{"id":6676,"date":"2020-10-10T17:17:34","date_gmt":"2020-10-10T15:17:34","guid":{"rendered":"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/?p=6676"},"modified":"2020-10-13T18:46:42","modified_gmt":"2020-10-13T16:46:42","slug":"el-deu-entranyable-i-sorprenent-dhilari-raguer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/el-deu-entranyable-i-sorprenent-dhilari-raguer\/","title":{"rendered":"El D\u00e9u entranyable i sorprenent d\u2019Hilari Raguer"},"content":{"rendered":"

Article publicat a Catalunya Religi\u00f3 (<\/em>02\/10\/2020)<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

(Teresa Forcades)\u00a0<\/em><\/p>\n

\u201cA mi sempre m\u2019ha anat b\u00e9 la t\u00e8cnica del cargol\u201d, em deia. \u201cEl cargol, aix\u00ed que li toquen les banyes, r\u00e0pidament les amaga i, aix\u00ed que deixen de tocar-les-hi, r\u00e0pidament les est\u00e9n de nou. I sembla que no es cansa mai de fer-ho\u201d. Mentre ho deia tor\u00e7ava un xic el cap i li somreien molt divertits els ulls clars, convidant-me a anar m\u00e9s enll\u00e0 de les mesquineses quotidianes vers un horitz\u00f3 de llum que \u00e9s l\u2019\u00fanic que de veritat importa.\u00a0<\/p>\n

La vida mon\u00e0stica del pare Hilari<\/a><\/strong> no va ser f\u00e0cil. Moltes vegades va haver d\u2019amagar les banyes i moltes vegades les va estendre de nou; amb cada cicle, el cor semblava que se li eixamplava una mica m\u00e9s, com si en ell s\u2019an\u00e9s fent veritat la promesa del salmista que Sant Benet<\/strong> inclou en el pr\u00f2leg de la Regla: \u201cCorrer\u00e0s amb el cor eixamplat pels camins dels manaments\u201d (Ps 118,32). La germana M. Alba <\/strong>gaudia especialment del seu humor en les homilies: \u201cT\u00e9 punxa\u201d, deia. Jo em fixava que era un dels pocs monjos que en llegir l\u2019evangeli unia les mans davant el pit en el gest t\u00edpic de preg\u00e0ria i m\u2019agradava la seva combinaci\u00f3 de pietat i irrever\u00e8ncia. Parafrasejava Sant Agust\u00ed<\/strong>: \u201cSi robo un vaixell, em diuen pirata. Si en robo mil, em diuen banquer\u201d. I citava el seu estimat Joan XXIII<\/strong>: \u201cSenyor, ara jo vaig a dormir, que estic cansat. De l\u2019Esgl\u00e9sia, cuida-te\u2019n tu fins dem\u00e0\u201d.\u00a0<\/p>\n

El vaig con\u00e8ixer l\u2019any 1993 i encara porto, for\u00e7a apeda\u00e7at, l\u2019h\u00e0bit que ell va beneir. Va ser ell qui em va parlar per primera vegada del Monestir de Sant Benet<\/a> i em va convidar a visitar-lo, tot dient: \u201cFa vint anys que no hi entra ning\u00fa. No hi ha cap jove que vulgui anar a enterrar-s\u2019hi\u201d. Quan vaig entrar-hi quatre anys m\u00e9s tard, vaig tenir la sorpresa de rebre una nota seva que deia: \u201cCom he desitjat menjar amb tu aquest sopar pasqual\u2019. El text de Lluc (Lc 22,15) diu \u201camb vosaltres\u201d. Ell havia escrit \u201camb tu\u201d. Em va colpir la noci\u00f3 del desig de D\u00e9u, personalitzada d\u2019aquesta manera. \u00c9s possible que D\u00e9u no nom\u00e9s ens aculli i ens protegeixi, sin\u00f3 que ens desitgi, personalment, a cadasc\u00fa?<\/p>\n

Crec que el pare Hilari ho havia descobert. Em puc imaginar que no ho va descobrir de seguida, sin\u00f3 en una de les moltes nits fosques que devia haver patit, potser a l\u2019exili de Col\u00f2mbia o abans d\u2019anar-hi. No ho s\u00e9. El que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que a mi em va orientar des de l\u2019inici en la direcci\u00f3 d\u2019un D\u00e9u entranyable i sorprenent, capa\u00e7 de penetrar el cor de cap a cap. Un D\u00e9u exigent, per\u00f2 en absolut sever. Que coneix i acull la feblesa humana. Que ens estima amb bogeria i desitja ardentment que vulguem sopar cada dia amb ell.<\/p>\n

Dono gr\u00e0cies a D\u00e9u per la vida del pare Hilari i per haver-lo posat al meu cam\u00ed; l\u2019imagino assegut a la falda d\u2019Abraham<\/strong>, gaudint de l\u2019alegria sense fi de D\u00e9u que la seva fina ironia tan b\u00e9 va saber anticipar, i dient-nos: \u201c\u00c0nims! Que paga la pena\u201d.<\/p>\n

Teresa Forcades i Vila \u00e9s monja benedictina<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Article publicat a Catalunya Religi\u00f3 (02\/10\/2020) (Teresa Forcades)\u00a0 \u201cA mi sempre m\u2019ha anat b\u00e9 la t\u00e8cnica del cargol\u201d, em deia. \u201cEl cargol, aix\u00ed que li toquen les banyes, r\u00e0pidament les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6677,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-6676","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6676"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6676\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6715,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6676\/revisions\/6715"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6677"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6676"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6676"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}