00e8rcit.<\/em><\/p>\n

\u00c9s encara m\u00e9s inquietant l\u2019edat de moltes de les v\u00edctimes. En algunes zones d\u2019Hait\u00ed en que regna la viol\u00e8ncia, el 50% de les dones joves han estat violades o b\u00e9 han sofert alguna agressi\u00f3 sexual. De les poques v\u00edctimes que acudeixen a la just\u00edcia, una de cada tres \u00e9s menor de 13 anys. Durant un mes particularment violent a Lib\u00e8ria a principis de l\u2019any 2008, la majoria de les violacions denunciades les varen patir nenes menors de 12 anys , i algunes d\u2019elles encara no tenien els 5 anys.<\/em><\/p>\n

Cal dir, per\u00f2, que en el pla internacional, cada vegada \u00e9s m\u00e9s gran el nombre de pa\u00efsos que compleixen amb el deure i l\u2019obligaci\u00f3 de protegir la dona a trav\u00e9s de legislacions exhaustives, millors serveis a les v\u00edctimes i un major esfor\u00e7 per a complir les lleis i lluitar contra la impunitat. Hem de combatre actituds i comportaments que condonen, toleren, disculpen o passen per alt la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/em><\/p>\n

Tots nosaltres, homes i dones, soldats i agents de manteniment de la pau, ciutadans i dirigents tenim la responsabilitat de contribuir a posar fi a la viol\u00e8ncia contra les dones. Els Estats han de complir els seus compromisos de prevenir la viol\u00e8ncia, jutjar als autors i oferir reparaci\u00f3 a les v\u00edctimes. I cadascun de nosaltres ha de transmetre aquest missatge a les nostres fam\u00edlies, als nostres llocs de treball i a les nostres comunitats, a fi i afecte que cessin d\u2019una vegada els actes de viol\u00e8ncia contra les dones.\u201d<\/em><\/p>\n

Fins aqu\u00ed el missatge del secretari general de les Nacions Unides. I encara que aquest missatge va ser proclamat ja fa 12 anys , per desgr\u00e0cia, continua ben vigent en l\u2019actualitat. \u00c9s una den\u00fancia exhaustiva de la realitat punyent que afecta a totes les dones del m\u00f3n. Al mateix temps, aporta solucions legals i orientacions adequades que ajudin a eradicar la viol\u00e8ncia contra el g\u00e8nere femen\u00ed. A partir d\u2019aqu\u00ed sorgeixen una s\u00e8rie de q\u00fcestions:<\/p>\n

Ens hem preguntat, alguna vegada, per la causa d\u2019aquesta misog\u00ednia? Qu\u00e8 ha pogut influir amb tanta for\u00e7a el mascul\u00ed impulsant-lo a la prepot\u00e8ncia i la crueltat envers les dones de manera constant durant segles? Caldria una an\u00e0lisi seriosa i profunda per arribar a trobar les arrels i, potser aix\u00ed, moltes de les institucions de tota mena que han regit la societat, la cultura, la pol\u00edtica i la religi\u00f3 haurien d\u2019examinar els seus postulats i les seves directrius respecte les relacions entre dones i homes en tots els \u00e0mbits i canviar-los per altres de paritaris, humans, on cap dels dos g\u00e8neres es consider\u00e9s superior pel fet d\u2019haver nascut amb un determinat sexe. Un fet purament accidental que no pot ni hauria de condicionar la vida de ning\u00fa en la societat ni molt menys sacralitzar-ne un per damunt de l\u2019altre, com sovint fan les religions.<\/p>\n

Hi ha, per\u00f2, uns trets, unes constants que ens poden ajudar a recon\u00e8ixer la menysvaloraci\u00f3 del femen\u00ed en m\u00faltiples situacions que, per altra banda, el costum i la quotidianitat ens les fan veure m\u00e9s o menys normalitzats:<\/p>\n