Pages Menu
Rss
Categories Menu

Posted on J set., 2020 in Notícies

Amb en Pere Casaldàliga

Durant tota la setmana passada hem estat llegint els documents que rebíem i ens recordaven la vida conseqüent i propera d’en Pere Casaldàliga.

Hem pogut tenir contacte amb molts grups coneguts i viscuts de moltes maneres amb aquest amic profeta.

Pere Casaldàliga

Parlant-nos de la relíquia de M. Romero

La seva influència també va arribar al nostre Col·lectiu i avui penso que cal recordar-ho perquè moltes vegades hem tingut la sort de tantes experiències molt enriquidores gràcies a les nostres decisions vers aquelles realitats que han enriquit les nostres vides.

Potser us preguntareu de què ve tot aquest raonament. Doncs avui, pensant en el gran exemple d’aquest amic, m’he dit que potser moltes de vosaltres no sabeu que en Pere tenia el carnet número 1 del nostre Col·lectiu de Dones en l’Església per la paritat.

Us explico: junt amb la M. Antònia Sabater i una companya de l’Institut Pedraforca on vàrem treballar juntes molts anys, vam animar-nos l’estiu del 2006 per anar a participar a la Romeria dels Màrtirs que en Pere organitzava cada dos anys per recordar totes aquelles persones que havien lluitat i mort a favor dels indígenes de São Félix do Araguaia d’on va ser anomenat bisbe l’any 1971.

Pere Casaldàliga

Entregant-li el carnet

Nosaltres coneixíem Brasil per haver treballar amb l’MST (Movimento dos Trabalhadores. Rurais Sem Terra – MST) del que en Pere era un dels fundadors. Hi havíem col·laborat amb grups de SETEM (Servei Tercer Món) amb joves que passaven l’estiu en camps de solidaritat per tenir coneixement del que representava viure amb països així anomenats, mentre el nostre era auto conegut com Primer Món.

La vida ens va portant, si volem, per aquests camins i l’any esmentat decidírem que fos en unes dates per poder participar a la Romeria dels Màrtirs i conèixer d’a prop el treball de l’Església a l’Araguaia.

Aquells dies van marcar les nostres vides.

Pere Casaldàliga

Grup de catalans i catalanes que hi vam ser

És possible viure aquí el Regne! I és possible fer xarxes solidàries per anar canviant la injustícia del món.

Guardem d’aquella experiència un gran record i volem amb aquestes lletres, traspassar-vos l’escalf de l’abraçada que vàrem rebre d’en Pere, en entregar li “el nostre carnet nº 1” i que us la fem arribar amb aquesta foto.

Així ens sumem a les persones que han estimat en Pere i hem tingut la sort de trepitjar la seva “terra vermella”.

Aquestes lletres son fruït d’estar obertes com Col·lectiu i saber que la benedicció d’en Pere segueix amb nosaltres. Ell deia que només hi ha dues classes de persones: ”les vives i les ressuscitades”. Ell segueix amb nosaltres. Sapiguem celebrar-ho.

Dir-vos, per acabar, que el carnet núm. 2 el vàrem portar a en Cassià Maria Just, abat de Montserrat. Dos homes que entenien la realitat de les dones en l’Església i comprenien la nostre lluita per la paritat entre aquelles i aquells que seguim les petjades de Jesús per fer del nostre món el seu Regne.

Mari Pau Trayner