\u201cUna Esgl\u00e9sia sense dones \u00e9s com un Col\u00b7legi apost\u00f2lic sense Maria. El paper de la dona en l\u2019Esgl\u00e9sia no \u00e9s nom\u00e9s la maternitat [\u2026], sin\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s fort; \u00e9s precisament la icona de la Verge, de Maria, que ajuda a cr\u00e9ixer l\u2019Esgl\u00e9sia. Per\u00f2 adoneu-vos que la Mare de D\u00e9u \u00e9s m\u00e9s important que els Ap\u00f2stols\u201d[1]<\/sup>. El 12 de desembre de 2019 Francesc ressaltava a l\u2019Esgl\u00e9sia la seva qualitat de dona i mare igual que Maria, de la mateixa manera que ha reivindicat els leg\u00edtims drets de la dona ja que \u201chome i dona tenen la mateixa dignitat, plantegen a l\u2019Esgl\u00e9sia profundes preguntes que la desafien i que no es poden eludir f\u00e0cilment\u201d[2]<\/sup>. \u201cL\u2019Esgl\u00e9sia reconeix la indispensable aportaci\u00f3 de la dona en la societat, amb una sensibilitat, una intu\u00efci\u00f3 i unes capacitats peculiars que solen ser m\u00e9s pr\u00f2pies de les dones que dels homes\u201d[3]<\/sup>. I recalcava el dia 1 de mar\u00e7 d\u2019aquest any: \u201cL\u2019Esgl\u00e9sia no pot ser Esgl\u00e9sia sense la dona, cal promoure l\u2019estil femen\u00ed de l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d. Nombroses vegades durant el seu pontificat s\u2019ha pronunciat sobre el paper de la dona en l\u2019Esgl\u00e9sia, en el qual t\u00e9 gran vig\u00e8ncia l\u2019\u00faltim document \u201cEstimada Amaz\u00f2nia\u201d (vegeu nn.99-103).<\/p>\n Per la import\u00e0ncia del tema i davant d\u2019aquest article, a partir de les paraules gregues anthos<\/em> (flor) y legein<\/em> (elegir), m\u2019he preguntat, quina \u201cflor\u201d puc oferir? I vaig decidir comen\u00e7ar pel principi: una ajuda adequada: la dona.<\/p>\n En el G\u00e8nesi, en el segon relat de la Creaci\u00f3, \u201cajuda\u201d, en hebreu \u201cezer\u201d[4]<\/sup>, \u00e9s un terme que s\u2019usa freq\u00fcentment per a l\u2019acci\u00f3 de D\u00e9u (Dt 33,7; Sal 33,20; 115,9) com a acci\u00f3 salvadora. Des de la perspectiva femenina, en aquest mite b\u00edblic hi ha molt a recuperar. Es necessita un exercici de bona mem\u00f2ria, sanant i integrador. Tasca que se\u2019ns imposa per aportar all\u00f2 propi, per a aix\u00f2 hem de con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de les dones i la pr\u00f2pia, per retrobar la nostra identitat \u00fanica, diferent, i aix\u00ed poder contribuir des del nostre \u00e9sser insubstitu\u00efble, des de la nostra dignitat de filles de D\u00e9u creades a imatge i semblan\u00e7a d\u2019Ell igual que els barons<\/strong>.<\/p>\n En aquest relat ens sembla que D\u00e9u canvia de metodologia: en la creaci\u00f3 dels animals havia agafat fang i havia modelat, per\u00f2 no hi havia insuflat, ara agafa la mateixa pasta del que \u00e9s hum\u00e0, aquesta terra insuflada per la seva vida divina, aquest Adam original en estat d\u2019\u00e8xtasi i en un son profund. D\u00e9u comen\u00e7a una segona operaci\u00f3. Ja no modela (iats\u00e0<\/em>), ara \u201cconstrueix\u201d (ban\u00e0<\/em>). I quan aquest \u00e9sser constru\u00eft \u00e9s presentat davant d\u2019Adam aquest ja no es limita a anomenar-lo \u2013com havia fet amb els animals- sin\u00f3 que ara mirant-lo, es \u201cveu\u201d a si mateix. L\u2019Adam adormit \u00e9s despertat per la pres\u00e8ncia de la dona, que el fa sortir del seu somni, de la seva abstracci\u00f3. La dona \u00e9s un \u201c\u00e9sser constru\u00eft\u201d; ella \u00e9s presentada com un \u00e9sser hum\u00e0 amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia subtil (bin\u00e0<\/em>), capa\u00e7 de distingir, de discernir (3,6). Aqu\u00ed ja hi ha impl\u00edcita la relaci\u00f3 entre dona i saviesa (Sapientia, Sofia, Hojm\u00e0<\/em>).