Pages Menu
Rss
Categories Menu

Posted on J jul., 2017 in Notícies

Dones i diaconat: comentaris a les jornades de l’ATE

Comentaris a les jornades acadèmiques de les associacions de teòlogues espanyoles i italianes, sobre el tema “Dones i diaconat” 

Celebrat a Madrid els dies 3 i 4 de juny del 2017

No és que l´Esperit Sant m’hagi fet sentir el desig del servei del Diaconat, em va fer sentir el del Matrimoni i família, i és el vaig acceptar. Sóc defensora de la igualtat de tots els éssers i que tothom pugui fer allò a que se sent cridat. En el transcurs de les Jornades es va fer palès que ni en l’Antic Testament ni en el Nou, no hi ha cap menció de l’exclusió de les dones en els serveis religiosos. 

Jesús es va rodejar d’homes i dones que foren els seus primers apòstols. En el relat dels Fets dels Apòstols, trobem els noms de dones següents: Lídia, Evodia, Sintique, Ninfa, Prisca, Junia, Trifena, Trifosa, Persis, Maria, Febes … tots eren diakonos, i així varen continuar fins el segle VI. 

La comunitat havia crescut molt i es va necessitar la organització. Surgeixen les categories de Presbiteriat i Episcopat com a superiors, i el Diaconat com corresponent als laics, i aquí ja s’exclou a les dones. 

Per què ho debien acceptar les dones? Era la tònica social d’aquell temps, els homes manaven i les dones obeïen. I amb aquest criteri han passat segles. 

Però mirem de deixar de mirar enrera, estem ara i aquí i el nostre temps també formarà part de la història. 

És cert que home i dona són diferents, en la Creació Déu ho va fer així i és de gran Sabiduria, però no en desigualtat. En el segle XXI no ho podem admetre. 

Vaig sentir els ponents masculins i femenins i tots estaven mateix nivell. Ningú es mostrava superior a l’altre, donava goig d’escoltar-los. 

Avui dia hi ha homes que es qüestionen la seva superioritat, i dones que no accepten la inferioritat, malgrat que encara n’hi ha moltes dins de l’Esgésia que troben normal ser inferiors, però la força de la realitat sempre origina nous escenaris. 

En el Vaticà II ja s’usava el terme “nosaltres” referint-se als dos sexes. Han passat 50 anys i el moment actual demana un canvi que els barons no poden fer sols. Que l’Església reconeixi la igualtat, em sembla fonamental com a representant de la justícia que ha de ser la base de la vida. 

Les dones que són mogudes a la vida contemplativa també són necessaries per la seva pregària constant, però crec que s’hauria de donar resposta a les que l’Esperit Sant les inspira per l’acció en aquest món, tan allunyat de l’Evangeli. O és que l’Esperit no pot bufar també a les dones? 

Déu va confiar en Maria, només per engendrar? NO. És la intercessora per tot el món. “ Feu el que Ell us digui “. 

Antia Ventayol Raduà 
Barcelona, 14 de juny de 2017

Crònica de les jornades a la web de l’ATE