Pages Menu
Rss
Categories Menu

Posted on J oct., 2018 in Notícies

Homenatge a Mn. Gil en el seu 90è aniversari

Aquest any s’escau la celebració del 90è aniversari del naixement del Mn. Josep Gil i Ribas. Vagi per endavant la meva cordial felicitació tot desitjant-li encara molts anys de vida i de treball productiu. Mn. Gil és un home petit d’estatura i eixerit de cap. Molt eixerit. Té publicada una extensa obra de teologia, matèria que ha conreat al llarg de la seva vida d’estudiós i de professor. Va néixer a Reus l’any 1928 i actualment ja de jubilat, viu a El Catllar, un petit poble de Tarragona que darrerament s’ha fet famós perquè s’hi va construir la presó de Mas d’Enric on actualment està reclosa, en presó preventiva, la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, i acull sovint la visita de moltes persones.

Mn. Gil té una gran producció publicada sobre teologia ja que fou director de l’Institut Superior de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de l’Arquebisbat de Tarragona (1977-1996) que va reprendre els treballs sota el patrocini de la facultat de Teologia de Catalunya. Mn. Gil va publicar el 1998 Jesús Fill de Déu i germà dels homes, en una col·lecció de l’Abadia de Montserrat, un més d’entre altres escrits i estudis sobre Déu en una explosió de coneixement acumulat al llarg de la seva vida que constitueix una magna col·lecció i una gran obra de saviesa teològica.

L’any 2002 va fer una incursió en la teologia feminista després de llegir Elisabeth Schussler Fiorenza, teòloga d’origen alemany que viu als EEUU, i també, entre d’altres les tesis de Maria Teresa Porcile Santiso també teòloga nascuda a Montevideo, l’Uruguay, a qui  també vaig tenir la sort de conèixer a Beijing, Xina, el 1995 amb motiu de la Conferència internacional de Nacions Unides sobre les dones del món, i en tinc un molt bon record d’ella, encara que breu. Ella va morir al cap de pocs anys, el 1991 i aquell mateix any sortia publicat el seu llibre “La mujer espacio de salvación”. Mn. Gil recrea magistralment aquesta idea de M.T.Porcile sobre les dones que tenen en el seu interior un espai lliure i amorós disponible per ser omplert, en la seva obra “Al principi hi hagué la dona” que vol dir: “en el principi de l’Església – i L’Església està permanentment en situació de principi – hi ha la dona”/…/ la gran tasca de les dones es fer de l’Església un lloc habitable”. p.166.

En principi estic d’acord amb les idees expressades aquí per Mn. Gil, són belles i plenes de bona voluntat envers les dones, que han estat tan manipulades, utilitzades i maltractades segons les conveniències dels poderosos al llarg dels temps i tinc la impressió que per contrarestar-ho tendeix a idealitzar massa la dona cosa que la distancia de la seva realitat quotidiana. No entenc, ni vull entendre les dones com a éssers perfectes ni com a responsables úniques de la gran tasca de l’Església, sinó com a co-responsables amb els barons en totes les tasques humanes. Tampoc no entenc una Església com l’actual totalment masculina perquè no es completa. Li manca la meitat de la humanitat. Ampliant aquesta idea li manquen totes les qualitats femenines mentre exacerba les masculines perquè el món participa, o hauria de participar, del masculí i del femení en parts equivalents. Fins que això no passi al meu entendre no hi haurà justícia i la societat continuarà tendint a la immaduresa, a la imperfecció. Una societat paritària on cada un/a tingui el seu espai determinat, respectat i lliure, amb les mateixes possibilitats de formació i d’expressió és l’ideal al qual hauríem de tendir intel·ligentment les societats avançades. Les altres ens seguiran. I de fet la societat europea on ens trobem ha fet canvis impensables fa pocs anys. Lleis i costums han canviat substancialment, tenim dones amb poder en tots els estaments i son respectades i avaluades amb els mateixos barems de manera que la llei les empara. Entre tant l’Església es pregunta astorada si les dones poden ser diaques. Doncs què si no han fet durant tots aquests anys? Cobrir tots els forats de feina on no han arribat els clergues o no han volgut arribar senzillament perquè no és una feina prou agraïda. Les persones dones hem viscut al marge de l’Església-institució i no hem pogut incidir com hauria calgut en la construcció del seu pensament ni del seu cos doctrinal. Com que les dones som invisibles i inaudibles en la litúrgia on solament s’hi mouen els barons en la realitat és com si no existíssim i allò que no existeix no pot exigir drets (Quadern Cristianisme i Justícia n. 210, p. 24), mentre els clergues han gaudit de total impunitat fent i desfent al seu favor, el cantó masculí de la humanitat. Aquesta no igualtat ha estat sempre així i és hora que canviï.

Ens calen moltes més persones que com Mn. Gil posi les coses a lloc i ajudin a fer adonar de la injustícia que significa que les dones s’hagin de mantenir en un segon terme perquè el primer no és el d’elles, simplement són dones, i ja han nascut amb aquesta marca d’inferioritat. Això es veu encara amb més claredat en cultures no cristianes.

Animo a Mn. Gil a seguir amb el seu estudi sobre el lloc de les dones i a expandir els seus estudis, alhora que li’n dono les gràcies per la feina feta al llarg de la seva vida d’estudiós i de persona de fe. Moltes gràcies!

Sefa Amell Comas
29 setembre 2018