<\/p>\n L’\u201dhome\u201d, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 bar\u00f3 (Adam), per primera vegada parla. El text b\u00edblic distingeix entre dir \u201canomenant\u201d els animals (2,19) i el \u201cparlar\u201d (2,23). \u00c9s aquesta una altra manera diferent que el fa sortir del seu a\u00efllament narcisista. Hi ha di\u00e0leg en pres\u00e8ncia de l\u2019alteritat. Un m\u00f3n sense \u201cun altre\/a\u201d \u00e9s un m\u00f3n tancat, solitari, inhum\u00e0, deshumanitzant<\/strong>.<\/p>\n Quan l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 bar\u00f3 (ish), veu l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 dona (ish\u00e0) de la seva mateixa naturalesa (\u201cos dels meus ossos i carn de la meva carn\u201d 2,23), per\u00f2 de diferent motllura, forma, construcci\u00f3, aquest es desperta, parla i es despla\u00e7a: \u00e9s tota una par\u00e0bola de l\u2019atracci\u00f3. Comen\u00e7a la gran aventura de tota criatura humana: anar a la trobada d\u2019una altra persona capa\u00e7 de revelar-me la meva pr\u00f2pia identitat. Des d\u2019una antropologia de la Creaci\u00f3, l\u2019\u00fanic verset que diu que alguna cosa no est\u00e0 b\u00e9 \u00e9s la solitud del bar\u00f3 (2,18), a partir d\u2019all\u00ed sorgeix la creaci\u00f3 de la dona: \u00e9s ella l\u2019ajuda i salvaci\u00f3.<\/p>\n En la creaci\u00f3 de la dona el que est\u00e0 clar \u00e9s que ella traur\u00e0 el bar\u00f3 del retra\u00efment c\u00f2smic, i apareixer\u00e0 en una situaci\u00f3 molt af\u00ed amb la del Redemptor, el Terapeuta, el Mitjancer, l\u2019Ajuda per excel\u00b7l\u00e8ncia de D\u00e9u. Per aquest motiu tot paradigma de nova creaci\u00f3 ha de tenir impl\u00edcit aquest desafiament, veure la dona des de la seva vocaci\u00f3 original: ser l\u2019ajuda volguda per D\u00e9u per a la humanitat i la creaci\u00f3.<\/p>\n Les dones tenim aquest do de relaci\u00f3 i comunicaci\u00f3, que est\u00e0 vinculat a la missi\u00f3 que ens atorga l\u2019Evangeli. Jes\u00fas confia l\u2019anunci de la Resurrecci\u00f3<\/a> a les seves deixebles. I quan van a buscar el seu cos en una tomba, a elles l\u2019\u00e0ngel els diu: no \u00e9s aqu\u00ed, Ell \u00e9s el Vivent. \u00bf\u00c9s que no ser\u00e0 aquesta la nostra missi\u00f3 espec\u00edfica d\u2019anunciar a una humanitat amb tantes angoixes de mort, tantes tombes, tanta fam, tanta malaltia, tanta viol\u00e8ncia, tant maltractament i ab\u00fas de tota mena, que D\u00e9u \u00e9s viu i que Jes\u00fas \u00e9s el Vivent? Hem de tenir presents les paraules de Francesc: \u201cLa Resurrecci\u00f3 no \u00e9s una cosa del passat; comporta una for\u00e7a de vida que ha penetrat el m\u00f3n. On sembla que tot ha mort, tornen a apar\u00e8ixer els brots de resurrecci\u00f3\u201d[5]<\/sup>.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/dona-esglesia_temporelli.jpg\")
<\/a><\/p>\n