Pages Menu
Rss
Categories Menu

Posted on J jul., 2017 in Notícies

Festa de Maria de Magdala 2017

Tanya Torres: Mary Magdalene

Quan vaig topar amb la seva mirada, em va semblar veure’m dins d’uns ulls negres com un mar profund. 

Cap home no m’havia mirat mai com Ell. 

Fou com una crida a un canvi total de la meva persona. 

Vaig escoltar-lo i, deixant-ho tot, el vaig seguir. 

El meus bens, els vaig deixar als seus peus. 

Varen passar volant aquells tres anys: escoltant, ajudant-nos mútuament, creant una germanor meravellosa entre totes i tots aquells que l’acompanyàvem i entre aquells que acudien a nosaltres cercant aquelles paraules seves que els retornaven la dignitat que altres els havien robat. 

De sobte, els poderosos no pogueren suportar més tanta veritat ni tant d’amor als desprotegits, als més reprimits, als més explotats, als més silenciats. 

Aleshores ells varen decretar la seva mort. 

Ell pogué haver-la evitat. Eren tants i tants els qui l’haurien acollit! Però la veritat de les seves paraules, que més endavant se’n diria coherència, calia portar-la fins a les darreres conseqüències. 

Des del patíbul estant, invocà el seu Pare fent un gran crit i expirà. 

S’estaven dretes al peu de la creu, la mare de Jesús, la germana de la seva mare, Maria, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena. Jn 19, 25. 

Sí, jo hi era, abatuda pel dolor. Sense poder entendre aquella atrocitat. 

El primer dia de la setmana a trenc d’alba, vaig acudir al sepulcre i vaig veure treta la llosa. Vaig córrer a buscar Simó Pere… Jn 20, 1. 

Jo plorava pensant que s’havien endut el cos del Mestre i aleshores vaig veure un jove esvelt que em preguntava: “Dona, per què plores? Qui cerques?” Jo, pensant que era l’hortolà, li vaig dir: “Si te l’has endut, digues on l’has posat i jo me l’emportaré.” És quan vaig sentir que em deia: “Maria!”. Era Ell! Amarada d’emoció i alegria vaig prostrar-me als seus peus exclamant: “Rabbuni!” que vol dir Mestre. 

El vàrem veure una altra vegada a Galilea estant tots reunits. 

Vàrem rebre el seu Esperit i vàrem conèixer l’autèntica felicitat, la de seguir la seva ensenyança estimant totes i tots, especialment les persones més trepitjades i més humiliades, perquè aquesta era l’essència del seu missatge.