Pages Menu
Rss
Categories Menu

Posted on J gen., 2017 in Notícies

“L’Església es manté gràcies a les dones”

Entrevista a Núria Calduch-Benages, doctora en Ciències Bíbliques

La Vanguardia
13 de novembre de 2016
JORDI LLISTERRI BOIX

Llegeix l’entrevista en format PDF

Núria Calduch-Benages, durant la presentació aquesta setmana d’un dels seus llibres a Barcelona

Es una de les biblistes més reconegudes en el món acadèmic. La catalana Núria CalduchBenages, religiosa de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, fa 31 anys que viu a Roma on es va doctorar en Ciències Bíbliques i va ser la segona dona a guanyar una càtedra a la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Gregoriana. Experta en literatura sapiencial, els darrers anys també s’ocupa d’“una història silenciada”, la de les dones en els textos bíblics. Acaba de publicar tres nous llibres amb CPL i Claret. Va ser experta en el Sínode sobre la Paraula de Déu (2008) i és una de les primeres dones que forma part de la Pontifícia Comissió Bíblica. Ara ha estat escollida per a la comissió que ha creat Francesc per estudiar el diaconat femení.

Amb Francesc hi ha un compromís més concret sobre la presència de dones a l’Església? No és l’únic Papa que n’ha parlat, ni el primer. Però, fidel al seu estil, hi està insistint de manera més directa i incisiva. Per ell és un tema prioritari i està fent passos concrets que ningú no s’esperava. Per exemple, des de fa dos anys ens hem incorporat tres dones a la Pontifícia Comissió Bíblica. Això ha estat un gran avenç. Des de la seva creació el 1902 tots els membres havien estat homes. També és un fet concret la creació de la comissió per estudiar el diaconat de les dones. I paritària: meitat homes i meitat dones.

Què els han demanat als membres d’aquesta comissió?
Encara no ens hem reunit oficialment, però entenc que haurem d’estudiar el tema des de diverses perspectives. Tot allò que mirant al passat i al present estigui relacionat amb el diaconat femení.

No és una comissió per aparcar el tema?
Certament no. Respon a un compromís que va prendre Francesc a la trobada que va tenir amb la Unió Internacional de Superiores Generals al maig d’aquest any a Roma. Allà li varen plantejar si es podria constituir una comissió oficial per estudiar el diaconat femení. Malgrat les dificultats, a l’agost Francesc ja va crear la comissió. Això ja no són només parole, parole…

Com seria una situació de normalitat de la dona dins de l’Església? Es difícil descriure el que podria ser una situació paritària en el si de l’Església perquè d’una manera o altra això està relacionat amb el tema de l’ordenació. Un tema que per ara està tancat. Malgrat tot, es van obrint algunes portes que fins fa poc temps semblaven blindades i que ens fan mirar el futur amb esperança. En el món acadèmic ja destaca la presència de teòlogues i biblistes reconegudes. Això era molt diferent quan jo estudiava. Però no és fàcil fer-se un espai en aquest ambient perquè durant molts anys ha estat dominat per homes.

Al món hi ha més dones religioses que capellans. Per què no es veuen més?
Les religioses fan uns vots però canònicament són considerades laiques. I es veuen menys per una qüestió de visibilitat institucional lligada al tema del poder. Però que no es vegin gaire no vol dir que no hi siguin. El servei que fan és immens. I sense “fer carrera”, el fan en resposta a una vocació. L’Església es manté gràcies al servei incondicional de les dones: a les universitats, a les escoles, a les parròquies, als hospitals, a la catequesi, a les Càritas, a les missions… Tothom ho reconeix i ho valora. Ara bé, si parlem dels processos de decisió o dels òrgans de govern eclesials, allà les dones –religioses o laiques– no hi són.

Cinc-cents anys després de la reforma de Luter, encara hi ha una separació entre la sensibilitat protestant pel coneixement de la Bíblia i el món catòlic?
Els catòlics hem après molt dels protestants en la difusió i en la recerca bíblica. I ara tendim a col·laborar molt més que abans. A escala internacional el treball acadèmic es fa sense distingir entre estudiosos catòlics, protestants o jueus. Sense prejudicis.

Quins són avui els temes punters en l’estudi bíblic?
Més que de temes parlaria de tendències. Cada època té les seves. Avui vivim un pluralisme metodològic que no para de créixer. Abans només es coneixia el mètode històrico-crític per estudiar la Bíblia. Ara en canvi utilitzem el mètode narratiu, la retòrica, la pragmàtica, la sociologia, l’antropologia cultural, entre molts altres. El pluralisme és un signe del nostre temps.

La cerca de la presència de la dona en la Bíblia és com buscar una agulla en un paller? Comparat amb els homes, la presència de la dona a la Bíblia és mínima. Però les dones hi són. A mi m’interessen tots els textos on hi apareixen i també aquells en què la seva absència és clamorosa. I indagar per què s’amaga la seva presència. Hem de recuperar aquesta història que ha estat silenciada durant segles.