![\"\"](\"http:\/\/donesesglesia.cat\/wp_cde\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/jornadasATE_2017_p.jpg\")
<\/a><\/p>\nNo \u00e9s que l\u00b4Esperit Sant m’hagi fet sentir el desig del servei del Diaconat, em va fer sentir el del Matrimoni i fam\u00edlia, i \u00e9s el vaig acceptar. S\u00f3c defensora de la igualtat de tots els \u00e9ssers i que tothom pugui fer all\u00f2 a que se sent cridat. En el transcurs de les Jornades es va fer pal\u00e8s que ni en l’Antic Testament ni en el Nou, no hi ha cap menci\u00f3 de l’exclusi\u00f3 de les dones en els serveis religiosos.\u00a0<\/p>\n
Jes\u00fas es va rodejar d’homes i dones que foren els seus primers ap\u00f2stols. En el relat dels Fets dels Ap\u00f2stols, trobem els noms de dones seg\u00fcents: L\u00eddia, Evodia, Sintique, Ninfa, Prisca, Junia, Trifena, Trifosa, Persis, Maria, Febes … tots eren diakonos, i aix\u00ed varen continuar fins el segle VI.\u00a0<\/p>\n
La comunitat havia crescut molt i es va necessitar la organitzaci\u00f3. Surgeixen les categories de Presbiteriat i Episcopat com a superiors, i el Diaconat com corresponent als laics, i aqu\u00ed ja s’exclou a les dones.\u00a0<\/p>\n
Per qu\u00e8 ho debien acceptar les dones? Era la t\u00f2nica social d’aquell temps, els homes manaven i les dones obe\u00efen. I amb aquest criteri han passat segles.\u00a0<\/p>\n
Per\u00f2 mirem de deixar de mirar enrera, estem ara i aqu\u00ed i el nostre temps tamb\u00e9 formar\u00e0 part de la hist\u00f2ria.\u00a0<\/p>\n
\u00c9s cert que home i dona s\u00f3n diferents, en la Creaci\u00f3 D\u00e9u ho va fer aix\u00ed i \u00e9s de gran Sabiduria, per\u00f2 no en desigualtat. En el segle XXI no ho podem admetre.\u00a0<\/p>\n
Vaig sentir els ponents masculins i femenins i tots estaven mateix nivell. Ning\u00fa es mostrava superior a l’altre, donava goig d\u2019escoltar-los.\u00a0<\/p>\n
Avui dia hi ha homes que es q\u00fcestionen la seva superioritat, i dones que no accepten la inferioritat, malgrat que encara n’hi ha moltes dins de l’Esg\u00e9sia que troben normal ser inferiors, per\u00f2 la for\u00e7a de la realitat sempre origina nous escenaris.\u00a0<\/p>\n
En el Vatic\u00e0 II ja s’usava el terme “nosaltres” referint-se als dos sexes. Han passat 50 anys i el moment actual demana un canvi que els barons no poden fer sols. Que l’Esgl\u00e9sia reconeixi la igualtat, em sembla fonamental com a representant de la just\u00edcia que ha de ser la base de la vida.\u00a0<\/p>\n
Les dones que s\u00f3n mogudes a la vida contemplativa tamb\u00e9 s\u00f3n necessaries per la seva preg\u00e0ria constant, per\u00f2 crec que s’hauria de donar resposta a les que l’Esperit Sant les inspira per l’acci\u00f3 en aquest m\u00f3n, tan allunyat de l’Evangeli. O \u00e9s que l’Esperit no pot bufar tamb\u00e9 a les dones?\u00a0<\/p>\n
D\u00e9u va confiar en Maria, nom\u00e9s per engendrar? NO. \u00c9s la intercessora per tot el m\u00f3n. \u201c Feu el que Ell us digui \u201c.\u00a0<\/p>\n